Polo de Bernabé i Fabra Mundina, Manuel
Militar i terratinent (c. 1780 - 1832)
Va nàixer a Vistabella, d'on era originari el seu pare José Joaquín Polo de Bernabé i Fabra, descendent d'una destacada família de la noblesa aragonesa arrelada a aquella vila, que es va fer propietari de diverses terres de conreu i d'un seguici de cases al carrer Major de Vila-real i que, a començaments del segle XIX ,va ser un dels administradors principals de l'Hospital Municipal, on va promocionar importants millores.
Sa mare era Francisca de Paula Mundina Marco, hereva d'una de les nissagues més destacades de la població, amb mansió senyorial enfront de les del seu marit, que encara es conserva i que llueix al dintell de la porta l'escut de la família Mundina. Manuel María, nascut a la casa pairal a la població de Vistabella, va tenir tres germans: l'hereu José, Manuela i Luis (que va ser capità de barco).
Adscrit com a fill segon per a seguir la carrera militar, arribà al grau de capità de les Guàrdies Reals Valones i va participar de manera activa en la guerra contra els invasors francesos, distingint-se en la lluita durant la batalla de Bailén. Va casar a València amb la dama saguntina Peregrina Borrás Berenguer d'Entença i Borrás Garcés de Marcilla, amb la qual va tenir quatre fills: José, el més conegut a nivell local, Francisco (que va ser advocat davant els tribunals de Justícia), Peregrina i Manuela (mortes les dos molt joves).
Mort fadrí i sense descendència el germa major, Manuel María Polo va heretar els drets familiars i va dedicar els seus esforços a introduir moltes millores en les considerables possessions agràries que per les diverses herències, tant de la rama Polo com la dels Mundina, acumulava en els termes de Borriana i de Vila-real. Tot i que tenia residència habitual a València, on va formar part de la la Real Societat Econòmica d'Amics del País, va ser el constructor de la coneguda "alqueria de Polo" al camí de la Travessa, on passava les seues estades a la vila per a controlar i promocionar les produccions de taronges i altres cultius, deixant abandonat el vell casalici matern del carrer Major, venut finalment pel seu fill, l'economista i polític José Polo de Bernabé que, proseguint la tasca innovadora de Manuel, va introduir en les terres familiars el cultiu de la mandarina i l'ús dels adobs orgànics. (J.H.R.)
