La "llum de Tol"
Explotació industrial
Posat en marxa per Pasqual Amiguet Miró "Tol", va existir al mateix lloc ja des de mitjans del segle XIX un molí de paper, però del que manca documentació fidedigna i que va pasar després mans dels valencians García Petit. Entre 1895 i 1897 l’empresa “Vellón, Gómez y compañía”, (que tenía com a socis principals a Manuel Vellón Tarín i el paperer castellonenc Plácido Gómez) se'n varen fer càrrec de l'empresa i varen bastir aquest edifici amb l’objectiu d’aprofitar el cabdal del riu per moure les turbines generadores d’energia per a una nova fàbrica de paper d’estrassa.
Poc de temps després, l’empresa “Sala, Ricart y compañía”, que ja feia quasi trenta anys era l’encarregada de proporcionar l’enllumenat de gas a Castelló, va acordar amb Manuel Vellón i els seus socis l’adquisició de l’electricitat generada per la seua fàbrica durant la nit, perquè la fàbrica de paper només en feia ús d’ella durant el dia, per tal de començar a estendre el subministrament elèctric a les poblacions de Castelló, Almassora i Vila-real, per la qual cosa l’antic molí va començar a ser conegut com “la Central de Vila-real” o "la primera llum", començant ja el seu servei el mateix any 1897.
El salt de l’aigua tenia una alçada de set metres i podia disposar d’un cabdal de cinc mil litres per segon. Les instal•lacions inicials constaven de dos grups de turbines d’eix vertical i un alternador de 120 quilowatts, generadora de corrent alterna trifàsica, de 45 períodes a la tensió composta de 4.000 volts. Al 1918 els grups generadors varen ser substituïts per altres d’eix horitzontal, accionats directament per turbines Francis.
L’empresa elèctrica de Ricart se va convertir en “Krack y Cía” al 1916 i tres anys més tard en “Unión Industrial”. Aquesta darrera entitat va ser absorbida al 1926 per l’empresa “Electro Textil” creada pels industrials castellonencs Severino Ramos i Ezequiel Dàvalos. El Banc de Castelló va adquirir la “Electro Textil” i altres centres de producció poc després fins que al 1932 la “Compañía de Luz y Fuerzas de Levante” (LUTE) va unificar tots els centres de producció elèctrica de la zona incloent “la llum de Vila-real”. La LUTE va ser integrada al 1953 per “Hidroeléctrica Española”, que va mantenir i renovar les instal•lacions amb moderna maquinària, que als darrers anys passaren a ser administrats per l’empresa “Iberdrola” quan la seua producció d’energia elèctrica estava ja en una producció mitja anual de quasi 600.000 kilowatts per hora.
Conjunt d'edificacions
El complex de la “llum de Tol” consta essencialment de dos grans edificis corresponents a l’antiga fàbrica de paper i a la central de producció elèctrica. El primer, en una posició més elevada, és una construcció de dues plantes, amb coberta a doble vessant mantinguda en perfecte estat per la cura dels seus ocupants permanents, tot i que l’interior va anar remodelant-se segons les necessitats del seu ús. Com la resta del conjunt, la tècnica constructiva és la de maçoneria de cara vista, emmarcada per franges i cantons de rajoles planes, dibuixant en ocasions arcs rebaixats sobre portes i finestres. Els frontons de les façanes laterals tenen un òcul al centre i se rematen amb elements cúbics de caràcter ornamental.
Pel que fa a la central elèctrica es troba a un nivell inferior, més prop del llit del riu, sobre el canal que porta l’aigua al seu interior, amb una estructura arquitectònica i ornamental molt semblant a l’altre edifici, al qual està unit per una habitació, amb porta d’accés des de l’exterior. En la central destaquen tres torres cúbiques en una de les quals es pot observar encara les connexions d’eixida de la corrent elèctrica. Tota aquesta part és la que ha tingut més notables modificacions, segons les noves formes de producció, amb encloses metàl•liques que poden pujar i baixar mitjançant programes que en l’actualitat estan totalment informatitzats i controlats des de la central elèctrica de Cirat. L’aigua se capta per un canal de grans proporcions en forma corbada sobre el talús de desnivell del riu, que deriva el seu corrent cap al marge dret on hi ha una construcció de grans carreus amb tres sobreeixidors que serveixen per a la regulació del cabdal de l’aigua que arriba a la central.
El conjunt es complementava amb altres xicotetes construccions, entre elles una menuda capella de volta de canó, dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats, enderrocada no fa molt de temps per una esllavissada a la pedrera del riu on estava situada, a causa de unes fortes pluges i el seu estat d’abandonament per manca d’utilitat.
Font: Enric Guinot i Sergi Selma. “Las acequias de la Plana de Castelló”. Conselleria d’Agricultura, GV.2002.
