Francesc Eiximenis
Frare mínim de sòlida formació intel•lectual, va viatjar força (Oxford, París, Tolosa). De retorn a la Corona d'Aragó es va dedicar a l'ensenyament, a la predicació i a efectuar gestions polítiques encarregades per l'Ajuntament de Barcelona o de València, on va viure entre el 1383 i el 1408. També va ser conseller dels reis i confesor personal de Maria de Luna, acompanyant la qual va visitar Vila-real.
Obra literària
La sevua obra, de caràcter religiós i moralista, era llegida amb interès per un públic que vivia sobretot a les ciutats: per les classes burgeses benestants. Com que s'adreça a un públic no especialitzat, Eiximenis escriu amb un estil senzill i planer, ple d'exemples que fan més entenedora la doctrina que vol transmetre.
Pel que fa a la teologia, la seva obra més important és Lo crestià, que havia de constar de tretze volums i havia de contenir "sumàriament tot lo fonament de cristianisme", com diu ell. Eiximenis pretenia estimular l'estudi de la teologia entre els laics. Només se'n coneix, però, quatre volums.
Com en molts dels autors de l'època, és difícil destriar la filosofia de la teologia. No obstant, si hi ha llibres més clarament filosòfics que altres. Aquest seria el cas de Regiment de la cosa pública (és a dir, de la república), un llibre que Eiximenis va oferir als Jurats de València quan hi va arribar a aquesta ciutat. En el llibre repassa les principals teories conegudes, com Plató, "Tul•lí" o Agustí d'Hipona ("Sanct Agosti" segons escriu ell) pel que fa al regiment d'una ciutat i una república. També aten a les escriptures i molt especialment al exemple del romans, i al que d'ells sap Eiximenis a través de la lectura de Valeri Màxim (Valerius Maximus), a qui cita molt a sovint.
