La casa "natalícia" de Tárrega
La partida de baptisme, conservada a l’Arxiu Parroquial de Sant Jaume, és una documentació fefaent que deixa clara la casa on va nàixer l’insigne compositor, i que sembla confirmar allò que sempre han considerat les persones majors per ells mateixos o per informació familiar. Així consta el registre parroquial amb data del diumenge 21 de novembre de 1852:
“...bauticé solemnemente a Francisco, hijo legítimo y natural de los consortes Francisco Tárrega, natural de Castellón y Antonia Eixea, de esta. Abuelos paternos Salvador Tárrega y Vicenta Tirado de Castellón y maternos Vicente Eixea y Rosa Broch, de esta. Nació hoy a las cuatro de la mañana en la Plaza de San Pascual”.
Declaracions de la vidua de l’artista confirmaven que efectivament va nàixer a la Plaça, i no al Carrer o raval de Castelló. Una consulta als Padrons de Riquesa dels mateixos anys indica així mateix que el número 54 de la plaça de Sant Pasqual, que correspondria en l’actualitat a la cinquena o sisena casa des del cantó amb el carrer de la Travessa o Polo de Bernabé, estava habitat pera una persona de cognom Broch, que coincideix amb el de la mare de Tárrega, el que suggereix la possibilitat de que aquesta anara per donar a llum a la casa d’alguns parents. Passats uns dies tornaria a la seua vivenda, on ara consta la placa, on la família va viure fins que Francisco tenia uns cinc anys, moment en que tots van marxar a Castelló.
L’origen de la placa està en els actes de la visita que els membres del Centre Excursionista de Lo Rat Penat el dia 6 de setembre de 1910, dins de la sèrie d’homenatges que l’associació valencianista va dur a efecte per diverses poblacions en reconeixement a les “glòries valencianes”. En eixa jornada i després d’unes honres fúnebres a l’església de Sant Jaume amb gran afluència de públic, se va retolar amb el nom del guitarrista el carrer que era anomenat “del Trinquet”, se va col·locar en la façana d’on va viure la família Tàrrega la placa commemorativa de la visita, amb un text explicatiu en castellà i un medalló amb el retrat de l’artista tallat pel jove escultor de València Enrique Cuñat, i va culminar amb un acte musical i literari al magatzem del senyor Josep Latorre al carrer de l’Ermita, en el transcurs de la qual varen ser interpretades peces del mestre i va fer un discurs necrològic l’advocat Godofredo Gimeno, en nom de l’organització que va donar acollida als visitants de Lo Rat Penat.
Altres membres de la mateixa foren el doctor Manuel Lassala, que havia estat amic personal de Tárrega, el terratinent Carlos Sarthou Francesc i el prevere Benito Traver García que, malgrat la seua adscripció parroquial, no va reparar en aquella ocasió en la diferència de l’adreça del domicili. La casa “natalícia” de Tárrega, on ell va habitar entre finals de 1852 i els de 1858, va patir posteriorment diverses reformes segons les necessitats dels successius inquilins pel qual resten en ella molt escassos elements del seu aspecte original.
En l'actualitat, el xicotet edifici és de propietat municipal i ofereix als visitants els serveis d'Oficina de Turisme.
Documentació:
- Rius, Adrián. “Francisco Tárrega 1852-2002. Biografía oficial”, Ajuntament de Vila-real (2002).
- Roca Ricart, Rafael. “La visita de Lo Rat Penat a Vila-real i l’homenatge a Francesc Tárrega (1910)”, en “Font nº9”, Ajuntament de Vila-real (2007)