La "noveneta de les dones"

En compliment del vot municipal de 1757, Vila-real celebra la festa de la Mare de Déu de Gràcia amb solemne novenari, missa i processó general. Entre les festes religioses i profanes hi ha un fet que roman ocult, quasi en la intimitat. Des del dia següent a la seua arribada i fins el dia del seu retorn a l’ermita, la Verge rep la visita d’un grup de dones que li ofereixen una novena. És un acte singular que se celebra l’Arxiprestal després de dinar.

Sobre l’origen i celebració d’aquesta novena, existeixen dues versions en la ciutat. Es diu que algunes dones no podien acudir a la novena solemne perquè era hora de fer el sopar i d’atendre la família. Però les dones que la mantenen viva en l’actualitat, i que l’han transmesa, afirmen que l’acte és continuació de la novena que se celebrava al poble abans del vot, abans que la Mare de Déu fora duta al poble amb regularitat anual.

La segona versió replega la informació que va transmetre Carmen Ayet Giner, de malnom Evarista i també coneguda com Carmela "la Perica", qui contava a les actuals responsables de la “noveneta”, Rosario Cantavella Pitarch i Lolita Llop Català, que aquesta se celebrava a la capelleta del carrer de Bayarri i que va canviar de lloc en algun moment per resar-la davant la imatge en la seua vinguda a la ciutat.

Es tracta, doncs, d’una novena popular, nascuda de la devoció a la Moreneta, mantinguda pel poble sense la presència de capellans. No podem confirmar aquesta hipòtesi, però per l’edat de les informants i per la que diuen que tenia la sinyo Carmela, ens estem traslladant a dades del darrer terç del segle XIX, pràcticament cent anys després de l’inici de la festa solemne a la Mare de Déu, cosa que la fa prou fiable.

El fet clar és que les peces que s’interpreten a la noveneta són de transmissió oral. Carmela "la Perica" va voler ensenyar els cants propis d’aquesta novena a les intèrprets actuals i d’elles els hem pogut conèixer. Les composicions que s’interpreten són de procedència diversa i configuren un repertori variat: salves, cants relacionats amb pràctiques religioses com ara els misteris del rosari, les pureses, o les lletres i els goigs. Totes elles de gran tradició popular i habituals en aquest exercici de pietat.

Les lletres de la "noveneta"

El cant de salutació que inicia la novena va canviant cada dia i sol ser una peça de composició moderna per regla general, motets marians que es prenen d’altres celebracions. "Las alegrías de la Virgen" –peça que s’ha pres de la novena de la Mare de Déu del Carme que se celebra a Vila-real, "Salve Madre", molt coneguda i altres com "Ven con nosotros a caminar".

Res del Rosari

A continuació, es resa el rosari i es fa tal com es feia antigament, és a dir, es canten els misteris i es resen les avemaries, cosa que en l’actualitat és poc habitual. Una de les dones dirigeix la pràctica pietosa. Antigament, i sempre segons les pròpies informants, només es contemplaven els misteris de goig, en l’actualitat es resen els que l’església recomana segons el dia de la setmana: goig, dolor, glòria i llum. Aquest fet ha originat que s’interpreten tres músiques de misteris. Dues d’elles, les més antigues, s’utilitzen només amb els misteris de goig, i les intèrprets no coneixen lletres adients pels altres amb aquestes músiques. Per això, s’ha incorporat la música de l’avemaria de Lourdes amb la qual completen el cant dels misteris. Les lletres dels de goig, dolorosos i dels gloriosos, per interpretar amb la música de Lourdes, les va proporcionar el pare franciscà Lluís Pitarch i els de llum són composició poètica de mossèn Vicent Gimeno Estornell.

Els misteris antics són molt interessants tant des del punt de vista musical com literari. Els primers responen a una estrofa de seguidilla: “Para Madre del Verbo/ fuisteis elegida,/ por tu gracia y pureza/ Reina querida”. Hi ha una alternança entre el tractament distanciat vos i el tu que sorprèn. Aquest fenomen es manté al llarg de la resta de les estrofes dels misteris. Tant aquest canvi discursiu com altres alteracions gramaticals són freqüents en la resta d’estrofes d’aquesta peça i en les que es canten en els altres misteris. El fet es deu, amb tota probabilitat, a un origen popular. Hem posat només una mostra. La música amb què s’interpreten és de factura senzilla i és d’autor desconegut cosa que fa pensar en un cant popular proper a les seguidilles. Sí que ho és des del punt de vista de la transmissió oral ja que no existeixen partitures.

Els altres misteris antics que s’interpreten –també de goig, com havíem dit- s’estructuren en estrofes de cobla i en la seua interpretació musical apareix una mena de joc de repetició entre les dues veus que s’encadenen: “Vos sois la sola perfecta,/ creada por el Señor./ En vos fue encarnado el Verbo/ por el Espíritu de amor”.

La Salve

El rosari finalitza amb el cant de la Salve Regina gregoriana i seguidament comença la pràctica de la novena. S’entona una salve a la Verge. Se’n conserven dues de les antigues: "Salve Virgen pura" i "Salve, salve Maria de Gracia". Tant una com l’altra salve presenten estructures, melodies i textos molt popularitzats els quals podem trobar a molts altres pobles – Torralba del Pinar o Albocàsser, per exemple- dedicats a advocacions diverses.

