Mesures de compte
Monedes de compte
En la vida quotidiana les monedes no existien físicament, eren la mesura per als intercanvis i el referent de les escases peces de metall en circulació, normalment d'un valor molt superior a les necessitats diàries. En les transaccions concretes s'empraven les monedes d'or, de plata o de coure, la cotització de les quals depenia de cada moment.
- Una lliura tenia vint sous.
- Un sou tenia 12 diners.
- El morabatí (en castellà maravedí) fou una moneda d'or que començà a ser encunyada cap al 1172 per Alfons VIII de Castella, i de seguida per Ferran II de Lleó. Tenien forma aràbiga però fons i significació cristiana en les llegendes àrabs. S'encunyaren, per tal de facilitar el comerç amb els musulmans als dominis castellans. El morabatí fou substituit per la dobla, després d'Alfons X.
A part d'aquestes monedes castellanes i lleoneses, a la corona d’Aragó s'anomenava també morabatí el dinar d'or musulmà propi dels almoràvits i el dirhem d'argent medieval. També en deien morabatins de les monedes d'or del segle XII encunyades per Frederic I Barba-roja, rei de Sicília.
Monedes de cotització variable
- Florí (circulava des de mitjans del segle XIV): moneda d'or per valor d'uns onze sous. Tenia fraccions de mig florí i de quarts.
- Real (de finals del segle XIV): moneda de plata corresponent a un sou i mig. Era coneguda també com gros o dihuité.
- Timbre (creada al 1426): moneda d'or equivalent a uns 10 sous.
- Ducat (comença a circular cap al 1477): moneda d'or equivalent a dos timbres. Al 1480 va rebre el nom de ducat valencià, i posteriorment va ser conegut com excel·lent, imitant la denominació castellana.
- Veieu també altres mesures de pes, com el quintar, la rova i la lliura.
I així mateix, les mesures de capacitat com la faneca, l'almud o la barcella, i les mesures de longitud com l'alna o el colze..
