Govantes Azcárraga, Pedro

Polític, comte d’Albay (1853-1927)

Pedro de Govantes y de Azcárraga, Merino y Palmero, va nàixer el 8 de maig de 1853 a Manila (Illes Filipines), on la seua família tenia interessos comercials i administratius. Era nebot per via materna de qui va ser en diverses ocasions President del Govern espanyol a l'inici de la Restauració monàrquica Marcelo Azcàrraga (1832-1915). Retornada la família a Espanya al 1879, va seguir els estudis de Dret i es va incorporar al partit conservador de Leopold O’Donnell, en les llistes del qual formarà part de les Corts Generals durant el bienni 1891-1892, com a diputat pel districte castellonenc de Morella, convertint-se així en un enllaç fonamental per als interessos de la família Fabra i el seu grup polític anomenat “cossi” a Madrid.

Al mateix temps, les seues intervencions parlamentàries estigueren centrades en especial en les relacions comercials entre Espanya i les Filipines, davant els intents intervencionistes dels Estats Units. Va ser col•laborador habitual de les publicacions “El Comercio” i “Revista de Filipinas”, així com director i copropietari de “La Ilustración de Oriente”. Al 1880 va iniciar el cultiu vinícola a Briones (La Rioja), seguint el mètode bordelés i va aconseguir molt bones produccions, recordades encara amb la denominació de les bodegues "Albay-Briones".

A l’abril de 1896 va tornar a ser elegit diputat, càrrec que exercí de manera continuada fins al 1913. El 6 d’agost de 1898 el Govern li va concedir per Reial Decret el nomenament de Comte d’Albay (nom d’una de les províncies a les antigues possessions insulars, al sud de Manila, que té com a capital la ciutat de Legazpi) en reconeixement dels serveis prestats a la Nació per ell i per son pare, l'asturià Felipe Maria de Govantes i Merino (1819-1889) en la defensa dels interessos de l'Administració i la Hisenda espanyola en terres filipines, i al 1900 va ser un dels promotors de la “Unió Iberoamericana” projecte de relacions supranacionals econòmiques i culturals amb Portugal i els territoris hispànics.

Des del seu lloc de representant provincial va gestionar al 1904 l’otorgament del títol honorífic de “Ciutat” per a Vila-real, així com el tractament protocol•lari d’ “Il•lustríssim” per al seu Ajuntament (Reial Decret de 24 de maig de 1904), i va empentar la construcció de la carretera entre Onda i Borriana, travessant el centre de Vila-real. En agraïment, la Corporació Municipal el va declarar “Fill Adoptiu Predilecte” en sessió de 28 de maig de 1904, juntament amb el diputat carlí Giner Lila, i a l’any següent li va dedicar un cèntric carrer per on anava a passar el nou vial.

A partir de 1905 se va vincular al partit maurista i el 14 de juny d’eixe any, fou nomenat Subsecretari ministerial d’Instrucció Pública i Belles Arts amb el ministre Juan de la Cierva. El 27 de desembre de desembre de 1908, el comte d’Albay va visitar Vila-real, allotjant-se a la mansió de la família Iranzo Benedito amb els quals mantenia una forta amistat, per tal d’iniciar simbòlicament les obres de l’eixample per a la carretera, amb l’enderrocament de la capella de la Mare de Déu dels Àngels, que tallava el carrer de la Comunió, en un acte solemne i multitudinari.

Al 2 de gener de 1914, en cessar com a diputat, Pedro Govantes va ser declarat Senador Vitalici del Regne, passant a un segon pla en la política activa. En 1918 se va distanciar del partit d’Antonio Maura, i es va adscriure a l’anomenat “ciervismo”, pel nom de l’antic ministre murcià que havia estat el seu protector.

Va morir a Madrid el 13 de juny de 1927. (J.H.R.)