Villarreal C.F.

El principi: 1923 - 1930

Villarreal C.D. 23-24

Els anys d'estudiants dels germans Calduch Almela -Jose i Manuel- a Barcelona van ser el germen que donaria lloc al naixement del Villarreal C.F. Als Calduch els va picar el cuquet del futbol i van convertir la rebotiga de la farmàcia familiar de Vila-real en un espai de tertúlies i projectes sobre el futbol. Allí es va gestar la idea de fundar el club. A ells es deu que Vila-real siga ara una de les ciutats amb equip en Primera Divisió.

José Calduch es va convertir l'any 1923, als seus 23 anys, en el primer president de l'entitat. El directiu va buscar un model de reglament i pràcticament es va reproduir el del València C.F. La cúpula dirigent, a més del seu germà, la van formar els més avall indicats. Van treballar en ferm, van buscar socis i terrenys i van comprar una finca per a construir el camp.

Les deu fanecades on s'ubica el Camp Municipal d'Esports "El Madrigal" les va adquirir el senyor Calduch per 500 pessetes cada fanecada. El terreny el va llogar al club per 2 pessetes diàries, encara que quasi mai les va arribar a cobrar, donada la precària situació financera de l'entitat.

El 10 de març de 1923 es fa efectiva la constitució del "C.D. Villarreal" "per a fomentar tots els esports i en especial el futbol".

La Junta organitzadora va ser la següent:

President: D. José Calduch Almela, farmacèutic.

Secretari: D. José Martínez Aguilar, empleat bancari.

Tresorer: D. Carlos Calatayud Jordá, administrador de Correus.

Vocals: D. Juan Nebot López; D. Alfonso Saera; D. Manuel Calduch, farmacèutic i botànic; D. Pascual Arrufat Catalá; D. Vicente Cabedo Meseguer i D. Manuel Amorós Fortuño.

El 24 de maig d'eixe mateix any, la directiva acorda a petició del president llogar el camp d'esports per 720 pessetes anuals en pagaments mensuals de 60 pessetes, que el preu de les entrades per a adults serà de 0,50 i 0,25 pessetes per a xiquets (senyores entrada gratis) i comprar dotze equipatges (jersei blanc, pantaló negre i un parell de botes). Esta equipació es va mantindre fins a l'any 1946, quan es canvia per l'actual.

El 17 de juny de 1923 va ser inaugurat el recinte esportiu amb un partit de futbol entre el "Club Esportiu Cervantes" i el "C.D. Castellón". Fins a l'any 1925 s'anuncien els partits de Foot-ball en el "camp del Villarreal", que posteriorment pren el nom de Camp d'esports "El Madrigal" per pertànyer els terrenys a la partida rural del mateix nom, i que encara perdura.

El 21 d'octubre de 1923 se juga el primer partit: va ser un amistós de foot-ball amb el "Xarxa i Star" de Castelló i esta és la primera alineació que es coneix del "C. D. Villarreal": Alfredo, Dofí Arrufat, Pascual Franch; Guinot II, Guinot I, Pepe Sichet; Manolo Calduch, Gascó, Diaz i Pepe Esteve.

Amb posterioritat i en les temporades 1923 i 1924, l'alineació més coneguda i de la que ja hi ha còpia escrita era: Pascual López com a porter; Salvador Ferrer i Urbaneja de Burriana de defenses; Cabrera, Guinot i Santiago Ramos, mitjos; Carda "el llaurador", Agost de Castelló, Colom, Chesa i Pepe Esteve, en formació clàssica de 1-2-3-5.

En les competicions oficials: 1931 - 1950

En 1931 el club va començar el seu camí en les competicions oficials. D'esta època destaca la promoció d'ascens a Regional preferent en la temporada 34/35. Com tercer classificat, el Villarreal va jugar un partit de promoció d'ascens a Segona divisió, ja que no existia ni la 2a B ni la 3a. Es va jugar l'eliminatòria a doble partit contra el Cartagena F. C. i no es va aconseguir l'ascens, atés que l'equip de Cartagena que jugava en el camp del Barrellar estava compost per jugadors ja professionals i entre ells el porter Luis Mire (després del F. C. Barcelona i seleccionador nacional). El Villarreal va alinear en aquells partits a: Marzá, Pio II, Enrique Gil; Antolí, Pio I i Rubert "Isaco"; Plans, Manuel Tirat, Broch II, Ramón Sals i Aymerich, amb altres jugadors com eren Ramón Nebot, Francisco Ramos "el carreter", Llorens, Soriano, Giner i Ribelles.

