L'aljub àrab a Pinella

L'aljub més antic conservat en el nostre terme municipal consisteix en un gran dipòsit rectangular excavat sota el nivell del sòl i destinat a l'emmagatzematge hidràulic. La construcció es troba a la partida de Pinella, a poc més de quilòmetre i mig de la carretera de Vila-real a Onda, i en el camí anomenat precisament de "l'Aljub", en el mateix llit del barranc de Ràtils. La finca on es troba està dedicada al cultiu de cítrics en la varietat de Clemenules.

Segons les dades que figuren a l'Arxiu Municipal de Vila-real, es pot datar entre el segle X i el XIII. Aquesta datació es justifica en funció de la tècnica de fàbrica, ja que es tracta d'una construcció rectangular típica del període d'ocupació berber. Igualment pels textos geogràfics del-Razi, en els quals destaca "l'abundància del sistema d'irrigació i fertilització de la Plana de Borriana a la primera meitat del segle X (inicis de l'època califal) o la Tamikal d'Ibn-al- Abbar (segle XIII) en la qual parla d '"una població dispersa en qarya (alqueria)" i dedicada a l'agricultura i la ramaderia.

Altres fonts corroboren l'origen àrab de construccions similars ubicades entre València i el riu Millars . En aquest sentit s'indica que aquesta zona va ser conquerida pels àrabs en el 714 i reconquerida pels cristians en 1233-39. Una gran part de la població musulmana va poder seguir vivint a la zona fins a la seua expulsió en 1609. La islamització efectiva del sistema agrari regional es va desenvolupar durant tres-cents anys.

Característiques constructives

Les seues dimensions són 4'05 metres d'amplada per 5'90 metres de longitud i 2'45 metres de profunditat.

A la volta hi ha els elements necessaris per a l'entrada de les aigües a l'interior, així com per a l'extracció de les mateixes una vegada emmagatzemades, bé per la porta d'accés i escala de pedra que baixa per l'interior fins al fons, bé a través d'una cavitat superior practicada a la volta. El seu ús actual segueix sent la captació d'aigües i la seua recollida per mitjà d'atuells i altres recipients, després del que és aprofitada en les activitats agrícoles. L'estat de conservació interior és pràcticament perfecte, tot i les modificacions que ha sofert la construcció i que es concreten sobretot en la col•locació d'una reixa en l'obertura superior i d'una porta, tancada amb un cadenat, en l'obertura que dóna accés a l'interior del dipòsit.

Les escales permeten tant baixar fins al nivell d'aigua existent per tal de procedir a la seua extracció, com accedir fins al fons de l'aljub per a realitzar les periòdiques tasques de neteja dels llims i argiles l'acumulació pogués cegar-lo amb el temps.

La cisterna va ser realitzada, presumiblement, cavant una profunda fossa a terra, en el fons es va estendre una solera de pedres i argamassa sobre les quals van ser aixecades, també a base de pedres i morter de calç i sorra, les quatre parets i la volta l'aljub. Per a la construcció d'aquesta última es van emprar taules de fusta i un encofrat de perfil arrodonit. Sobre aquest encofrat es conforma la volta a base de pedres planes disposades verticalment o, millor dit, amb l'eix del pla vertical orientat en direcció al centre de l'arc i de la volta, aquestes lloses estan preses amb argamassa i, un cop coberta i tancada tota la volta sobre l'encofrat, es deixava aquest el temps suficient perquè la massa forjar abans de retirar-lo. Després es lluïren les parets exteriors i interiors amb una capa de morter, en el fons o pis de l'aljub, així com a les parets interiors, almenys fins on havia d'arribar l'aigua una vegada ple, el recobriment és especial. El constitueix una gruixuda capa de morter hidràulic a l'estil de l'opus signinum: dues parts de calç hidràulica (obtinguda per la cocció de margues o de calcàries silici-argiloses) i cinc de sorra que evita l'efecte de la humitat i les fugues o pèrdues del aigua emmagatzemada.

La ja esmentada escala arrenca des d'un replà recolzat en una base massissa davant de la porta d'accés, situada en una de les parets longitudinals. Tant els graons com el replà són de pedra, d'una sola peça cada esglaó.

Aprofitament hidràulic

La cisterna rep l'aigua de pluja per l'obertura situada a la coberta voltada i per la d'accés lateral, orientada cap a l'Est. L'orifici superior permetia l'entrada únicament d'aigua de pluja, per la qual cosa cal plantejar la hipòtesi que l'aljub recollia també per la porta lateral les aigües procedents de les pluges torrencials, que discorrien, com avui, seguint una via produït per les pendents dels diferents desnivells del terreny.

Aquesta hipòtesi es fonamenta en les dimensions de l'obertura superior, en la capacitat volumètrica del dipòsit i en les dades pluviomètriques. Pel que fa a les dimensions de l'orifici de la coberta es pot afirmar que, ja que posseeix un diàmetre mitjà de 0,87 metres, es veu limitat a una captació màxima de 891'66 litres, segons càlculs realitzats a partir de les dades de l'observatori meteorològic més proper,el de Almassora, seguint l'evolució pluviomètrica durant el període concret de 1988 - 1997. Les precipitacions més fortes i segures tenen lloc durant els mesos de setembre a gener. Per la seua banda, els mesos de més escasses pluges són juny i juliol amb una gran variabilitat durant la resta de l'any.

D'altra banda, també pot ser important considerar les variacions anuals, que són extremadament fortes: així, i en el període considerat, el 1993 només es van registrar 259'7 litres de precipitació, mentre que l'any 1989 es van arribar a màximes de 1.024 '9 litres. Altres anys, en determinats mesos solen presentar tempestes de tal intensitat i freqüència que originen totals mensuals molt allunyats de les mitjanes (304'9 litres el setembre de 1989 i 286'6 litres a l'octubre de 1990).

Les precipitacions mitjanes anuals en aquesta zona durant el període estudiat són de 483'54 litres, les quals no constitueixen pel seu volum un signe d'aridesa, encara que sí posen de manifest una escassetat hídrica, que no seria tan crítica per a l'agricultura si aquests litres estigueren convenientment repartits al llarg de l'any. A partir de totes les consideracions exposades cal considerar la dada corresponent a la precipitació mitjana anual de 1989 per a la realització de la captació màxima d'aigua de l'aljub per l'obertura situada a la coberta.

Pel que fa a la capacitat volumètrica de l'aljub, realitzats els càlculs referents a la capacitat màxima i la mitjana, s’obtenen els valors de 44.000 i 26.840 litres respectivament. Comparant aquestes dades amb la captació màxima d'aigua procedent de l'obertura de la volta (891'66 litres), es pot constatar que la cisterna rep l'aigua de pluja pel seu orifici superior, encara que aquesta no seria la seua principal funció, sinó la de ventilació, i fonamentalment la recollida de les aigües es realitzaria per la porta de l'aljub a la paret lateral.

Font: Amorós Castañer, José, i Amorós Grau, Begoña. "Un aljibe árabe en Vila-real", ("Cadafal", maig 1999).