Andrés Hibernón, beat
Andrés Hibernón Real va ser un religiós franciscà espanyol, beat de l'Església Catòlica.(Múrcia, 1534 - Gandia, 18 abril 1602)
Tot i que va néixer a Múrcia a casa del seu oncle, va passar la seua infància a Alcantarilla on hi havia la residència dels seus pares. La seua família disposava d'unes terres i Andrés els ajudava en les tasques agrícoles. Però després d'uns anys de sequera van haver de enviar a treballar amb el seu oncle de València. Des dels catorze anys es va dedicar a cuidar el bestiar i altres menesters semblants. Als vint anys amb vuitanta ducats de plata va tornar al seu poble natal, però va ser assaltat pel camí robant-li tot el que portava. Després d'uns mesos treballant a Granada per al regidor de Cartagena, va ingressar amb 22 anys al convent que els franciscans tenien a Albacete.
Va realitzar la professió als 23 anys després del noviciat, en què va destacar per la seua humilitat, senzillesa i esperit de sacrifici. Sis anys després sol • licita el pas a l'ordre dels descalços de Sant Pere d'Alcàntera per dedicar-se a Déu amb més disciplina. Per aquest motiu es va traslladar al convent de Sant Josep d'Elx, on va coincidir amb Sant Pasqual Baylón a qui sent porter va rebre quan va arribar a la comunitat, convertint-se en grans amics. Més tard van coincidir tots dos en el convent de Vila-real. A l’antic refectori alcantarí del Convent del Roser se conserva encara per a devoció dels visitants els llocs on ambdós religiosos se situaven.
Va estar recorrent diferents ciutats del llevant espanyol fins a acabar la seua vida a Gandia. Entre les activitats conventuals que realitzava es troben els oficis de porter i almoiner. Sempre va destacar per la seua humilitat, senzillesa, capacitat de realitzar la conversió de moriscos i esperit de sacrifici.
El 18 abril 1602 va morir al convent de Sant Roc de Gandia, data que va predir quatre anys abans. Van ser moltes les persones que van acudir a la seua mort i van intentar agafar algun objecte del mort.
El seu cos incorrupte va romandre en el convent i després a l'església del mateix nom fins que a l'inici de la Guerra Civil va ser destruït. Durant segles va ser objecte de visites i peregrinacions, sobretot per fidels de la zona valenciana. Les restes recuperades i ocults durant la contesa, van ser traslladats finalment a Alcantarilla i a la Catedral de Múrcia, on actualment reben la veneració dels fidels.
La seua beatificació es va proposar el 1624, però no es va concedir fins el 22 de maig de 1791 quan va ser emesa pel Papa Pius VI.
