El calze de la canonització de Sant Pasqual
Les traces materials d'aquest vas sagrat semblen confirmar-ho plenament ja que el seu estil es correspon amb el de l'orfebreria de finals del segle XVII. Es tracta d'una peça de 24 centímetres d'altura realitzada en plata sobredaurada amb incrustacions de nacre en diverses parts. La seva base és de traça quadrada irregular amb cantonades en bocell conformant una creu llatina amb sanefa de flors, i presenta una treballada motllura amb fendits curvilinis sobre la qual s'estén una profusa ornamentació vegetal i petites aplicacions de nacre, amb formes acanonades que rematen en sengles medallons amb les efígies dels Sants Pares de l'Església occidental: Sant Agustí, Sant Ambròs, Sant Jeroni i Sant Gregori el Gran.
El fust del calze mostra sobre una petita base cúbica un gran nus amb forma d'estípit, això és un tronc piramidal invertit, amb riques plaques de nacre i esmalts en els quatre costats. La voluminosa sotocopa repeteix quatre cercles amb les respectives figures dels quatre evangelistes, envoltats per estilitzades rocalles.
El calze va ser usat al llarg del segle XVIII en ocasions excepcionals i festivitats solemnes fins a l'any 1835, en què es produeix l'exclaustració dels religiosos alcantarins i la posada en venda de les seues propietats "de mans mortes" pel Govern Constitucional, sent Regent Maria Cristina de Borbó. Totes les peces d'orfebreria i joies dipositades a la Reial Capella del Sant van ser posades a disposició dels millors postors en subhasta pública, incloent el valuós calze. Passats uns anys, les investigacions realitzades pel bisbe de Tortosa monsenyor Damià Gordo Sáez van permetre la seua localització en mans particulars de manera que van iniciar immediatament les pertinents negociacions per a la recuperació, previ pagament de 2.454 reals.
A l'agost de 1854 va passar el calze de nou a propietat de la vila complint la voluntat de totes les persones que havien realitzat donatius a favor de la recuperació del vas sagrat. Amb data 2 de març de 1901 la Santa Seu va determinar la propietat del calze a la comunitat de religioses clarisses, però assenyalant que en nom de la tradició i el pacífic ús hagut pel poble de Vila-real, l'Església Arxiprestal tindria dret a usar-los si així ho sol·licitava en les festivitats de la Mare de Déu de Gràcia i del Corpus Christi.
