Corts Valencianes
No obstant això, de les del regnat de Jaume I la més important d'aquestes reunions fou la de l'any 1261 a València, en la qual el rei jurà i promulgà els Furs. Com a mostra de la importància econòmica per a la corona de les Corts, el rei va jurar els furs a canvi de 48.000 sous, que li van fer la ciutat de València, els llocs i viles de l'horta de València que pertanyien a clergues i nobles, i les viles de Castelló de la Plana, Vilafamés, Onda, Llíria, Corbera, Cullera i Gandia.
En aquestes Corts, el rei Jaume I instaurà als seus successors l'obligació de celebrar Cort general a València al principi de cada regnat, dins un mes d'haver arribat a la ciutat. Aquesta norma es va reiterar en unes altres Corts el 1271, celebrades també per Jaume I, i, més tard, pel seu fill, Pere el Gran, que va acotar la convocatòria de les corts al primer mes de cada regnat. Aquestes eren les úniques reunions preceptives, però el rei reunia les Corts en altres ocasions, quan tenia necessitat.
El 1302, Jaume II va establir l'obligatorietat de la seua celebració cada tres anys. Més tard, Pere el Cerimoniós, a les Corts de València de 1336, va confirmar aquesta celebració triennal, precisant que s'havia de fer per la festivitat de Tots Sants (1 de novembre).
Extensió de la representació
És durant el segle XIII i els principis del XIV quan s'hi van afegir la resta de viles i llocs del regne de València, fins les corts de 1329, on es va aconseguir una representativitat territorial completa, sent ja les Corts de tot el Regne valencià. Vila-real forma part del braç popular les Corts des del 10 de gener de 1330 en jurar els Síndics de la vila Antoni Pedrona i Guillem de Loreta l'acatament als furs de València, en substitució dels del Regne d'Aragó al que havia estat sotmesa Vila-real des del moment de la seua fundació.
A partir d'aquest moment, no sempre es reunien les ciutats i viles més importants, sinó que es reunien unes o altres segons els temes tractats. No obstant, la representació era generalment gran. Per exemple, a les Corts de València, de l'any 1510: Ademús, Alacant, Alcoi, Alpont, Alzira, Biar, Bocairent, Borriana, Cabdet, Castelló de la Plana, Castielfabib, Cullera, Llíria, Morella, Ontinyent, Oriola, Penàguila, Peníscola, València, la Vila Joiosa, Vila-real, Xàtiva, Xèrica i Xixona.
L'any 1373, entre el 29 de juliol i l'11 d'agost, les Corts del Regne varen celebrar sessions a Vila-real, al recinte de l'antiga parròquia gòtica de Sant Jaume. Les Corts de València de l'any 1418 creen la Generalitat, amb una duració dels càrrecs de tres anys. És a meitat del segle XV quan les institucions valencianes semblen estar ja plenament consolidades.
Amb la unificació de les corones de Castella i d'Aragó, les Corts del Regne de València varen anar perdent poder paulatinament i es convoquen amb encara menys freqüència durant el segle XVI, i es fa més palès al segle XVII. De fet, la decadència és clara i les darreres foren celebrades a València l'any 1645, per tal de recaptar diners per tal de fer front militarment a la sublevació dels catalans. El rei Carles Ii d'Àustria no va convocar mai les Corts Valencianes.
Finalment, quan les Corts eren ja un organisme obsolet i inactiu i portaven més de seixanta anys sense ser convocades ni reunir-se, i una vegada resolta la Guerra de Successió a la corona espanyola, amb els Decrets de Nova Planta s'abolí el Dret valencià i amb ell l'existència del Regne.
Les Corts tornaren a ser convocades amb la seua nova implantació per l'Estatut d'Autonomia de 1982. Des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia, les Corts tenen un funcionament modern com a cambra legislativa representativa amb sufragi universal. La cambra s'ha reunit diverses vegades fora de la ciutat de València, fet que s'ha impulsat en les últimes legislatures.
Organització, Normativa i Composició actuals
Segons l'Estatut d'Autonomia del País Valencià, les Corts són la institució de la Generalitat Valenciana que representa el poble valencià, a través dels seus parlamentaris, elegits per mitjà de sufragi universal directe, lliure i secret.
La denominació de les Corts (abans Corts Valencianes) s'origina en la voluntat de la recuperació de la denominació històrica, però el sistema de representació, competències i funcionament no són similars a les de les Corts històriques, que representaven els tres braços; eclesiàstic, militar (noblesa) i reial (ciutats com Vila-real, directament dependents de la corona)
L'Estatut d'Autonomia parla fonamentalment de les Corts al capítol II, títol II, encara que també hi ha referències a altres articles. L'Estatut simplement indica la composició de les Corts, les seues funcions, els principis bàsics del sistema electoral, i fa un esbós general de l'Estatut dels Diputats. De les lleis que desenvolupen l'Estatut, el "Reglament de les Corts Valencianes" regula l'organització i el funcionament de les Corts. El primer Reglament de les Corts s'aprovà en l'etapa transitòria. Des d'eixe moment el reglament de la cambra s'ha modificat en diverses ocasions, sent la redacció actual aprovada el dia 30 de juny de 1994.
L'Estatut d'Autonomia estableix que les Corts es componen d'un nombre mínim de 99 diputats, sent la província la circumscripció electoral; els escons es distribueixen en 35 diputats per la circumscripció d'Alacant, 24 diputats per la de Castelló i 40 diputats per la de València. Per altra banda, la Llei Electoral Valenciana estableix que per a poder obtenir un escó, els candidats han de formar part d'una llista que supere, en nombre de vots, el 5% dels total d'emesos a tota la comunitat autònoma. Açò ha deixat fora de la cambra valenciana a algunes representacions polítiques que s'han quedat fregant aquest límit. Per a les llistes que superen el 5%, el sistema de que s'utilitza és la regla D'Hondt.
