"Villarreal"
El primer número va aparèixer el dia 20 de febrer de 1932, i ja en l’article editorial de la portada, la redacció manifestava amb el títol “Nuestro primer deber”, el seu propòsit de defendre amb la publicació els que anomenaven “los valores morales y materiales de nuestra cristiana civilización”. Dirigit inicialment per Vicente Marco Monfort , va ser substituït pel jove advocat José Sanz Cabrera, líder de la dreta agrària, i finalment pel farmacèutic Luis Gimeno Pla. La seu inicial va estar al carrer Once de Febrero, 59 (actual Aviador Franco, per a passar des del número 5 al carrer García Hernández, 73 i 75 (actualment avinguda de La Murà).
Imprès en els primers números a “Gráficas Arfe”, va passar posteriorment a l’impremta diocesana de Tortosa i, per últim a l’impremta Vidal de Vila-real. Conformat habitualment per huit pàgines il·lustrades i en tinta negra, en ocasions especials, com les festes patronals, augmentava la paginació i la coloració amb tintes planes. El número 13 ja va dedicar un extraordinari dedicat a les festes patronals de Sant Pasqual amb 28 pàgines, el 32 al mes d'octubre va ser editat amb tinta roja per les festes del Rosari, o el 42, al desembre del mateix any, en blau, dedicat a la festa de la Puríssima, una tònica que va continuar en festes successives. El preu inicial de deu cèntims va passar a quinze al 1935. Els primers quatre números tenien un tamany de 34 X 24 cm, per a passar posteriorment als 42 X 31 cm. de manera habitual, tot i que retornant de manera ocasional al tamany menor.
La redacció dels textos estava majoritàriament en llengua castellana, tot i que en alguns articles de tipus costumista, poètic o humorístic s’emprava el valencià, sense massa cura per la correcció sintàctica ni ortogràfica. A més de les seccions principals d’orientació política i d’actualitat local, regional i nacional, recollia informacions sobre acords de la Corporació municipal, celebracions religioses, novetats del Registre Civil, vida social, espectacles i esports. La major part dels articles, especialment els d'opinió amb major agressivitat política, amagaven l'autoria, emprant seudònims o anagrames (Joruca, Tevenci, Cap de Moti, Mariofilo, Pera, etc.), però entre els col•laboradors habituals més destacats estaven autors coneguts com Bernardino Rubert Candau, Angelina Abad Cantavella, , Joaquín Tuixans, Pascual Fandos, Serafín Lloret, Luis Gimeno Pla, Carlos Sarthou Carreres i Benito Traver García.
Després de vàries setmanes de tensions administratives i de la censura de moltes de les seues informacions i articles d’opinió, el periòdic va tancar definitivament amb el número 241, aparegut el 18 de juliol de 1936.