Foghetecaz

En la temporada 35/36 el Villarreal ese proclama campió de 1a Lliga Regional. Després d'açò, la guerra civil va interrompre qualsevol activitat futbolística.

Vila-real es va quedar sense futbol federat en 1942 després de la desaparició del "Club de Futbol Villarreal d'Educació i Descans", equip que es va crear en la posguerra en una iniciativa de les autoritats locals perquè la joventut tinguera un lloc on acudir. Este equip es va mantindre en la competició durant tres temporades, militant en Segona regional.

El 27 de juny de 1944 el camp de futbol passa de ser propietat privada a ser de l'Ajuntament de Vila-real. Es va recuperar la instal·lació, restaurant i, reforçant les parets, es va fer un banc de ciment que rodejava tot el rectangle de joc i que va desaparéixer amb l'actual tribuna de preferència (1997). Amb la recompra del camp d'esports "El Madrigal" van tornar a formar-se equips de penyes per a jugar campionats locals. Estos equips es componien de 10 o 12 penyes, entre elles la denominada "Foghetecaz" (nom acr`nim derivat de les primeres lletres dels cognoms dels seus fundadors), que passaria posteriorment a reactivar el projecte futbolístic federat de Vila-real, ja que van ser ells els que es van federar per a representar la població. Per a això es van reunir totes les penyes i van triar a la que tènia les qualitats d'un millor equip.

Així, va passar a anomenar-se "Club Atlètic Foghetecaz", i, encara que amb problemes, van seguir avant. La Federació els exigia, garanties econòmiques, terreny de joc amb mesures reglamentàries, vestuaris on dutxar-se i endreçar-se, etc. La instal·lació no reunia les condicions mínimes per a la temporada 47/48. Es va decidir que cada u, a la fi de la seua jornada laboral, col·laborara a arreglar la instal·lació i aportar entre tots la quantitat de diners necessaris per a federar-se. Així, i gràcies a persones anònimes, es van arreglar els vestuaris i es va fabricar una tanca de fusta que van clavar en el sòl rodejant el terreny de joc. Tots van col·laborar, socis o no socis, fusteries, materials de construcció, ferreteries etc.

Per a costejar gastos s'organitzaven espectacles. Va ser una època de treball constant per a traure el projecte avant. La història del Villarreal va unida a innumerables problemes econòmics que han anat solucionant-se a poc a poc.

Creixement: 1951 - 1970

En 1951, quinta temporada com a federats, ascendeixen a primera categoria regional després de proclamar-se campió de segona regional. Va ser en aquell moment quan es va decidir canviar el nom del club anomenant-se "C.A.F. Villarreal"(Club Atlètic Foghetecaz de Vila-real).

En el primer pis de la cafeteria "Granja Bar" a un cantó de la plaça de la Vila, es van instal·lar les oficines del club. A finals dels anys 70 es van traslladar a l'edifici de la Caixa Rural, que van abandonar a finals de 1997, passant a estar en els baixos de la tribuna del Camp "El Madrigal" fins a l'estiu de 2000, quan s'han traslladat a la ciutat esportiva.

L'equipatge de l'equip era camisa blanca i pantaló negre. Aprofitant un viatge a València de Manuel Vilanova se li encarrega la compra de tela blanca per a confeccionar quinze camisetes. A l'hora d'ara és quan l'equip canvia d'indumentària, i encara que no se sap molt ben quan va ser, si que se sap el perquè. Tot va començar quan el fill del president del club en aquells moments, va anar a València per a comprar un equipatge, però en la botiga on va anar a comprar no quedaven camisetes blanques i llavors va comprar unes grogues, a l'arribar a Vila-real i veure que la camiseta groga no els agradava com quedava amb el pantaló negre, van decidir canviar el color del pantaló triant un blau, i així van sorgir els actuals colors de l'equip. No se sap de manera concreta quin va ser el motiu de canvi denom de "CAF Villarreal" per "Villarreal Club de Futbol" l'any 1956.

