La bajoca

De Vilapedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bajocar.jpg
La bajoca és la tavella verda dels fesols (de nom científic Phaseolus vulgaris), coneguts també als territoris de parla catalana amb el nom de mongetes, planta de conreu de la família de les Fabaceae o lleguminoses.

És d'origen americà i té molta variabilitat en formes colors i mides. Pertany al gènere "Phaseolus" com altres espècies conreades entre elles la Phaseolus lunatus anomenada "mongeta de Lima" i a la qual pertany el garrofó, un dels ingredients típics de les paelles valencianes. De l'espècie Phaseolus coccineus és el "fesol fava de Sóller" a les illes Balears

En els països desenvolupats disminueix molt el consum dels fesols, malgrat que són molt nutritius amb més d'un 20% de proteïna i menys del 2% de greixos. Segons la FAO la superfície mundial de mongeteres és d'unes 27 milions d'hectàrees i és la principal font de proteïna d'alguns països d'Amèrica Central.

Les plantes del bajocar poden ser enfiladisses o de mata baixa, segons la varietat, es poden menjar pel gra sec o per les tavelles verdes o bajoquetes al País Valencià. És una planta anual de fulles simples de color verd fosc i flors blanques. Es conrea en l'època càlida de l'any i és de ràpid creixement. Es fa en regadiu o secans frescs. També es fan en hivernacle per collir a l'hivern.

En gastronomia és l'ingredient principal de l'"arròs amb fesols i naps" valencià. De Catalunya n'és típica la varietat del "ganxet", blanca, grossa i de forma molt ronyonada. També és una de les bases del popular “bullit” de verdures, acompanyant les creïlles, cebes i demés variats ingredients.

A Vila-real, on el seu cultiu se va estendre notablement a les zones d’horta fins a convertir-se en el segon producte agrari després de les varietats de taronja, hi hagué mercat regulador comarcal respecte de la producció i dels preus de comerç de la bajoca, fins que la contaminació industrial i el canvi de costums alimentàries varen anar acabant amb els cultius. L’activitat setmanal dels comerciants es va concentrar en un primer temps a les rodalies del mercat central de la plaça de Colom, després al cobertís bastit a l’efecte a la plaça de Sant Ferran, i finalment a unes noves instal•lacions al carrer de Borriol que molt prompte van anar llanguint per la falta de rendibilitat econòmica així com els llauradors anaren deixant de conrear la lleguminosa.