Mascarell, Jaume
Advocat i polític (1512-1588)
 Diputats i secretaris de les Corts valencianes |
Després de rebre ordres menors als catorze anys, Jaume Mascarell reclama un benefici a la capellania de Nules i, amb les rendes de la herència de sa mare, Franciscina, va iniciar estudis a la Facultat d’Arts de la Universitat de València. Una vegada graduat com a batxiller, l’any 1534 comença a actuar com a assessor del Justícia Criminal de la capital del Regne. Amb la titulació de Mestre en Arts i la seua experiència legal accedeix a la càtedra de Dret Canònic al 1535 i és elegit repetidament “examinador” universitari, encarregat de la concessió dels graus universitaris de batxillers i mestres.
Les seues relacions familiars li permeten incorporar-se al servei de la casa ducal de Sogorb i Cardona i, acompanyant al seu titular, forma part del seguici del príncep Felip d’Habsburg quan visita en ambaixada els territoris de l’imperi a Flandes, Àustria i les ciutats del nord d’Itàlia entre els anys 1548 i 1550. A València novament, interromp el seu treball a la seu del Justícia en ser elegit portaveus del Governador General del Regne en 1552 i, com a tal, participa a les Corts d’aquest any en representació del patrimoni reial a la comissió recaptadora de l’impost anomenat de la “tatxa”.
Des del càrrec a la Cort del Justícia, Mascarell va intervenir activament en la repressió de les bandositats nobiliàries del moment, actuant en favor dels interessos del duc de Sogorb i al 3 de març de 1556, com a assessor legal del braç militar de les Corts valencianes, assisteix en la seua representació al Capítol de l’ordre del Toisó en la qual va ser el duc anomenat Cavaller. Aquesta actuació com “ambaixador” li va merèixer especial reconeixement i la causa de l’apel•latiu amb que té dedicat un carrer a Vila-real.
L’accés al virregnat del governador de València Joan Llorenç de Villarrasa, a la mort d’Alfons d’Aragó a l’octubre de 1563, significa un nou escaló d’ascens en la carrera de Jaume Mascarell que es converteix en assessor legal del virrei. En aquest càrrec es mantindrà, mostrant una gran habilitat política, fins al 1578, i col•laborant amb els successius virreis valencians. Una de les seues tasques més importants va ser l’organització de les defenses costeres contra els atacs dels pirates nordafricans, creant noves fortificacions dirigides per l’enginyer reial i arquitecte militar Giovanni Battista Antonelli. En aquest context es construeix una nova torre de vigilància a la desembocadura del riu Millars, i se remodelen els baluards dels portals de Vila-real, després d’haver-se reomplit els valls que rodejaven les murades.
“L’ambaixador” Mascarell va continuar sent una important figura de la política valenciana fins als seus darrers anys, participant activament per exemple en actes públics com les cerimònies exequials universitàries quan mor el tercer duc de Sogorb, Francesc Ramon Folch de Cardona, o en l’espectacular recepció que València va oferir al rei Felip II al 1586 quan el rei visita les terres de la corona aragonesa després d’haver jurat els furs a les Corts de Monçó.
Font: Pablo Pérez García: “El justicia criminal de Valencia (1479-1707). Una magistratura urbana valenciana ante la consolidación del Absolutismo” (1991).
