El plet per la Reial Capella de Sant Pasqual

El trasllat el 1640 de les restes de sant Pasqual a una nova capella, construïda amb aquest objectiu en un recinte annex a l'església del convent de la Mare de Déu del Roser, va significar un motiu d'alegria i de grans celebracions a Vila-real, amb l'encesa de grans lluminàries i descàrregues de pólvora, música al carrer, curses de cavalls, corregudes de bous, representacions de comèdies i la solemne cerimònia litúrgica en la qual es va realitzar la col•locació d'aquests restes en el nou altar dins d'una urna de fusta, amb incrustacions de banús i ivori, protegida amb una reixa de ferro i un vidre per permetre la visió del cos del Sant pels devots.

Construcció de la Capella

Fins aquesta data, els religiosos alcantarins van tenir el cos del Sant a l'abast de la veneració dels fidels en un sepulcre als peus de l'altar de la Immaculada Concepció, a la part del Evangeli de l'altar major de l'església conventual. Però la gran afluència de gent pietosa des de molts llocs, i les ofrenes d'ells rebudes, els havien mogut a buscar un lloc més ampli i d'acord amb l'atracció que Sant Pasqual havia provocat després de la seua beatificació per Pau V el 1618 i les expectatives creades respecte de la seua possible canonització.

De fet, la seua figura havia estat difosa per l'Ordre Franciscana en tot l'àmbit de la seua acció missionera a Europa i a Amèrica. I fins i tot Torrehermosa, la vila natal de sant Pasqual, havia reclamat l'honor de posseir una relíquia del seu cos, de manera que els va ser concedida la d'un os de la seua empenya, i encara si fos possible el cos sencer del seu preclar fill.

Però els vila-realencs, dipositaris dels venerats despulles, havien emprès la construcció d'aquella capella sepulcre, que molt aviat va resultar petita per acollir les manifestacions de devoció al sant. Per això, quan el papa Climent X va aprovar l'inici del Procés de Canonització el 1674 es van llançar a l'edificació d'un recinte més ampli i digne de l'esdeveniment que s'acostava.

Les obres de la nova capella van donar començament el 1676 i es van prolongar durant quatre anys, encara que la profusa i riquíssima decoració del recinte i del cambril del sepulcre va continuar encara més d'una dècada fins a arribar a aquella extraordinària manifestació del barroquisme valencià lamentablement destruïda l'agost de 1936 després de l'esclat de la guerra civil. A finals de 1680 l'edificació estava pràcticament acabada però, a l'hora de donar per tancades les obres i procedir al trasllat de la urna del sant, que mentrestant havia estat novament dipositat a l'altar de la Immaculada, es va plantejar una aferrissada polèmica.

Arguments de les parts

Davant la pretensió dels religiosos franciscans de col•locar sobre l'arc d'accés a la capella l'emblema de la seua Orde, el Consell de la Vila va reivindicar el seu dret a que en aquest lloc d'honor figurés exclusivament l'escut de Vila-real, tal com havia estat a la capella anterior. Els arguments del municipi es basaven en el fet que el convent del Roser havia estat edificat a partir d'una ermita de propietat municipal en 1578, edificat amb la seua ajuda econòmica i dotat sempre de la mateixa a través del patronat que la vila havia adoptat sobre el convent on havia viscut i mort Sant Pasqual de manera que el seu dret de fer present l'escut de la població, amb la insígnia reial quadribarrada, s'estenia per igual a qualsevol obra o ampliació que en el convent i església es produís.

Els frares exposaven per la seua part el franciscanisme del lloc i del Sant, i el fet que la capella havia estat erigida amb les donacions dels devots i no amb aportacions del Consell municipal. Les discussions sobre això es van intensificar, per desolació de tots, amb greus enfrontaments entre els governants municipals i la comunitat religiosa, havent de recórrer al Governador General i l'Audiència del Regne de València, exigint el municipi que no s'efectués el trasllat de les restes del Sant en tant no constés en la capella l'escut de la vila.

Mentre es produïa la decisió de l'Audiència Reial, es va plantejar també la possibilitat de recórrer al Patronat Reial sobre la capella, renunciant ambdues parts a les seues pretensions. Amb la intervenció del comte d'Aguilar, virrei de València, es va fer arribar al monarca Carles II d’Àustria un memorial signat pels franciscans i el Consell local amb l'exposició dels fets, la renúncia als respectius drets i la sol•licitud d'intervenció i protecció real.

Intervenció del rei Carles II

Dimarts 18 març de 1681 va ser presentat el memorial a Carles II, que en aquells moments es trobava al seu palau d'esbarjo a la vila d’Aranjuez, el qual va acceptar la proposició per tal de resoldre amigablement el plet, ordenant que l'únic escut que pogués estar present en el retaule de la capella sepulcre de Sant Pasqual fos el seu propi, assumint el Patronat sobre ella.

Una Reial Ordre de 18 d'abril del mateix any va facultar el virrei valencià a prendre possessió del Patronat en el temple de Vila-real en nom del monarca, el que va efectuar amb gran pompa i cerimonial onze dies després acompanyat per diversos membres de la noblesa valenciana, els governants de la vila, els religiosos franciscans i la massiva presència del poble de Vila-real. El cos de Sant Pasqual havia estat dipositat dos dies abans a l'urna del seu capella.

Aquest és el motiu que puguem parlar sempre de Reial Capella de Sant Pasqual en referir-nos al recinte amb el sepulcre del sant, i també que en l'actual retaule dissenyat per l'escultor Vicente Llorens Poy s'hagin incorporat tant l'escut de Carles II d' Àustria com el de Joan Carles I de Borbó, amb l'expressa autorització d'aquest, que va acceptar a més estar present a Vila-real com a patró de la capella en la inauguració i benedicció de la mateixa pel Cardenal Tarancón el 17 de maig de 1992.