La custòdia gòtica de l'Arxiprestal

Foto:Lorenzo Ruzafa

Peça central del tresor d'orfebreria al Museu parroquial de Sant Jaume, la custòdia processional va ser encarregada a l'octubre de l'any 1479 pel vicari parroquial Nicolau Barberá, en nom del Consell de la Vila, a l'argenter titular de la catedral de València Francisco Cetina, que juntament amb el seu fill Bernat Joan, van formar part dels orfebres més famosos de l'últim terç del segle XV i principis del següent a les terres valencianes. La peça sacra va desfilar per primera vegada pels carrers de la població en la celebració del Corpus Christi de 1480 i des d’aquella data presideix solemnement la processó de la festivitat eucarística.

La custòdia de Cetina, amb una alçada de cent nou centímetres, està feta de plata repujada, cisellada i fosa, amb elements sobredaurats al mercuri. La base, amb un contorn irregular, està decorada amb motius vegetals en els lòbuls i per mitjà d'un fust columnari sosté el cos central amb un gran òcul radiant per al viril, al seu torn coronat per una estructura arquitectònica turriforme de gran verticalitat i delicada factura en els detalls ornamentals calats, que és on apareix més clarament l'estil gòtic final de la peça.

El pinacle central que sosté una creu, es troba envoltat per altres de diversa alçada coronats per florons, i s'eleva sobre un estilitzat templet ogival. Des de 1489 consta l'afegit d'un parell d'àngels sustentadors, de molt inferior factura i menor qualitat material, el mateix que la base polilobulada sobre la qual s'enlairen, ornamentada amb dissenys geomètrics. Cap al 1584 consta que el conjunt va ser tornat a daurar per l'orfebre Francesc Cua, membre d'una altra saga d'artesans que realitzen diverses obres a Vila-real, sovint transformant peces anteriors, un costum prou habitual a l’època.

Del jove orfebre Cetina sembla haver estat així mateix una creu processional, desapareguda amb el pas del temps, i possiblement també la bella creu reliquiari que encara es conserva a la parròquia, feta amb material procedent d'un vell reliquiari donat pel rei Martí l'Humà en memòria de la seua esposa Maria de Luna, que va acabar els seus dies a Vila-real al desembre de 1406. Datada en 1520, en el estil de la nova creu es percep ja la influència renaixentista.

Molt més rica, i impregnada ja de l'esperit decoratiu que es traduirà en l'estil arquitectònic anomenat per això plateresc, és l'anomenada custòdia de combregar, de fet un copó en forma d'arqueta rectangular amb un treballat fust sobre base polilobulada de traceria, que s'obre en dos braços laterals des dels quals sengles figures portants agenollades subjecten unes columnes a les cantonades de la caixa eucarística central. Es documenta ja en l'inventari fet pels clavaris municipals en 1529, però sense que conste l'autoria ni l'origen de la peça.

Font: Heredia Robres, Jacinto, Vila-real, arte y patrimonio (2015)