La mandarina
La mandarina és el cítric més semblant a la taronja, encara que de menor mida, gust més aromàtic i amb major facilitat per a treure la seua pell. Per això es considera una de les fruites més apreciades
Contingut
Origen
La mandarina prové de les zones tropicals d'Àsia. Es creu que el seu nom es deu al color dels vestits que utilitzaven els mandarins, governants de l'antiga Xina. En alguns països llatinoamericans se l'anomena taronja xinesa. Es pot afirmar que és una fruita originària de la Xina i Indoxina. El seu cultiu es va introduir a Europa en el segle XIX, gràcies a les experiències de terratinents com ara la familia Polo de Bernabé. En l'actualitat, els principals països productors a més d’Espanya són: Algèria, Argentina, Colòmbia, Israel i Japó.
Les mandarines es mengen com a fruita fresca o processada en la producció de melmelades i fruites confitades. De la closca és trau un oli essencial que és un líquid de color groc daurat lleugerament fluorescent. Químicament, és en la seua majoria de d-limonè, que sovint és l'oli obtingut del fruit sencer quan encara no està madur. Un arbre adult pot fer 400-600 fruits per any.
El mandariner
El
El fruit en hesperidi té la carn de color taronja pàl•lid, compost de dents o gallons fàcilment trencables, molt sucosos i dolços. La pell és de color taronja, prima i fragant, amb un albedo aspre que permet una fàcil pelat de la fruita. A sovint, la pell se separa de la polpa i és especialment fàcil de treure la corfa amb les mans.
És més resistent al fred que el taronger i el llimoner però els fruits són igual de sensibles. El vigor de l'arbre és bastant reduït. Les feines de conreu són les habituals en fruticultura i en especial en cítrics que necessiten una atenció especial a l'adobat amb magnesi i estar molt atents al control de les nombroses plagues que els afecten. La collita és més primerenca que en els altres cítrics, algunes varietats ja han madurat quan la corfa del fruit encara és verda però això ha donat lloc a que es cullguen fruits massa verds sense qualitat i amb possible desprestigi i pèrdua del mercat.
A Espanya hi ha unes 75.000 h. conreades de mandarina, el 90% al País Valencià (sobretot al nord) i el 66% de la producció va a l'exportació, les dues terceres parts del total exportat pertanyen del grup varietal de les clementines. El principal productor és el Japó amb un 30% del total mundial.
Conreu
És més resistent al fred que el taronger i el llimoner però els fruits són igual de sensibles. El vigor de l'arbre és bastant reduït. Les feines de conreu són les habituals en fruiticultura i en especial en cítrics que necessiten una atenció especial a l'adobat amb magnesi i estar molt atents al control de les nombroses plagues que els afecten. La collita és més primerenca que en els altres cítrics, algunes varietats ja han madurat quan la pell del fruit encara és verda, la qual cosa ha donat lloc a que es cullguen fruits massa verds sense qualitat i amb possible desprestigi i pèrdua del mercat.
A Espanya hi ha unes 75.000 hectàrees conreades de mandarina, el noranta per cent de les quals al País Valencià , en especial a les comarques del Nord, com la Plana, i el 66 per cent de la producció va a l'exportació, les dues terceres parts del total exportat pertanyen del grup varietal de les clementines. El principal productor del mon és el Japó amb un 30% del total mundial.
Varietats de la fruita
A Espanya, les mandarines es classifiquen en quatre grans grups: Mandarines pròpiament dites, Clementines (Citrus reticulata, var. Clementina), Híbrids, i Satsuma (Citrus unshiu)
- Mandarines
En aquest grup s’inclouen les varietats: Comuna, Dancy i Ponkan.
Són de color taronja intens, de forma esfèrica aplanada. Es consideren un encreuament entre la mandarina i una taronja silvestre d'Algèria. Es pelen amb facilitat i tenen molt bon gust. Destaquen varietats com:
Clementina Fina, un fruit d'extraordinària qualitat de mida petita o mitjana, amb un pes entre 50 i 70 grams. Recol•lecció: entre novembre i gener.
