La fava
Descripció
La fava té aspecte recte i dret, amb tiges fortes i anguloses de fins a 1,6 metres d'alçada. Mostra fulles alternes, paripinnades i compostes, amb folíols amples de forma oval arrodonida, color verd fosc, sense circells, el folíol terminal no existeix o es converteix en un circell rudimentari.
Les flors es presenten en raïms de dos a huit, fragants i grans, fins arribar als quatre cm, amb pètals blancs tacats de violeta, porpra o negre. Són hermafrodites, i la planta és capaç de polinitzar-se a si mateixa. La fertilització creuada natural és escassa, excepte en presència d'abelles.
El fruit és un llegum, té una beina allargada de longitud variable entre 10 i 30 cm i consistència carnosa, tenen un recobriment interior esponjós amb una mena de cabells afelpats entre les llavors, sent aquestes més o menys aixafades. Dins d'aquesta beina s'ubiquen les llavors posades en fila. La beina, de color verd en estat immadur, s'enfosqueix i es torna pubescent en assecar-se. Els grans a l'interior de la mateixa varien entre dos i nou.
Les llavors són oblongues, de mida més o menys gran, depenent també de la varietat, i de color verd groguenc que després de la maduració es torna bronzejat. També hi ha varietats de gra negrós i morat. El pes d'una llavor és d'un a dos grams. El poder germinatiu dura de quatre a sis anys. A la llavor comercial el percentatge mínim de germinació és del 90 per 100 i la puresa mínima del 99 per 100.
L'arrel de la fava creix en profunditat fins arribar a un llarg similar al de la tija de la planta. Com altres fabàcies, els nòduls tenen la propietat de fixar nitrogen al sòl, tot i que fins a un 80% del mateix és consumit per la pròpia planta, el 20% restant millora la fertilitat de la terra, de manera que el cultiu s’empra en sistemes de rotació per enfortir sòls esgotats.
Conreu
Extensió:Originària de la conca mediterrània o de l'Àsia central, avui la fava es cultiva a tot el món. Els principals països productors són Austràlia, Xina, Egipte i Etiòpia, als quals se fan els quatre cinquens de la producció mundial. Està estès el seu cultiu també en diversos països d'Europa i d'Amèrica Llatina (especialment Bolívia, Equador i Perú), especialment en zones fredes i temperades. La temperatura òptima està al voltant dels 15º C.
Sembra: És una planta pròpia de terres més aviats fortes o argiloses. En climes temperats se sembren de setembre a novembre i en els més freds al febrer.
Resistència a glaçades: La part aèria només suporta les lleugeres (fins quatre sota zero) encara que un cop glaçada torna a rebrotar. Les seues flors i tavelles recent quallades no suporten més enllà dels dos graus sota zero.
Feines de conreu: Desherbatge mecànic o amb herbicida, en els horts s'acotxa la terra a la planta per enfortir-la. En l'adobat no cal incorporar nitrogen ja que el sintetitzen per la simbiosi amb microorganismes (Rhyzobium). La collita és manual en l'horta i mecanitzada en els favons. La fava es desenvolupa bé en gairebé tot tipus de sòl però prefereix els que tinguin un bon drenatge, tot i que suporta també els argilosos. Els sòls molt lleugers, humits o secs no li van bé; prefereix un pH entre 6 i 7,5. Requereix força humitat i uns 700 mm anuals de pluja. No és particularment fotòfila, i en ser tolerant a les gelades en el seu desenvolupament primerenc s'adapta a les condicions de les zones de muntanya.
Malalties i plagues: És molt atacada pel pulgó negre de les faves (Myzus favae) sobretot les sembres fetes massa tard, però en general és la més rústega de les lleguminoses.
Usos i costums
Són riques en carbohidrats i proteïnes. A mesura que maduren s'endureixen i guanyen en midó, pel que s'han de recollir abans de la seua maduració. El filum de color fosc o negre indica que ja no és recomanable per a consum humà. Els meristemes de vicia faba són utilitzats en anàlisi de toxicologia, per a l'estudi d'agents tòxics i genotòxics.
Les casques i tortells de reis, menjars en dates assenyalades (com la Nit de Reis) coincidents amb les festes paganes de la sembra, la collita, la primavera, etc ... solen portar una o dues sorpreses. Una solia ser una moneda o regal favorable, i l'altra habitualment desfavorable que obliga a pagar el tortell consisteix generalment en una llavor de fava.
Com en altres plantes hi ha persones que en són alèrgiques i sembla que aquesta era la raó de la profunda aversió que afectava el filòsof i matemàtic Pitàgores. També algunes persones són al lèrgiques a les beines. El consum excessiu de certes varietats de faves provoca l'afecció anomenada fabismo o favisme molt semblant al latirisme. Solen produir molts gasos.