Plantilla ascens segona A

Després de la brillant temporada de 1951, i estant en primera regional, s'aconsegueix l'ascens a tercera divisió, ja que en aquella època no existia la Regional Preferent, sent primer del grup nord en 1955 i guanyar la promoció d'ascens. Durant quatre temporades manté la categoria i descendeix en la quinta, temporada 1.960/61. Es manté durant cinc temporades en primera regional i en la sexta temporada ascendeix a tercera divisió, temporada 1966/67.

En la tercera temporada en esta divisió, la 69/70, es proclama campió del grup quint. Al no existir l'actual segona divisió B, l'equip juga una primera ronda de fase final per a l'ascens a segona divisió amb la Unió Popular de Langreo, perdent en l'anada 1-0 i empatant en la tornada en el Madrigal 1-1.

Quedava la possibilitat de la promoció. Es va enfrontar contra el Bilbao Athletic a doble partit amb el mateix resultat en els dos partits: 2-1. El reglament de l'època exigia un partit de desempat en camp neutral, i va ser a Madrid, en el "Santiago Bernabeu". Luiche i Causanilles van aconseguir els gols amb què l'equip va ascendir a segona divisió amb el resultat de 2-1.(Veure edició Mediterraneo del dia 8-07-1970)L'equip el van formar: Alapont, Debon, Alcañiz, Marzal, Eusebio, Linares, Martinez, Luiche, Palau, Causanilles i Serrano. L'entrenador era Pepe Rey, sent president de l'equip D. Pascual Font de Mora. La ciutat va rebre a l'equip amb tots els honors.

A poc a poc cap a dalt: 1970 - 1990

L'equip es va mantindre durant dues temporades en la categoria de plata, descendint en la temporada 71/72. Abans, en la temporada 70/71, va disputar una promoció de permanència davant del Girona a qui va guanyar per 4-1 en el global dels dos partits.

Tres temporades més va estar en Tercera, fins a la temporada 75/76, quan perd la categoria en la promoció de permanència davant del Guadalajara per 3-1. La regional preferent només va ser un pas efímer, va tornar a aconseguir l'ascens i va retornar a Tercera divisió, en la que es va mantindre fins a la temporada 86/87 en la que va ascendir a segona B .

Ernesto Girona era el president d'una junta directiva que, encara que aparentment la formaven alguns hòmens de Font de Mora, este no apareixia legalment. L'entrenador que ocupava la banqueta en l'ascens a segona B va ser Luis Garcia Martinez “Luiche “. L'ascens es va produir a tres jornades per al final de la Lliga regular després de jugar contra l'Alaquas amb el resultat de 1-1. El Villarreal el componien: Clemont, Levi, Falomir, Monfi, Verdú, Santiago, Manu, Mario, Honorio, Nadal i Monllor.

En eixa temporada juga la Copa del Rei, eliminant al València, Gandia i Salamanca, perdent contra la Real Societat per 0-1 en partit únic en "El Madrigal".

La primera campanya en segona B amb Luiche d'entrenador, es frega l'ascens a segona A. Apareixen discrepàncies entre Font de Mora i la directiva d'Ernesto Girona, abandonant el seu suport moral i econòmic. En la 88/89, amb Benito Floro en la banqueta, l'equip acaba quart, no existint en aquell temps, el sistema de promoció entre els quatre primers. En eixa temporada s'inaugura l'actual tribuna, amb un partit amistós contra l'Atlètic de Madrid.

En la temporada 88/89 torna Pascual Font de Mora. El Villarreal descendeix a Tercera divisió, recuperant la categoria un any després, amb López Sanjuán en la banqueta, després de classificar-se segon del subgrup nord de Tercera divisió i imposar-se a l'Imperial de Múrcia, Balaguer i Cala d'Or en la promoció d'ascens. De nou en Segona divisió B, era la temporada 91/92, López Sanjuán és cessat, sent substituït per Esteban Linares. L'equip es classifica segon i ascendeix a Segona divisió A. L'ascens s'aconsegueix en La Línia de la Concepció al guanyar per 1-2 amb gols d'Alcañiz i Reyes. L'equip el formaven Navarro, Julio, Perez, Estanis, Guijarro, Madueño, Victor, Lacalle, Planelles, Reyes, Adriano i Alcañiz.

