Mesures de capacitat
Per a àrids
- La faneca era una mesura de capacitat en cereals que en certes regions conté huit almuds i en altres en conté dotze; en el sistema mètric decimal la faneca té una equivalència variable entre 30 i 55 litres.
A la nostra comarca, cada sis faneques equivalien a un cafís (cahiz en castellà). La faneca se dividia en dos barcelles, i cada barcella (16,60 litres actuals) eren quatre almuds.
Les barcelles i les unitats menors acostumaven estar fetes de fusta, amb una forma troncopiramidal de base quadrada i forrades de llanda als cantons i en alguns reforços. Les caixes més grans tenien a més a l'embocadura un pal transversal que servia com a raser.
- L'almud (celemín en castellà) era, per la seua banda, una de les mesures quotidianes més habituals i el seu nom se relaciona per això amb el de l'almodí, o dipòsit municipal de grans. Se li assignava una capacitat equivalent als 4,15 litres.
Les mesures inferiors eren les dues "mitges", el quarteró, o quarta part de l'almud i l'octava part d'aquest, la mesureta. Per al pagament dels moliners hi havia encara una unitat menor: la palmada. 16 palmades equivalien a un almud.
Així com les barcelles portaven anses laterals semicirculars, els almuds tenien una sola ansa lateral de fusta i les mesures inferiors no en portaven.
Per a líquids
- Com a mesura de capacitat de líquids s'emprava el cànter per al vi (10,27 litres actuals), dividit en 4 quarts, o 16 quarterons.
Per a l'oli i la mel, hi havia la rova (12,14 litres actuals) dividida en 30 lliures i cadascuna d'aquestes en 12 unces. La lliura de Castelló equivalia a 0,3794 litres. Les mesures, fetes de ceràmica o de llanda, prenien la forma del càntir amb dues anses laterals i una obertura superior entre els 10 i 15 cm. de diàmetre, amb un xicotet plec en canal a la vora per a vesar el sobrant dels líquids mesurats.
- Veieu també altres mesures de pes, com el quintar, la rova i la lliura.
I així mateix, les mesures de longitud i de compte
