El trasllat de les relíquies de Sant Pasqual al 1952
La celebració a Barcelona del XXXV Congrés Eucarístic Internacional entre els dies 27 de maig i el primer de juny de 1952 va motivar solemníssims actes religiosos, i va ser també la justificació dels actes que van tenir lloc a Vila-real com a continuació i complement d'aquells, reunint milers de visitants i dignitats eclesiàstiques a la fi de realitzar el trasllat de les relíquies de Sant Pasqual, que després de la guerra civil havien estat dipositades en un altar de l'església Arxiprestal, per ser novament conservades en el seu nou Temple Votiu començat a reconstruir, dins l'urna i cambril dissenyats per l'escultor José Ortells en el que havia estat la humilíssima cel•la del Sant.
Preparatius
Els actes a Vila-real van tenir el seu preludi amb la convocatòria d'una vigília eucarística diocesana per a joves els dies 3 i 4 de maig i d'una gran concentració provincial de nens el 14 de maig, en vespres de les festes patronals. Amb tot, la jornada de dilluns 2 juny va significar el començament efectiu de la gran celebració amb l'arribada dels centenars de pelegrins procedents de Barcelona després d'assistir al Congrés com a representants de les seues organitzacions de tota Espanya.
En arribar la Peregrinació Franciscana de Catalunya, els testimonis assenyalen com més de deu mil les persones congregades a l'estació de ferrocarril de Vila-real, acompanyant les autoritats locals. Presidia la Peregrinació oficial el pare Agustí Sepinski, Ministre General de l'Ordre Franciscana, i amb ell van arribar a la ciutat monsenyor Buenaventura de Uriarte, Vicari Apostòlic del departament d'Ucayali (Perú); fra León Villuendas, Bisbe de Terol; monsenyor Vicente Enrique i Tarancón, Bisbe de Solsona; l'Arquebisbe de ritu catòlic bizantí d'Atenes doctor Georgios Calavassy al costat d'altres dignataris uniates, els Provincials franciscans de Madrid, Catalunya, Granada i València, el Custodi Provincial de la mateixa ordre a Andalusia, el Definidor General Franciscà, pare Bernardo Madariaga, el comissari general de la Venerable Ordre Tercera; catedràtics de l'Ateneu de Sant Antoni de Roma i moltes altres personalitats religioses.
Després de les paraules de benvinguda del senyor Alcalde Vicente Peris Nácher, la comitiva es va dirigir a l'Arxiprestal, on el pare Sepinski va dirigir una eloqüent salutació als presents que omplien a vessar el recinte. A les onze de la nit va començar l'Hora Santa i Vigília Eucarística obrint els actes estrictament religiosos de la festa. A les huit del matí del dia 3, després de la Vigília, es van celebrar tres misses de Comunió General: a Sant Pasqual, presidida per monsenyor Sepinski, en l'Arxiprestal, per monsenyor Villuendas i en l'església dels Franciscans per l’Exarca de Grècia, monsenyor Calavassy.
Celebració eucarística
Dues hores després començava el Solemne Pontifical a l'Arxiprestal. Les autoritats civils, presidides per l'Alcalde de la ciutat van rebre a totes les jerarquies i representacions provincials, la més important de les quals va ser el Governador i Cap Provincial del Movimiento Luis Julve que portava la representació del Caudillo Franco. Acompanyats per la corporació local i una multitud de persones es va formar la comitiva que amb prou dificultats va poder penetrar en el recinte del temple, donada la quantitat de gent que s'havia acostat per presenciar la desfilada i la cerimònia. El camarada Luis Julve, com a màxim representant del poder oficial va ocupar un setial en el propi presbiteri, destinat al clergat, mentre que la resta d'autoritats se situaven en els seients de la nau central.
Als pocs moments va arribar al temple el seguici religiós, en què figuraven els seminaristes, escolania carmelitana, franciscans, capellans de la localitat, Capítol Catedralici de Tortosa i el bisbe Manuel Moll i Salord, juntament amb les altres dignitats eclesiàstiques. L'alt nombre d'aquestes va obligar a la seua distribució al presbiteri en diverses presidències.
