Giner Lila, Francisco

Polític carlí i terratinent (1843-1927)

Francisco Giner

Francisco de Paula Bruno Joaquín Manuel Giner de Lila va nàixer a Castelló, fill del baró de Benicàssim i Montornés, el dia 1 d'0ctubre de 1843, al sí d'una de les famílies de més pregones arrels castellonenques, amb palau al carrer de Cavallers.

Jove encara va participar en la segona guerra carlina al front de la denominada “partida dels planxats”, amb els quals va realitzar diverses batudes pels pobles de l'Alcalatén. Allistat a la divisió del general Dooregaray, va ser fet presoner en la batalla de Salvacañete, a Conca, per l'exèrcit del general Weyler i posteriorment alliberat en un intercanvi; en acabar el conflicte va emigrar a França. Al seu retorn a Castelló, va reorganitzar el partit Carlí en tota la província, controlant les àrees de Vila-real, Borriol, la Pobla Tornesa i Alcalà de Xivert.

Elegit diputat provincial a les eleccions de 1872 pel districte de Vilafamés, i novament al 1890, va continuar en la Corporació castellonenca durant 32 anys, ocupant la vice-presidència al 1909 i la presidència al 1912. A finals del XIX va defendre la conveniència de pactar amb el partit del “cossi” controlat per la família Fabra per a millorar les expectatives electorals, la qual cosa li va provocar la desautorització del pretenent carlí i una escissió entre els seguidors absolutistes castellonencs, que van formar al seu entorn un nou grup polític conegut com els “paquistes” a causa del seu nom. D'actituds radicalment contràries al liberalisme, va deixar finalment el carlisme i es va integrar al Partit Conservador comandat per Eduardo Dato.

Les seues gestions en favor de la concessió a la població de la dignitat administrativa de "Ciutat", varen motivar que l’Ajuntament de Vila-real li concedira el 28 de maig de 1904 el títol honorífic de Fill Adoptiu Predilecte, conjuntament amb el de l’altre polític promotor, el senador Pedro de Govantes i Azcárraga, comte d’Albay. Anys després, ambdós varen gestionar igualment el traçat de la carretera d'Onda a Borriana, passant pel centre de la població. El Govern el va nomenar Comanador de l'Orde Civil del Mèrit Agrícola al 1923. Casat dues vegades però sense descendència, era conegut popularment com a "Paco el Baró", i va morir a la capital provincial el 26 de desembre de 1927.(J.H.R.)