Arròs amb fesols i naps
500 gr. de porc (orella, pota, morro, corbet) i uns 50 de cansalada fresca. Pot afegir-se alguna botifarra de ceba o blanquet; oli, 100 grams, 200 grams d’arròs; 100 grams de fesols secs remullats; uns 400 grams de nap, millor si és nap-i-col. Sal, pebre-roig i pebre-negre.
La carn, convenientment trossejada, i els fesols es posen al foc en aigua freda, dins d'un perol de capacitat suficient. A mitjan coure, se'ls afegeixen els naps, pelats i a trossos. Quan ja tot està quasi cuit, es sofregeix en l'oli calent d'una paella una culleradeta de pebre-roig, i s'aboca immediatament al perol.
Es deixa bullir uns minuts i es posa el blanquet o la botifarra, la sal i es rectifica d'aigua (doble quantitat de líquid que d'arròs). Es posa l'arròs, i es procura que, en estar cuit (al cap d'uns 18 minuts), quede travat de suc, és a dir ni massa caldós ni quasi eixut.
La carn d'aquest plat pot compondre's també d'una barreja d'ànec i de porc. Admet igualment algun trocet de garreta de corder. Es costum acompanyar l’arròs amb una ceba tendra tallada a quarts a la qual es va donant algun mos entre cullerades.
Cal recordar que aquest és un plat fort, típic de l’hivern i que deu quedar caldoset, però que per les seues característiques es pot menjar com a plat de festa en qualsevol moment. Tradicional a l’Horta de València, en altres llocs és conegut com “caldera” o com “arròs junt”.
