Sánchiz Almela, Vicente

Advocat, polític i escriptor (1853-1904)

Va nàixer el 19 de març de 1853, fill de Vicente Sánchiz Manzanet i de Mª Gràcia Almela Gilabert. El seu pare havia estat membre de la Corporació Municipal des de 1861, ocupant fugaçment l’alcaldia al 1864, en la darrera etapa del regnat d’Isabel II, i tornant a la política activa en els primers moments de la Restauració monàrquica per ocupar segons sembla el càrrec de Vicepresident de la Diputació Provincial.

Sánchiz Almela va estudiar Lleis a la Universitat de València i , en acabant, s’estableix a Vila-real com a advocat i registrador de la propietat al seu domicili del carrer de sant Antoni, nº 30. Als 25 anys es va casar amb Trinidad Ayza Bel i, ben prompte, es converteix en una de les fortunes més consolidades de la població. A la darrera dècada del segle, el seu nom figura entre els deu primers majors contribuents de l’Hisenda local, amb els conseqüents avantatges i obligacions que això comportava en els àmbits socials i polítics. En les eleccions del 9 de maig de 1897 resulta elegit com a regidor, i pren possessió del càrrec al següent dia primer de juliol.

Com a membre de la Comissió de Beneficència e Instrucció Pública va formar part de la Junta Municipal d’Instrucció Primària i amb la seua influència s’inicia la gestió per a construir les primeres escoles municipals modernes en un edifici que es construeix front a la torre campanar de l’església Major.

A les eleccions de desembre de 1897 va ser elegit Alcalde de la vila. En el seu mandat va haver de fer front a situacions dolentes i conflictives per al veïnat, com les lleves de joves per anar soldats a la guerra de Cuba, l’escassesa econòmica del moment, o alguna catàstrofe com el desbordament de les aigües del “barranquet” en trencar-se la barrera conformada per la “parafanga” que va provocar la inundació de tot el centre de la població el 19 de novembre de 1898.

Però també va tenir grans satisfaccions com la inauguració de les escoles “del Campanar” per ell promogudes, la signatura del primer contracte de servei d’enllumenat elèctric amb la companyia “Sociedad Sala Ricart i Cia.” O la celebració de la magna romeria nacional al sepulcre de Sant Pasqual al maig de 1899. També va promoure les primeres carreres de bicicletes, celebrades a les festes patronals de setembre de 1897.

Al 24 de juny de 1899 renuncia a la presidència de la Corporació per raons de salut i és substituït pel regidor Manuel Gumbau Usó. Al·lega en la seua decisió no poder atendre adequadament les seues obligacions cíviques per patir un catarro pulmonar crònic amb emfisema pulmonar, neurastènia i reuma muscular articular, la qual cosa l’obligava a passar al llit llargues temporades a l’hivern i haver d’absentar-se sovint per prendre aigües medicinals a l’estiu. Aquest delicat estat de salut l’acompanyarà els anys successius, fins la seua mort el 30 de març de 1904.

A banda de les seues dedicacions professionals i polítiques Vicente Sánchiz Almela sembla haver estat un personatge amb múltiples interessos culturals i que ell mateix va intentar conrear ocasionalment la creació literària amb certa habilitat. Prova d’això son les quartetes que va escriure amb forta evocació romàntica, manant als seus hereus Vicente, Enriqueta i Maria que les escrigueren a la làpida de la seua sepultura al cementeri municipal, on encara es poden llegir. Diametralment oposada en el tema, però mostrant una semblant facilitat versificadora, és la seua comèdia bilingüe “Un novio falsificat”, estrenada el 14 de febrer de 1892.

La nissaga familiar de polítics va continuar amb el seu fill Vicente, militar i alcalde de la ciutat al temps de la Dictadura de Primo de Rivera.

Font: Jacinto Heredia Robres. "Un novio falsificat (1892), un sainet de Vicente Sánchiz Almela". (Cadafal, maig 2008).