El massapà

El massapà és una pasta dolça feta en parts iguals d'ametlla molta i de sucre rebaixada amb ous batuts, de vegades amb la clara només i d'altres afegint-hi els rovells, que es fa generalment cuita al forn. El massapà és un dolç molt comú durant les festes de Nadal, encara que es menja en moltes altres ocasions, com poden ser la celebració de Tots Sants, o formant part de la "mocadorà" del dia dels enamorats o de la fireta de santa Caterina a finals de novembre, juntament amb "peladilles" i fruits secs de tardor.

El massapà es pot confeccionar fent blocs o rotllos de la pasta, mesclant-la també amb espècies, licors i colorants, o donant-li forma de xicotetes figures d'animalets o de fruites o verdures.

L'origen del massapà és encara prou controvertit. Segons uns autors, prové del "marcipane" italià (Pa de Sant Marc), originat a Venècia. Segons altres autors, prové de la ciutat alemanya de Lübeck on va substituir el pa en una època en el que aquest hi mancava. Tanmateix, la teoria més probable és que, com altres postres elaborats amb ametlles, tinga un origen àrab, sia de "mantha-ban", que vol dir "rei assegut", ja que els primers massapans a la Península Ibèrica portaven impresa aquesta figura, o bé del vocable “mahsaban” que designa en general els dolços fets a base d'atmelles i d'altres fruits secs.

El massapà pot ser la base de molts d'altres dolços com els panellets, els torrons moderns i els farcits d'alguns tortells, com per exemple a Vila-real les casques típiques de la festa dels Reis d'Orient.