La clementina
Sembla que els primers híbrids van ser obtinguts a Algèria, però les dades sobre la persona que ho va realitzar no són únics. Segons algunes fonts, la cruïlla es fa de forma aleatòria, al voltant de 1940, per un tal Pare Clement Rodier al convent de Missergin prop d'Orà. Altres fonts donen per fet que la intervenció va ser feta algunes dècades abans per un sacerdot, Pierre Clément, però es manté certa incertesa sobre qui realment va donar el nom de “clementina” per a aquesta fruita. Les investigacions més rigoroses plantegen que l'híbrid és molt més antic i prové de la Xina o de Japó, i que el clergue algerià només el va introduir a la zona mediterrània.
Després dels primers híbrids en el segle XX, aviat es va veure que aquesta era una nova espècie dels cítrics, ja que les característiques es van mantenir sense canvis en el temps i la reproducció sistemàtica no va mostrar cap problema. Després de dècades de cultiu experimental de fruites de la qualitat dels primers híbrids, va ser cada vegada més demandada pels consumidors.
Característiques i aplicacions
El fruit de les clementines és un hesperidi. El fruit és oval i menut, amb una pell llisa i brillant de color ataronjat intens. Es pela fàcilment i un cop fet, es pot separar fàcilment en sucosos grills en nombre de huit a catorze. Els fruits no contenen normalment llavors, la qual cosa és una característica molt apreciada. Altres classificacions estableixen a les clementines com a mandarines sense ossos de llavors, a causa del fet de ser fruita híbrida.
Les clementines perden la seua característica de ser fruits sense llavors quan les abelles fertilitzen les flors amb pol•len d'altres espècies de cítrics properes. Per això és freqüent que hi hagen disputes entre cultivadors de clementines i abellaires que tinguen les seues abelles als voltants de les finques.
Com en tots els cítrics, el limonè és un dels principals components dels olis de les clementines. Altres constituents són: linalol, α-terpineol, α-pinè, β-pinè i myrcene.
Es consumeix principalment com a fruita fresca, ja que és refrescant i té propietats diürètiques: com tots els cítrics, també es caracteritza per un alt contingut de vitamina C. Sovint és preferit perquè mai excedeix de taronja en àcid. A la cuina, s'utilitza normalment en natural, però també pot ser utilitzada per a sucs, melmelades, sorbets i xarops. En la producció de cosmètics la clementina s'aplica en la preparació de locions tonificants i mascaretes per a la pell.
Zones de cultiu
En alguns països no es diferencien les clementines de les mandarines. No obstant això no s'ha de confondre amb fruites similars com la popular satsuma, que és un altre nom de la japonesa Mikan.
Les clementines s'han cultivat tradicionalment al Marroc i Espanya, havent estat en el comerç d'Europa des de fa molts anys. Aquest tipus de cítric es va introduir a Califòrnia per al seu cultiu al 1914, encara que ja s'havia conreat experimentalment des de 1909 al Citrus Research Center de la Universitat de Califòrnia, Riverside. Als Estats Units es va crear un mercat per a aquest tipus de fruita, quan el fred hivern de 1997 a Florida va arrasar les plantacions de taronja, incrementant el preu d'aquestes i disminuint la seua disponibilitat. Les clementines de Califòrnia estan al mercat des de mitjans de novembre fins a finals de gener, per això en certes zones d'allà se les coneix com "taronges de Nadal".