Els feliços noranta fins tocar el cel: 1990 - 2000

La dècada dels noranta va començar per al Vila-real amb l'ascens a Segona divisió B, després de quedar segon al finalitzar el campionat. Un campanya després, en la 91-92, van tornar a quedar segons, la qual cosa els va permetre pujar dos categories en dos anys consecutius.

El conjunt groc començava la temporada 92-93 en la divisió de plata del futbol espanyol, de la que ja mai descendiria. Des d'aleshores i fins que va aconseguir el seu primer ascens a la màxima categoria, el Villarreal va lluitar amb els equips de la part mitja-baixa de la taula.

No obstant, en la 97-98 va acabar el campionat quart, el que li va permetre disputar la promoció d'ascens a Primera. El rival va ser la "Societat Esportiva Compostel·la". L'anada es va disputar en "El Madrigal" i va finalitzar amb empat a zero, mentre que la volta es va jugar en el multiusos de San Lázaro el 24 de maig de 1998 i va acabar amb empat a un gol. Alberto va marcar el gol dels grocs que li va donar l'ascens, per primera vegada en la història del club, a la Lliga de les Estreles. Una extraordinària manera de celebrar el setanta-cin aniversari del Club.

El 31 de desembre de 1993 l'assemblea del Club va aprovar la seua conversió en Societat Anònima Esportiva, establint un capital social de cent milions de pessetes distribuides en accions nominals de deu mil. Al 1997, adquirint les accions de les que era propietari Pascual Font de mora, l'empresari Fernando Roig es converteix en soci majoritari i passa a controlar el Consell d'Administració.

Quan els somnis se converteixen en realitats: 2000 - 2005

El Villarreal debutava en Primera el 31 d'agost de 1998, en un partit que es va disputar en el Santiago Bernabéu contra el Real Madrid.

Set dies després, el 12 de setembre "El Madrigal" obria les seues portes a la Lliga de les Estreles amb un Villarreal-Celta de Vigo. Eixa campanya, i a pesar de realitzar una molt bona primera volta del campionat, el conjunt groc va descendir a Segona, categoria en què la tan sols romandria un any. En la 99/00, i després de quedar tercers en Segona, l'equip tornava a Primera, divisió que ja no ha tornat a abandonar. Tan sols una any després, el Villarreal finalitzava setè en la Lliga, la que fins ara és la seua millor classificació en el campionat regular.

L'any 2000 el Club comença a organitzar el "Trofeu de la Ceràmica"

Els grocs van acabar quinzens en la 01/02 i en la 02/03. A l'estiu de 2003 (el dia 27 d'agost), el conjunt groc aconseguia el seu primer títol europeu al derrotar en la final de la Copa Intertoto a l'Heerenven, per 1-2 en el còmput global. La conquista d'aquell trofeu els va permetre jugar l'any següent la Copa de la UEFA, en la que van arribar fins a les semifinals, el que fins al moment és un dels majors èxits esportius de l'equip.

Eixa campanya, la 2003-04, el Villarreal va finalitzar octau i es va quedar a les portes d'aconseguir per primera vegada de forma directa la classificació per a una competició europea. Però el Submarí Groc va tornar a ser campió de la Copa Intertoto, sumant el segon títol europeu, i classificant-se per a jugar la UEFA.

A la temporada 2004-05 l'equip, sota la direcció de Manuel Pellegrini i comptant amb jugadors de talla internacional com l'argentí Riquelme i l'uruguaià Forlán, va aconseguir el brillantíssim tercer lloc en la Lliga i el dret a participar en la Champions League (Primera competició per clubs d'Europa).

Deslumbrant a Europa. Semifinals de Champions League: 2005 - 2006

La temporada següent: 2005-2006 va ser el bateig internacional del club al participar de forma brillantísima en la màxima competició mundial per clubs, la Champions League.

