El retaule del Salvador (de Paolo de San Leocadio)
Oli sobre taula amb destacable ornamentació gòtica, té una una altura, conservada, de 345 cm., i una amplària de 287 cm. El seu cos central es distribueix en tres carrers verticals, amb espiga superior, una predel·la de cinc taules a la base, i les polseres laterals que li donen la forma característica.
La peça central representa la figura de Jesús de peu i de cos sencer, en actitud ensenyant, amb el globus terraqui als seus peus descalços (és notable que només estan representades les tres parts del mon en aquell moment conegudes) i a la mà esquerra un llibre obert. El seu aspecte barbat, amb nimbus en forma de creu, la mà dreta en actitud de beneir i la resta de detalls, corresponen al model iconogràfic de la “Santa Longitud de Crist”, freqüent des de la meitat del segle XIV a la Corona d’Aragó, que amb el temps evolucionarà cap a les representacions del Salvador Ressuscitat.
A la dreta de la figura de Crist es representa a la verge santa Úrsula, amb la palma del martiri a la dreta i una fletxa que el significa a l’esquerra. Junt a la mà dreta del Salvador apareix santa Eulàlia, amb una creu en aspa i la corresponent palma martirial. Els colors vius de les seues vestimentes, alternades en verd i roig, amb interessants veladures i detalls en or el mateix que la del Crist, destaquen sobre el paviment en escacs que unifica les tres taules i el fons intensament daurat i burinat.
A la part de la imatge de santa Úrsula, les polseres representen en sentit descendent a santa Llúcia portant en una copa els seus ulls, de mig cos en peça horitzontal a santa Margarida d’Antioquia, a sant Francesc d’Assís, i a sant Joan Baptista. A la part contrària apareixen de dalt a baix santa Àgata amb els seus pits en una safata, santa Bàrbara amb el símbol de la torre en horitzontal, sant Egidi abat i sant Sebastià. Resulta interessant la presència de les dues verges superiors, Llúcia i Àgata, la devoció a les quals en aquella època està també representada en altra important peça del patrimoni artístic local, obra de l'anomenat "Mestre dels Perea". Entre ambdues representacions, l’àtic del retaule mostra l’escena de l’Anunciació a Maria per l’arcàngel Gabriel, enmig d'una arquitectura de caràcter clàssic.
El banc inferior del retaule, la predel·la, es distribueix en cinc taules quadrades amb escenes de la Passió de Crist, i son d’esquerra a dreta: l’Oració en l’Hort, la Flagel·lació, la Crucifixió, la Pietat, i l’Enterrament de Crist. La peça central unifica en eix vertical l’encarnació, la figura i la mort de Crist, com a punts fonamentals de la Salvació segons la doctrina cristiana. L’escena de la Flagel•lació, per la seua banda, estableix una notable correspondència amb la de l’Anunciació de la part superior, per la distribució de l’espai arquitectònic, amb semblants solucions de perspectiva en la distribució de les pilastres, arcs i volta, tal com es pot observar a alguna de les taules de Paolo de San Leocadio procedents de l’antic retaule de sant Jaume que se conserven a la sagristia de la mateixa església Major.
Els escuts heràldics que adornen la part central de les polseres, així com la figura de sant Egidi (també anomenat sant Gil), apunten a una família de cognom Gil, que degueren ser els comitents de l’obra, després que conegueren el retaule, ara desaparegut, que Paolo de San Leocadio havia estat realitzant per a la parròquia de Castelló.
Al 2008 va ser completament restaurat com a peça fonamental de la gran exposició Espais de Llum a la seu de la parròquia de Sant Jaume de Vila-real.
Documentació:
- José Maria Doñate Sebastiá, “Los retablos de Pablo de Santo Leocadio en Villarreal”, SCC, Castelló, 1958.
- Catàleg de l’exposició “Espais de llum”, Generalitat Valenciana, 2008.
