Sedeny

Nom autòcton vila-realenc emprat en les partides de les Solades i de Carinyena per anomenar als camins transversals, paral•lels a les séquies Major i de la Tanda, que intercomuniquen als que ixen de la localitat en sentit radial.

L'historiador Ramón de María, en el seu llibre "El Repartiment de Burriana y Villarreal", documenta la paraula a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (Reg. de Jaume I, n. 20, vol. 293 vº) en una donació de Jaume I a Arnau de Tamarit (27 de setembre de 1275) d’un hort al costat del riu Millars que “afronta amb camí del sedeny”, la qual cosa situa l'origen de la paraula des dels primers moments de la fundació de la vila.

Al Padró de Riquesa de 1360 (Arxiu Històric Municipal, doc. 850) ja queden reflectits aquests camins principals de la zona de regadiu: fol. 26 vº. Marcho de Calaceyt “1 ort franch al ters sedeny”; fol. 46 vº.: Arnau Ayç e sos germans “7 orts i mig en lo primer sedeny”, “4 orts en lo segon sedeny”.

La paraula sedeny és de la família del mot seda, amb el sentit de cordell (tenim semànticament la mateixa evolució que fa el castellà cordel 'carrerada'). En un ús general s'empra per designar un filament o ble de cotó, seda, lli o altre material que hom fa passar sota la pell o a través d’un trajecte fistulós per mantenir un drenatge. Aquesta idea de drenatge, o comunicació és, molt plausiblement, la que va servir per originar l'ampliació en el sentit del mot, aplicant-lo a aquestes sendes.

Per extensió, a banda dels tradicionals sedenys de l'horta, quan a la segona meitat del segle XIX es va produir el rompiment de terres a les partides de secà per destinar-les al cultiu del taronger, varen anar també creant-se camins transversals entre les vies de comunicació més antigues, que varen igualment adoptar la denominació de "sedenys".

Així tenim a la partida de Pinella els sedenys "del pou del Carme" entre el camí d'Artana i el de Betxí; el pròpiament "de Pinella" entre el camí de Cuquello i el de Bellot; el de l'Assagador, que travessa aquesta via perimetral; i el "sedenyet de Cirera" entre el camí de Bellot i el de Miralcamp.

A la partida de Madrigal, ja al segle XX se creen tres "sedenys", el primer entre la Senda de Pescadors i el camí de l'Ermita, ara parcialment integrat dins de la xarxa urbana; el segon entre la carretera d'Onda i el camí del Fornet; i el tercer o "nou", entre la carretera d'Onda i el camí de Vora riu.

També a la partida de Carinyena, a prop de la via del ferrocarril es pot trobar una nova travessa coneguda com "sedeny de Campos".

Documentació: Jacinto Heredia Robres, "Els noms de lloc al terme de Vila-real" (2009)