La bajoca
És d'origen americà i té molta variabilitat en formes colors i mides. Pertany al gènere "Phaseolus" com altres espècies conreades entre elles la Phaseolus lunatus anomenada "mongeta de Lima" i a la qual pertany el garrofó, un dels ingredients típics de les paelles valencianes. De l'espècie Phaseolus coccineus és el "fesol fava de Sóller" a les illes Balears
En els països desenvolupats disminueix molt el consum dels fesols, malgrat que són molt nutritius amb més d'un 20% de proteïna i menys del 2% de greixos. Segons la FAO la superfície mundial de mongeteres és d'unes 27 milions d'hectàrees i és la principal font de proteïna d'alguns països d'Amèrica Central.
Les plantes del bajocar poden ser enfiladisses o de mata baixa, segons la varietat, es poden menjar pel gra sec o per les tavelles verdes o bajoquetes al País Valencià. És una planta anual de fulles simples de color verd fosc i flors blanques. Es conrea en l'època càlida de l'any i és de ràpid creixement. Es fa en regadiu o secans frescs. També es fan en hivernacle per collir a l'hivern.
En gastronomia és l'ingredient principal de l'"arròs amb fesols i naps" valencià. De Catalunya n'és típica la varietat del "ganxet", blanca, grossa i de forma molt ronyonada. També és una de les bases del popular “bullit” de verdures, acompanyant les creïlles, cebes i demés variats ingredients.
A Vila-real, on el seu cultiu se va estendre notablement a les zones d’horta fins a convertir-se en el segon producte agrari després de les varietats de taronja, hi hagué mercat regulador comarcal respecte de la producció i dels preus de comerç de la bajoca, fins que la contaminació industrial i el canvi de costums alimentàries varen anar acabant amb els cultius. L’activitat setmanal dels comerciants es va concentrar en un primer temps a les rodalies del mercat central de la plaça de Colom, després al cobertís bastit a l’efecte a la plaça de Sant Ferran, i finalment a unes noves instal•lacions al carrer de Borriol que molt prompte van anar llanguint per la falta de rendibilitat econòmica així com els llauradors anaren deixant de conrear la lleguminosa.
