La taula de santa Llúcia i santa Àgata
L’obra
Separades per una fina columna coronella se representen les figures de les dues donzelles llegendàries que van sofrir martiri per la fe cristiana que professaven: santa Llúcia a l’esquerra de l’espectador portant en una copa els seus ulls com a símbol del seu sofriment i coberta amb una rica capa vermella subjecta sobre el pit amb un enjoiat fermall; a la dreta es mostra santa Àgata sostenint les sines tallades en una safata argentada i igualment habillada fins als peus que resten amagats pels rics teixits, amb colors foscs i vermells. Ambdues porten pentinats els llargs cabells rossos separats pel mig, i rodejat el cap per l’aurèola daurada, i mostren a les mans dretes una palma com a símbol del martiri. El fons de la pintura segueix encara el model gòtic, manca de perspectiva, inclús de paviment a la banda inferior, i representa uns cortinatges de brocat amb aplics de fil d’or.
No se tenen fins al moment present dades fidedignes sobre l'arribada d'aquesta peça a la població, però tenint en compte que la capella de l'hospital va ser bastida cap a 1509-1510, no resulta impensable que l'obra fora adquirida en eixe moment per tal de presidir el retaule del presbiteri, tot i que haguera pogut estar realitzada per l'autor alguns anys abans. Reconeguda com una les peces més importants del patrimoni pictòric de la ciutat, després d’estar prou de temps presidint el Saló de Sessions de l’Ajuntament, la taula pot apreciar-se en l’actualitat decorant el mur d’una de les dependències administratives municipals.
L’autor
L’anomenat “mestre dels Perea” és un pintor valencià encara poc conegut, actiu almenys entre 1490 i 1510, que va formar part dels cercles artístics que més prompte varen adoptar les novetats del “Quattrocento” italià. Al mateix que continuaven la influència d'Osona, el factor més important d’aquestes innovacions a València va ser l’arribada del pintor Paolo de San Leocadio a instàncies de la família Borja. D'aquest entorn formen part també altres pintors sense identificar, coneguts com els mestres "d'Artés", el de "la Puritat", de "Martínez Vallejo", de "Xàtiva" o de "Sant Llàtzer" en funció d'alguna de les seues obres, mecenes o lloc on varen treballar.
Com passa en aquests, en l'obra del "mestre dels Perea" se combinen els paisatges a l’estil italià i la concepció espacial construïda correctament segons la perspectiva geomètrica, mentre que en les obres primeres roman dins dels usos de la darrera corrent gòtica en la realització de les figures i l’aplicació del pa d’or en els brocats de les vestidures i per a algunes superfícies, un tret arcaïtzant però difícil de superar per la gran acceptació que trobava en la rica clientela valenciana. El seu estil més personal es caracteritza pel tipus de dibuix, l’endolciment i suavitat tècnica d’influència italiana i per la corporeïtat de les figures humanes en la tradició de Jacomart-Reixach, en moltes de les quals deixa veure d’una manera molt peculiar l’orella entre els cabells, motiu pel que també ha estat conegut com “mestre de la clenxa”.
No coneixent-se el seu nom vertader, la denominació de “mestre dels Perea” li és aplicada al pintor per la realització d’un retaule destinat al sepulcre del trinxant del rei Ferran el Catòlic, Pere de Perea, a l’església de la cartoixa de Portaceli, un encàrrec de la seua vídua Violant de Santa Pau. Altres obres reconegudes del pintor son el “Retaule dels Tres Reis”, o "de l'Epifania" (cap a 1491) procedent de l’esmentada cartoixa, i el temple sobre taula representant la “Santa Faç sostinguda per dos àngels” procedent del convent valencià de Sant Domènec, ambdues actualment al Museu de Belles Arts de València. Igualment li son atribuïdes la taula de “Sant Llàtzer, santa Magdalena i santa Marta” (Museu Lázaro Galdiano, Madrid), un "Sant Jaume pelegrí" a la catedral de València, i una “Visitació” (Museu del Prado, Madrid). (J.H.R.)
Documentació:
Post, Chandler R., The Valencian School in the Late Middle Ages and Early Renaissance, «A History of Spanish Painting», Cambridge, Harvard University Press, 1935, t. VI.
Joseph Gudiol Ricart, Pintura gótica, «Ars Hispaniae», Madrid, Plus Ultra, 1955, t. IX.
María de los Ángeles Torné Poyatos , La pintura gótica española del Museo del Prado. Catálogo crítico razonado, Madrid, Universidad Complutense, 1987.
