Mundina Balaguer, Vicente

De Vilapedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sacerdot, educador i floricultor (1932 - )

Padremundina.jpg
Membre de la Congregació de “Fills de la Sagrada Família”, després de la seua ordenació sacerdotal al juny de 1958, va ser nomenat prefecte del Seminari Menor d’aquesta comunitat religiosa a Barcelona. El 1961 va ser elegit director de l’Institut Laboral de Auxilio Social “Nazaret”, un centre d’acollida de joves procedents de famílies desestructurades i amb necessitats que va regir fins a 1976. Al llarg d’aquests anys va transformar una institució tradicional amb greus problemes en una llar model de formació acadèmica i humanística.

A finals de 1974, va iniciar una col•laboració setmanal a TVE als programes “Otras cosas” i “Verano 8,30 PM” i el pare Mundina es va convertir en “el cura de las plantas” aconseguint que diverses generacions d'espanyols s'interessessin pel món de les flors a través del seu magisteri exercit des de la petita pantalla . Durant una dècada va impulsar des d'aquesta tribuna mediàtica el coneixement i interès per la floricultura. Posteriorment va exercir aquesta mateixa influència a través de la ràdio (Antena 3 i Ràdio Popular) i d'articles setmanals a la premsa escrita. Porta més de vint i cinc anys col•laborant en nombrosos programes de ràdio de la Cadena COPE, com "La Gran Manzana", "Fin de Semana", "Revistero", "Tiempo libre", etc.

Ha participat en congressos internacionals i nacionals sobre floricultura, ha donat centenars de conferències i ha escrit els llibres: "Mi vida, mi gente, mis plantas", “Guía de plantas y jardines”, “Nuestras Flores y Plantas. Cómo identificarlas y cuidarlas”, “Plantas y flores”, “El gran libro de la jardinería”, “Plantas, huertos y jardines" (els dos últims en col•laboració amb l’enginyer agrícola Francisco Carrasco) i va col•laborar en la redacció de “Huellas en la arcilla”, la biografia oficial de José Soriano, fundador de "Porcelanosa".

Menys coneguda, encara que més transcendent, ha estat l'activitat de Vicente Mundina al capdavant del centre educatiu “Hogar Nazaret” a Alcobendas, del qual es va fer càrrec quan era un dels centres d'acollida de joves més problemàtics de Auxili Social. Pocs anys després s'havia transformat en un centre educatiu modèlic a escala nacional. Va ser també promotor del Col·legi “Padre Manyanet” a la mateixa població. Mundina va dedicar el millor de la seua vida a l'educació de diversos centenars de joves que van passar per aquesta llar. Per completar les minses aportacions pressupostàries oficials i poder finançar les activitats formatives va portar endavant una sèrie d'activitats: la posada en marxa d'uns vivers, la introducció del cultiu del xampinyó a escala comercial, les collites de blat de moro dolç i okra per al subministrament del supermercat de la base americana a Torrejón, la cria d'ànecs, conills i porcs.

Ha rebut multitud de premis i condecoracions, tant per la feina realitzada amb els joves com la seua activitat difusora de l’estima pels vegetals: Creu de Beneficència de primera classe amb distintiu blanc, Creu de Comanador al Mèrit Agrícola, està en possessió del “Pol Harris“ demanat pel Club Rotary de Madrid; nomenat Jardiner 1977 pel Comitè Executiu Iberflora 77; Jardiner 1985 pel mateix Comitè Executiu d'Empresaris Floristes i Jardiners de València; Soci d'Honor de la Societat Espanyola d'Horticultura; Soci d'Honor de Interflora i Premi Medi Ambient 1993 atorgat per l'Excm. Ajuntament de Madrid pel seu treball i iniciatives en benefici d'una major qualitat de vida a la ciutat, entre altres. També va ser nomenat "Jardiner de Iberflora" en l'edició de 1997.

En l'actualitat es dedica també a impartir ponències sobre botànica o l'educació dels fills en la defensa de l'ambient i segueix com a Director-Conseller dels “Vivers Nazaret” a Alcobendas (Madrid) que en la actual ubicació des de 1976 disposa de cinc mil metres quadrats per a plantes d'interior i dos mil més per a plantes d'exterior. Amb els beneficis econòmics dels Vivers, la Congregació col•labora també en la formació de joves discapacitats psíquics de la llar “Don Orione”, així com del Centre “Maria Corredentora.”