En la fase prèvia el Villarreal va eliminar a l'equip anglés de l'Everton (Liverpool) aconseguint el dret de jugar la lligueta de la primera fase. En aquesta va estar emparellat amb el Lille (França), Manchester United (Anglaterra) i Benfica (Lisboa, Portugal); dos campions europeus com el Manchester i el Benfica amenaçaven amb fer que l'aparició del Villarreal per Europa fóra una anècdota.

Partit Champions League

Però, tal com va dir el president Fernando Roig: "el Villarreal no farà el ridícul a Europa", el "submari" va proclamar-se campió del grup sense perdre cap partit i va passar als vuitens de final enfrontant-se al Glasgow Rangers (Escòcia). Un empat a 2 a Glasgow i un empat a un gol en "El Madrigal" van sobrar per fer fòra als escocesos i passar a quarts de final. El rival, un dels millors equips del continent: el guardonat Inter de Milà.

Amb una derrota per 2-1 a Itàlia i victòria per 1-0 a casa, el Villarreal va aconseguir entrar a la llegenda. L'equip del nostre poble, d'un "poblet de la Plana", estava entre els quatre equips millors d'Europa.

Ara el rival va ser l'Arsenal (Londres, Anglaterra). En el partit d'anada derrota per 1-0, afavorida per un estrany i parcial arbitratge de l'austriac Markus Mayr, qui va impedir al Villarreal jugar a futbol i va permetre als anglesos tot tipus de faltes.

En el partit de tornada, 25 d'abril de 2006, "El Madrigal" va estar ple de gom a gom per més de vint-i-dos mil espectadors que van vore com, malgrat tenir sis o set ocasions claríssimes de gol i un penalty favorable al minut 87 el Villarreal no va poder marcar i passar a la final que s'havia de jugar a Paris front al Barcelona.

En quant a la Lliga el Villarreal va aconseguir la 5ª plaça amb 62, posició que li permeté jugar la Copa de la UEFA.

La temporada 2007-2008 el Villarreal va acabar en segona posició aconseguint un històric subcampionat de Lliga només superat pel Real Madrid que va aconseguir 6 punts més. Amb aquesta posició el club s'assegurà la participació directa en la Champions League, competició en la que participarà per segona volta en la seua història.

La Corporació Municipal, que ja havia distingit al Villarreal C.F. amb la concesió de la Medalla d'Or de la Ciutat l'any 1999, va nomenar al president del Club,el senyor Fernando Roig Alfonso, com a Fill Adoptiu de Vila-real, reconeixent la tasca de projecció internacional del nom de la ciutat realitzada conjuntament amb el seu equip de col.laboradors i d'esportistes.

A les portes del títol 2007-10

El Villarreal CF va aconseguir la millor campanya de la seua història en la temporada 2007/2008 a l'haver finalitzat en la segona posició de la Lliga darrere del líder Real Madrid, aconseguint així el pas directe a la Lliga de Campions. El Submarí Groc va demostrar regularitat en el seu rendiment i efectivitat de cara a porteria, aconseguint 77 punts (24 victòries, 5 empats i 9 derrotes) al final de temporada, una suma heroica que en molts anys anteriors li hagués donat el títol de Primera Divisió. En el campionat de la regularitat es van batre rècords de partits guanyats (24), punts aconseguits (77), victòries a domicili (12) i gols marcats en camp contrari (30), a més de ser un dels equips menys sancionats, 89 targetes grogues i només tres vermelles.

A més, per seguir batent els 'rècords' positius, el conjunt dirigit per Manuel Pellegrini es va consolidar com el millor equip de la Lliga fora de casa, ja que va quedar primer en la classificació a domicili, sumant 12 victòries (36 punts), superant al Reial Madrid que va arribar als 10 triomfs i 4 empats.

El Vila-real va aconseguir una identitat de joc definida, flexible, amb un tècnic capacitat i una plantilla que no es va veure afectada tot i les 'rotacions' per disputar Copa UEFA i Copa del Rei, sabent portar un propi desgast inevitable de les tres competicions. Hi va haver un recanvi important a començament de temporada i els jugadors 'nous' es van acoblar sense complicacions: Diego López, Diego Godin, Joan Capdevila, Santi Cazorla-repescat del Recreativo-, Ángel López, Giuseppe Rossi i Sebastián Eguren es van unir sent decisius en el rodatge. Per la seua banda, les reincorporacions després de les seues lesions de genoll de Gonzalo Rodríguez i Nihat Kahvecivan ser determinants en el balanç de l'any.