El text de la "Salve Virgen pura" està composat amb estrofes de versos de sis síl•labes en els quals rimen els parells quedant lliures els versos senars. Aquest tipus d’estrofa és molt emprat en les salves populars dels rosaris de l’aurora. El fet que una de les estrofes faça referència a la Divina Pastora fa pensar en un origen antic, ja que és una advocació d’arrel antiga i molt estesa al nostre territori. És probable que la salve provinga del rosari de l’Aurora ja que no tenim notícia de confraria de la Pastora a Vila-real. La melodia també és similar a les que s’interpreten als rosaris de l’aurora malgrat que aquesta presenta un ritme de vals, cosa que no ocorre amb altres versions. La presència d’unes estrofes que fan la funció de tornada remet a estructures antigues així com la presència de solistes i cor.

L’altra Salve és una composició específica, si més no adaptada, pel que fa a la lletra. La música és coneguda en altres localitats amb textos diversos. El vers de deu síl•labes fa pensar en composició de tipus més culte encara que també popularitzada ja que és la pròpia de les estrofes de les aurores. La música sembla de factura més moderna que l’altra: repeticions, melodia més complexa...

Pureses i goigs

Al final de l’exercici de la novena es canten les pureses o les lletres, seguides de l’oració de l’avemaria. Són tres pureses –abans del part, en el part i després del part- i cinc lletres que composen el nom de MARIA en acròstic. Ambdues composicions responen a pràctiques pietoses populars, lligades als resos del rosari, a novenes o a altres celebracions marianes. Són dels cants més bonics de la noveneta i amb melodies més interessants. La seua interpretació melismàtica i les pròpies melodies fan pensar amb una procedència prou antiga, de manera especial en el cant de les lletres. Els seus girs melòdics en mode menor i els mateixos melismes fan pensar en una relació amb el cant gregorià.

La composició poètica de les lletres remet a la manera de fer antiga, probablement del segle XVII, segons la veu d’alguns experts, i amb tota seguretat d’origen culte tant pel lèxic com pel coneixement de la tècnica poètica. El mateix poema es canta en altres localitats i fins i tot en altres països de l’Amèrica llatina.

Al final de la novena, es canten els goigs a la Mare de Déu. En l’actualitat s’interpreten els de José Pascual Nàcher amb música d’origen popular coneguda com “els gojos de l’ermita” ja que són els mateixos que s’interpreten a la festa de la Visitació a l’ermita el primer diumenge de juliol o a la cloenda de l’acte de retorn de la Verge després de les festes. És una melodia molt estesa i amb ella es canten altres goigs a Vila-real –Mare de Déu d’Agost a la barriada de masets, Mare de Déu dels Àngels, carrer Sant Josep... També sabem que és una de les músiques que s’interpreta al poble de Vilavella en els goigs dedicats a Sant Sebastià i a Nules al carrer de la Mare de Déu del Carme. No obstant això, fins fa uns anys s’interpretava una altra música popular, que era una de les pròpies de la noveneta i que les cantores recorden i van voler transmetre. Amb la mateixa música, segons fra Lluís Pitarch, s’interpretaven uns goigs de la Mare de Déu dels Dolors.

Ambdues músiques responen a les estructures melòdiques utilitzades en les goigs populars que remeten, si més no, a principis del s. XIX. Consten de dues frases musicals que es van repetint i a la meitat de l’estrofa se n’incorporen dues més que són interpretades per un solista. Una nova frase musical serveix de lligam per tornar a les dues primeres que es van repetint.

Al final de la novena se resen tres parenostres pels difunts –pels de la família, pels del poble i pels difunts en general. A continuació s’interpreta l’himne a la Mare de Déu de Gràcia composició del prevere mossèn José María Torres Montañés.

La noveneta de les dones és un dels darrers actes religiosos populars de Vila-real que conserven les formes, el contingut i la música de les celebracions antigues. La transmissió oral, lluny de la presència del clergat i de compositors musicals, ha permès conservar una xicoteta joia des del punt de vista de la religiositat popular i de l’etnologia. Malauradament, ens sembla molt complicat mantenir aquesta mostra, sense una intervenció aliena que podria resultar estranya i alterar profundament el significat de l’acte i la seua naturalesa.

Font: Joan V. Sempere Broch i Alex Torres Tomás, "La noveneta de les dones" ("Cadafal", setembre 2007)

Documentació:

• Lizandra Rubio, Joaquín. “La novena de la Virgen de Gracia y sus distintas ediciones” ("Cadafal", setembre 2005)

• Losas Latorre, A. i Francés, Josep M. Col•lecció de goigs en lloança de la Mare de Déu de Gràcia venerada en la seua ermita del Termet.. (Ajuntament de Vila-real, 1987).

• Pardo Pardo, Fermín i Jesús-Maria, José A. "La música popular en la tradició valenciana". Biblioteca de la Música Valenciana. Série Menor. Institut Valencià de la Música. (València, 2002)

• Ynsa, Juan Bautista, franciscà. (1792) La ribera del Mijares habitada de la Divina Gracia. Solemne novenario que la muy ilustre ciudad de Vila-real anualmente consagra a su insigne Patrona Nuestra Señora de Gracia.