La Missa Pontifical ser oficiada pel bisbe Moll i la predicació de l'homilia va correspondre a monsenyor Enrique i Tarancón, com a antic Arxiprest de Vila-real. En les seues paraules va plantejar el contrast entre la grandiositat de les celebracions del Congrés Eucarístic barceloní i l'espiritualitat i humilitat del llec franciscà que havia estat triat com a Patró de tals reunions internacionals. A partir d'un comentari bíblic del Llibre de la Saviesa va demanar als oients l'espiritualització de la seua vida i la necessitat de tornar el seu prestigi als valors morals, sense els quals, va dir, no hauria pau possible.
Després de tres hores de celebració, i acabat el Pontifical, les autoritats presents van ser homenatjades amb un dinar en els salons de la Fundació Flors.
Trasllat processional
La processó de trasllat, a la tarda, va congregar novament a una multitud que des de molt abans de les cinc hores ja havien ocupat tots els llocs del trajecte previst per a la desfilada processional: els carrers de Sant Antoni, Tremedal, Betxí, raval del Carme, carrers Majors, raval i plaça de Sant Pasqual, engalanades totes amb domassos i artístics arcs triomfals creats per a l'ocasió. Obria la comitiva la creu alçada i les banderes i estendards de totes les organitzacions piadoses locals, representants de seccions d'Adoració Nocturna, Acció Catòlica i terciaris franciscans. Van actuar durant la desfilada tres bandes de música, la banda de cornetes del Regiment Militar de Castelló i els grups de danses de pastorets i pastoretes. En artístiques andes eren portades les imatges de Sant Francesc i de Sant Pasqual, i tancaven la comitiva les relíquies del Sant col·locades en una preciosa arqueta que va ser portada per etapes a l’esquena pels Prelats, sacerdots i frares franciscans, carmelites i hospitalaris, autoritats municipals i provincials, presidents i directius d'organitzacions, membres de Falange Española, col·laboradors de les Obres del Temple de Sant Pasqual, representacions dels pelegrins, i veïns de les poblacions de Torrehermosa i Alconchel.
Donaven custòdia a l'arqueta una esquadra de la Guàrdia Civil i quatre religiosos llecs fills de Vila-real. Després de les dignitats eclesiàstiques i les relíquies desfilaren don Juan Flors García, padrí de tota la cerimònia, lluint l'uniforme de gala de Cambrer de Sa Santedat el Papa, i després les representacions corporatives, Consell Local del Movimiento, autoritats, Corporació Municipal i la Reina de les Festes. A la deguda distància i destacats, marxaven el cap provincial i governador civil, i l'Alcalde de la Ciutat juntament amb les altes jerarquies polítiques provincials.
A l’entrar les relíquies al raval de Sant Pasqual van començar els càntics i ovacions que no es van interrompre fins que van arribar a l'estrada aixecat al recinte des d'on van poder ser venerades per la multitud. Per a l'ocasió el franciscà Bernardino Rubert Candau, fill de Vila-real, va composar la lletra d'un Himne, musicat pel també franciscà fra Manuel Mola. El pare Ladislao Guim, Provincial de Catalunya, va pronunciar un vibrant discurs abans de ser instal·lada l'arqueta reliquiari dins del cambril, sostinguda per l'escultura representant a dos àngels, obra de José Pascual Ortells, que en l’actualitat ha estat convertida en magnífica custòdia a l'altar major de la Basílica.
A la nit, després de la desfilada de fidels davant les restes de Sant Pasqual, va tenir lloc al Cinema Villarreal un concert a càrrec de la Coral Polifònica de Castelló i de la Rondalla Ta-Go-Ba de Vila-real que , donada l'afluència de públic al local, va haver de ser retransmès amb altaveus pels carrers adjacents. En acabar, a l' hort de Sant Miquel (a l'inici del que avui és l'avinguda Francesc Tàrrega), es va disparar un castell de focs artificials. Els actes es van clausurar el dimecres dia 4 de juny, amb la consagració de l'altar del cambril pel bisbe de Terol, monsenyor León Villuendas, i la celebració d'una missa cantada De angelis a les huit del matí.