En aquesta temporada també es va tenir bones actuacions en les altres competicions, reflectint regularitat en el rendiment. A la Copa UEFA va topar lamentablement amb el Zenit de Sant Petersburg, qui seria el campió d'aquella edició, en una eliminatòria molt igualada que es va decantar per només un gol de diferència. I a la Copa del Rei, es va perdre davant el FC Barcelona en els quarts en una eliminatòria molt igualada que es va decidir per un polèmic gol del conjunt català al Camp Nou.

La temporada 2008-09 també seria històrica per al Villarreal CF, ja que la seua política de pedrera collia els fruits d'un gran treball de molts anys. El filial groc va aconseguir l'ascens heroic a la Segona Divisió del futbol espanyol en una campanya per emmarcar, en què es va mantenir en el liderat durant gran part de la temporada i amb prou feines va cedir el liderat en les últimes dues jornades. Només va perdre 10 partits (7 d'ells fora de casa) i va anotar 73 gols, el que el va convertir en l'equip més realitzador de la categoria. Tot això amb una aposta de futbol i qualitat sorprenent per a una plantilla tan jove. Finalment, els grocs aconseguirien l'ascens després de disputar una fase de promoció de tres eliminatòries.

El Submarí descendeix a Segona Divisió 2011-13

El Vila-real va certificar el seu descens a Segona Divisió A en una fatídica última jornada de Lliga 2011-2012 en què va caure davant l'Atlètic de Madrid a El Madrigal. Al Submarí li valia l'empat per seguir un any més a la màxima categoria del futbol espanyol, però un solitari gol de cap del colombià Falcao i la victòria 'in extremis' del Rayo Vallecano davant el Granada va enviar als grocs a Segona en una dramàtica jornada. Va ser una temporada molt complicada en què el Vila-real va tenir tres entrenadors (Juan Carlos Garrido, José Molina i Miguel Ángel Lotina) i en què els grocs van lluitar contra les greus lesions sofertes pels seus millors jugadors i contra l'infortuni en molts dels 38 partits disputats.

El Villarreal va perdre massa punts en els minuts finals i va acabar pagant amb el descens. La campanya va tenir un inici poc habitual. No en va, la vaga proposada per l'AFE (Associació de Futbolistes Espanyols) va suspendre la primera jornada del campionat en què el Vila-real s'hauria d'haver enfrontat a l'Sporting de Gijón a El Madrigal. Així, el Villarreal va iniciar la Lliga perdent al Camp Nou davant el Barcelona. Al llarg del campionat, l'equip va recollir nou victòries, catorze empats i 15 derrotes. Entre tots aquests resultats destaquen les igualades aconseguides a El Madrigal davant el Barcelona (0-0) i el Reial Madrid (1-1), així com les victòries aconseguides contra el Màlaga (2-1, amb gol d'Hernán Pérez a l'últim sospir) o davant l'Sporting de Gijón en una autèntica final per la permanència disputada a El Molinón (2-3). Després de tant de lluitar, el Submarí va patir el pitjor desenllaç possible.

Durant la temporada 2012-2013, després d'una primera ronda amb dificultats, l'equip va prendre una meritòria i esforçada recuperació de manera que va assolir novament l'ascens directe a la Divisió d'Honor el dissabte 8 de juny de 2013, desprès de guanyar per 1-0 a l'equip de l'Almeria, amb el recolzament incondicional de l'afició que la jornada anterior ja el va acompanyar en el partit front al Barcelona B amb un desplaçament d'una caravana de 173 autocars i més de deu mil seguidors a la ciutat comtal.

Retorn a primera. 2013 - 2014

En el seu retorn a l'elit, el conjunt groc va ser una de les revelacions al començament de la Lliga, guanyant els tres primers partits. Després de 16 jornades, el Vila-real suma 28 punts, establint un nou rècord de millor equip recentment ascendit després de 16 partits.

