Roscó de Reis (casca)
És un menjar característic dels dies de festa (en alguns llocs resulta habitual com a postres el tortell de nata dels diumenges) i d'algunes dates assenyalades, com ara les de Sant Antoni abat (17 de gener) o el dia de Reis (6 de gener); fins i tot se n'han inventat de nous com el tortell de Sant Cristòfol (10 de juliol), un tortell de massapà en forma de volant, ja que sant Cristòfol és el patró dels automobilistes.
La casca de Reis és possiblement el que té més anomenada, i commemora la festivitat catòlica dels Tres Reis d'Orient, tot i que té arrels paganes, ja que l'Imperi Romà ja celebrava les festes d'hivern, o festes dels fruits, amb tortells fets de figues, dàtils i mel. La mida estàndard és d'uns 30 centímetres de diàmetre i en surten unes huit racions, tot i que actualment se'n fan de moltes mides, i el tradicional és el de massapà amb fruita confitada per sobre.
Aquesta casca conté dues sorpreses amagades: una fava seca i una figureta (normalment d'un dels tres Reis). Segons la tradició, aquell qui troba la figureta dins el seu tros és coronat amb la corona daurada de cartó que decora el centre del pastís, mentre que qui es troba la fava és a qui li toca pagar el tortell.
El tortell de Sant Antoni és tradició en molts llocs que es menge en companyia de la família el diumenge abans del dia del sant. L'elaboració és la mateixa que la del tortell de reis que igualment avui es fa amb tot tipus de farciments: des del tradicional, que és el de massapà, fins farciments de nata i de crema. El tortell de Sant Antoni també conté sorpreses amagades: un fava i un animal. Igualment com en el tortell de Reis, qui tregui la fava pagarà el tortell.
La recepta
L'elaboració d'aquest pastís és llarga perquè la pasta de brioix s'ha de fer el mateix dia, i només és aconsellable fer el massapà el dia anterior. S’indiquen les quantitats per a una casca per a huit persones.
Per a la pasta de brioix: mig quilo de farina, 200 grams de mantega, tres ous, 125 ml. de llet, 25 grams de llevat (pastilleta), un pessic de sal, cent grams de sucre.
Desfem el llevat amb la llet tèbia i ho barregem amb cent grams de farina. Ho deixem reposar, en un lloc a temperatura ambient i tapat amb un drap de cuina, fins que doble el seu volum. Fem un cercle amb la resta de la farina i a dins posem els ous batuts i la sal. Comencem a treballar la pasta amb les mans i hi anem posant la mantega estovada, però no fosa. Ja hi podem afegir la pasta que havíem deixat reposant i ho tornem a treballar tot perquè les dues pastes quedin ben barrejades. Aleshores, hem de començar a treballar la pasta tot alçant-la enlaire, fins que ja no s'enganxi tant.
Per a fer el massapà: 250 grams d'ametlles en pols, 250 grams de sucre, una clara d’ou. Hem de posar aquests ingredients en un bol i treballar-los fins que quedi una pasta compacta i lligada. Després, és aconsellable deixar-la entre dotze i vint-i-quatre hores a la nevera per poder-la treballar millor.
Per a la decoració, ens caldran: cent grams de cireres confitades, un tros gros de taronja confitada, un tros gros de meló confitat, un ou per a pintar, una fava seca i una figureta per posar-les dins de la casca, i una corona de rei feta de paper o cartró per al damunt.
Estirem la pasta de brioix i li donem forma rectangular; ens anirà millor si ens untem els dits amb oli. En un costat d'aquest rectangle hi col•loquem el massapà, al qual haurem donat forma de cilindre i s'hi incrusten la fava i la figureta sorpresa. Aleshores hem d'enrotllar la pasta fent moviments endavant i endarrere amb les mans. Un cop ben enrotllada, s'enganxen les puntes de la pasta posant-ne una dins de l'altra o, si es fa prou prim el cilindre, formant una mena de serp en espiral.
Deixarem fermentar el tortell en un lloc temperat, en una plata que puga anar al forn, tapat, fins que hagi augmentat de volum. Després, es pinta amb l'ou batut i es decora amb la fruita confitada per damunt. Es cou, i finalment es col•loca la corona de rei sobre el tortell.
