Maria de Luna
 Escut de la reina Maria de Luna |
Reina d’Aragó (1358-1406)
Maria va ser la primera muller del rei d’Aragó Martí I, anomenat l’Humà i l'Eclesiàstic. Aquestes esposalles (Barcelona, 1372) havien estat ja concertades quan ella tenia uns quatre anys i des de molt xicoteta va ser educada, com a promesa del príncep, a la cort de la reina Elionor. Amb el rei Martí va tenir quatre fills, dels que sols va superar els primers anys de vida l'infant Martí, anomenat “el Jove”, que tampoc no va accedir a la corona en morir abans que son pare, la qual cosa va provocar el conflicte hereditari que va ser resolt pels compromissaris representants dels tres territoris de la Corona mitjançant el conegut com compromís de Casp per ser aquesta la població aragonesa on es varen reunir i dictaminar. De la nissaga paterna, la reina Maria havia heretat el comtat de Luna i la senyoria de Sogorb, i al 1401 el monarca li va cedir el comtat d’Empúries.
Era descendent del noble Lope Ferrenc de Luna i de la seua esposa Brianda de Got i, com a membre d’aquesta gran família aristocràtica, emparentava de lluny amb Pere Martines de Luna, el famós Papa Luna Benet XIII que, procedent de la seu d'Avinyó, va acabar els seus dies desterrat al castell de Peníscola; i també ho feia amb qui havia de ser conestable de Castella i favorit del rei Juan II, Álvaro de Luna, que com a polític va tenir tan tràgic destí.
Al 1396, després de vint-i-quatre anys de matrimoni, la sobtada mort sense descendència masculina del seu cunyat el rei Joan I el Caçador, la va obligar a assumir els drets successoris i la regència mentre el seu marit Martí es trobava a Sicília, fent front enèrgicament a les reivindicacions de successió a la corona del comte de Foix, gendre del rei Joan. Intolerant amb els jueus, pacificadora de les lluites entre bàndols nobiliaris a València (1404), va afavorir també les condicions de vida dels camperols remences, intercedint davant Benet XIII, el seu parent. Al 1385 va fundar la cartoixa de la Vall de Crist a Altura.
Va ser una dona noble i caritativa, amant de la Justícia, de conviccions profundes religioses, sense arribar a la superstició, i una gran aficionada a la música i a la lectura. austera i elegant, la pompa i frivolitat de la Cort no van influir en esta dona, que superava el seu marit en capacitat de govern. Propera al poble, va protegir sempre els més desfavorits, ajudant-los econòmicament, fins eximint-los d'impostos; va protegir les aljames de moros i jueus de Calataiud i Daroca; va escriure diverses cartes al Papa Benet XIII, per abolir els mals usos catalans que considerava contraris al Dret Humà i al Diví.
Mort a Vila-real
La reina Maria de Luna va morir d'un atac d'apoplexia a Vila-real la nit del dimarts dia 28 de desembre de l’any 1406, a la residència, situada a la plaça Major, que els monarques havien cedit a diversos homes de confiança seus per tal que els servira per acollir-los durant les visites reials. La presència de la Reina a la vila, quan anava camí de Sogorb on estava el seu espós, formava part d'una etapa en un lent viatge a causa del seu dolent estat de salut. Havia arribat a la vila la vespra de Nadal, portada en una llitera i procedent del monestir de Montserrat des d'on havia sortit el 29 de novembre anterior després d'una llarga estada a Barcelona.
La seua imprevista arribada a la vila va causar inquietud entre els metges i les autoritats locals, que demanaren la presència del facultatiu reial que confirma l'accés de pleuresia que la reina pateix, i la del seu confessor personal, l’erudit franciscà Francesc Eiximenis, autor de l’obra “Lo crestià”. En compliment del protocol reial, després de la mort de Maria de Luna a la vila els membres del Consell van comprar a València i es van fer cosir vestits negres en senyal de dol i varen acompanyar en comitiva fins a València les reials despulles. La negativa dels Jurats de València a fer-se càrrec del soterrar va retrasar el viatge, obligant al Consell de Vila-real a assumir totes les despeses de les exèquies, trasllat, domassos, banderes i cirials negres.
La Reina va ser soterrada al monestir valencià de Sant Vicent, abans de ser tralladada al de Poblet. Després de molta inssistència dels Jurats de la vila, el rei Martí va agrair les deferències de Vila-real amb la seua esposa fent donació d’un reliquiari de plata que, amb el temps, seria fos i reconvertit en una custòdia de combregar que encara es conserva al Museu de l’Arxiprestal de sant Jaume, així com els vestits de la Reina, dalmàtiques, casulla i capa blanques amb brodats d'or.
L’Ajuntament de Vila-real va dedicar un carrer a la reina Maria de Luna a prop de la plaça de la Corona d’Aragó. (J.H.R.)