L'equip va acabar la primera volta guanyant per 5-1 a la Reial Societat, situant-se en cinquè lloc amb 34 punts. A la segona volta es va perdre el tren de lluitar per la Champions, coincidint amb les lesions de jugadors importants en l'onze groc, però mai es va veure perillar la classificació per a la Europe League, quedant finalment en sisena posició, arrabassada a la Reial Societat en l'últim partit de lliga a Anoeta i evitant, així, jugar una de les rondes prèvies de la Lliga Europea.

Tornada a Europa. 2014 - 2015

Plantilla 2014 - 2015

En la prèvia de la UEFA Europa League el Villarreal CF venç a l'equip kazakh de l'Astana Futbol Kluby per un 7-0 en el global de l'eliminatòria.El submarí va vèncer a l'Astana Arena per (0-3) i al Madrigal per (4-0), aconseguint el pas a la fase de grups de la UEFA Europa League. Amb aquesta victòria Marcelino García Toral necessitava nous jugadors per fer front a tres competicions i van aconseguir la cessió de Denis Cheryshev procedent del Reial Madrid CF, van fitxar a Luciano Vietto ja Jonathan Dos Santos entre d'altres fitxatges com Antonio Rukavina.

Aquesta temporada a la Primera Divisió d'Espanya 2014/15 va començar bé per al conjunt castellonenc que va vèncer en la primera jornada per (0-2) al Llevant UD en l'Estadi Ciutat de València, però, en la segona jornada va caure derrotat davant el FC Barcelona per (0-1). A la tercera jornada va empatar davant el Granada CF (0-0), en la jornada 4, venceria al Rayo Vallecano per (4-2). A la jornada 5, va empatar davant l'Eibar (1-1), en la jornada 6 cauria davant el Reial Madrid per (0-2), gols marcats per Modric i Cristiano Ronaldo. Després d'això arribarien dues victòries davant el Celta i l'Almeria, ratxa que acabaria amb una derrota per (2-1) davant el Sevilla FC. A la desena jornada arribaria una altra derrota, aquest cop contra el València CF per (1-3)

En l'onzena jornada empataria (1-1) contra l'Espanyol. A partir d'aquest moment arribaria el millor moment del conjunt, aconseguint cinc victòries consecutives en lliga, una d'elles a l'Estadi Vicente Calderón contra l'Atlètic de Madrid amb un gol de Luciano Vietto, a més en aquest mes de desembre tancaria la seua participació a l'Europa League amb una victòria per (0-2) davant l'Apollon Limassol, passant als setzens de final com a segon de grup per darrere del Borussia Mönchengladbach, enfrontant-se en aquesta ronda contra el Salzburg. En aquest mes de desembre el Villarreal arriba també als vuitens de final de la Copa del Rei després de derrotar al Cadis CF per un total de (5-1) en el global de l'eliminatòria, amb un (1-2) a Cadis i un (3-0) a Vila-real. El seu rival en vuitens va ser la Reial Societat. El Villarreal va ser triat a més per la LFP com el millor club del mes de desembre, en el qual l'equip va comptar tots els seus partits per victòries.

A la jornada 17, la primera de 2015, el Vila-real empataria davant l'Elx CF amb un (2-2), en una trobada que va començar guanyant per 0-2 amb els gols que havien aconseguit Luciano Vietto i Uche. El club va aconseguir passar l'eliminatòria contra el Red Bull Salzburg amb un (5-2) en el global de l'eliminatòria i en els vuitens de l'Europa League li va tocar enfrontar-se al Sevilla FC. Allà per la jornada 27 el Villlarreal estava sisè a només tres punts del Sevilla FC, mentre que a la UEFA l'equip perd a l'anada (1-3) a El Madrigal davant el Sevilla. El Sevilla FC va acabar passant l'eliminatòria. A la Copa del Rei va ser eliminat pel FC Barcelona a semifinals, mentre que a la lliga el club va mantenir el sisè lloc que dóna a l'equip el passaport per jugar la UEFA Europa League. Cal destacar que l'equip va arribar amb lesions de jugadors importants al final de temporada. Es van lesionar jugadors com Bruno Soriano, Denis Cheryshev, Luciano Vietto, Mateo Musacchio o Sergio Asenjo.