Oroval, tenen forma arrodonida i un pes que oscil•la entre els 70 i 90 grams. La corfa és granulosa i fàcil de pelar. Recol•lecció: de novembre a desembre (no és recomanable la seua conservació en l'arbre ja que perd suc i tendeix a unflar-se).
Clemenules, tenen el fruit de mida gran (80-100 grams) amb forma una mica aplanada. La seua polpa és sucosa, fàcil de pelar i no té pràcticament llavors. Recol•lecció: de novembre a gener.
Altres varietats molt similars a les anteriors i sense llavors són la Clemenpons, Oronules, Esbal, Hernandina, Marisol, Arrufatina, etc.
- Satsumes
Son originàries del Japó i presenten un exquisit aroma. Els seus arbres són els últims a florir i no obstant això són els primers que es recullen. Les fruites són de color groc taronja o taronja salmonat, de bona mida, forma aplanada i amb propensió a unflar-se quan la corfa inicia el canvi de color. L'escorça és gruixuda i rugosa i la polpa de menor qualitat gustativa. Recol•lecció: pot començar a mitjans de setembre. Destaquen les següents varietats:
Okitsu, de bona qualitat gustativa. Molt precoç, en algunes zones comença la seva collita al setembre. Tolera molt bé el transport i emmagatzematge.
Owari, fruit de mida mitjana a xicotet, color taronja clar, forma aplanada i amb molt de suc.
Clausellina, fruit de menor qualita, la collita sol començar a mitjans de setembre.
- Híbrids
Tot i que vulgarment s'anomenen també mandarines als fruits dels híbrids, en sentit estricte no ho són ja que no són Citrus tangerina ni Citrus reticulata sinò hibridacions d'alguna d'aquestes amb altres espècies del gènere Citrus. Aquests híbrids solen produir fruits de bona mida i color taronja vermellós molt atractiu. La polpa té gran quantitat de suc i és abundant en sucres i àcids orgànics. La corfa està molt adherida a la polpa. Alguns d'aquests híbrids són:
Tangor, són híbrids de mandarina (Citrus reticulata) i taronja (Citrus sinensis). El seu nom prové de Tangerina (mandarina) i orange (taronja).
Ellendale, són fruits grans, amb corfa lleugerament rugosa i fàcil de pelar. Recollida: a partir de febrer (perd suc si es conserva molt de temps a l'arbre).
Ortanique, fruits de mida mitjana a gran, lleugerament aplatades i amb una escorça rugosa que s'adhereix a la polpa i dificulta el ser pelats. Recollida: a finals de gener o principis de febrer (es pot mantenir bé en l'arbre). Trobada a Jamaica, el nom es forma amb les paraules 'orange', 'tangerine', i 'unique'.
Fortune, és una cruïlla de clementina amb mandariner Dancy. Els seus fruits són de mida petita, color taronja intens i escorça fina. Recol•lecció: al febrer (el fruit pot romandre en l'arbre fins a l'abril). És una varietat interessant per a zones tardanes amb poc de reg i gelades fortes. Clemenvilla, és un híbrid de Clementina Fina i del tangelo Orlando. Al seu torn el tangelo és un híbrid de Citrus tangerina i Pomel. Els seus fruits són de mida més gran que les anteriors, d'escorça taronja vermellosa i amb molt de suc. Aquestes saboroses fruites no tenen llavors ja que els híbrids obtinguts d'espècies diferents són estèrils.
Altres híbrids són: Nadorcott o Afourer, Wilking, King, Kara, etc.
Caràcterítiques nutricionals de la mandarina
Cent grams de mandarina tenen un poder energètic de 37 a 46 Kilocalories. És un fruit pobre en lípids i proteïnes, però ric en sucres, fòsfor, calci, ferro i magnesi. Té un alt contingut en vitamines A, B (B1,B2, B3 i B6) i C.
