Carrer de sant Roc

• Carrer, entre el del Comte d'Albay i el carrer (o plaça) de Bayarri.

• Històricament, com una de les principals vies de la vila medieval, paral·lela a l'eix central del carrer Major, va ser anomenat, juntament amb la seua continuació en el carrer de Sant Antoni com "carrer d'Amunt". L'obertura d'una capella dedicada a Sant Roc, inaugurada al 1718, al fons de l’atzucac que formava el carrer amb la murada de la vila medieval va determinar el canvi del nom tradicional del carrer. El Padró de Riquesa de 1770 documenta la nova denominació: (AMV 876, fol. 165 rº.): Gerónimo Ortí “casa calle de arriba linda la heremita de S. Roque”; (AMV 876, fol. 167 rº.): Antonio Gil “otrosí una cassa en la calle de San Roque”. En ser enderrocades les murades al fons dels carrers al 1869, la capella de sant Roc, com les altres existents, va ser traslladada a un pany lateral, sobre l'espai ocupat pel grossor dels murs. Entre 1931 i 1938 el carrer va portar el nom de "carrer de Salmerón", en honor d'un dels Presidents de la Primera República Espanyola.

• La devoció a Sant Roc, personatge suposadament nascut a Montpeller a les acaballes del segle XIII, està molt estesa a les nostres terres. Se’l representa sovint vestit de frare franciscà o de pelegrí, amb un gos que li llepa les nafres produïdes per la pesta, a conseqüència de la qual va morir al 1332, desprès de dedicar-se abnegadament a atendre els malalts afectats per les epidèmies. La fama de protector contra les malalties infeccioses feia que a la porta de les cases s’escrigueren les lletres VSR (visca sant Roc) com a mesura preventiva. La seua festa litúrgica correspon al dia 16 d’agost, amb grans celebracions a les zones rurals d'estiueig, especialment al voltant del pou de reg de "Sant Roc", en relació a les quals el prevere Manuel Rius Arrufat va escriure uns coneguts Goigs.