Edifici de la Caixa d'Estalvis
Creada uns anys abans, donat el creixement que experimenta i la seua consolidació com a suport de les activitats agràries, els dirigents decideixen construir en 1930 una seu digna que responguera a les expectatives previstes. Constituïx un interessant exemple d'arquitectura rica en motius artístics, on és cuidat amb tot luxe de detalls cadascun dels elements que la integren. Una obra de cort clàssic que presenta, al seu torn, cert manierisme en els tractaments i els detalls.
Estructura
L'edifici es presenta com un sòlid bloc de tres altures seguint clarament unes traces clàssiques en la seua definició formal, sobre una parcel•la de peculiar geometria. El projecte contempla un edifici seu d'una entitat bancària puixant, amb totes les necessitats de programa i representació que això suposa. Per això l’arquitecte va optar per un edifici de robustes proporcions i ajustada decoració. S'organitza en tres plantes en les quals se situen les diferents dependències, des de les més públiques en planta baixa a les pròpies de l'entitat en planta primera, com el saló d'actes.
A la primera planta, la façana principal al carrer Major simula carreus encoixinats, amb una porta original de ferro forjat situada entre dos grans fanals i sengles finestres adovellades amb arc de mig punt sobre els que corre una sanefa ressaltada. Una base de marcat encoixinat ocupa tota la planta baixa. Sobre aquest cos se situa el cos central, el més important de l'edifici, que agrupa les dues plantes següents.
El segon cos, molt més alt, presenta un gran finestral amb balustrada i un recargolat plafó en relleu decoratiu; horitzontalment se compensa l’altura amb la simulació d’una sèrie de pilastres adossades d’estil classicista que alternen amb altres obertures i un estret finestral amb balustre formant xamfrà sobre les portes laterals. En aquesta planta segona situa un ús privat, l'habitatge del conserge, i durant un temps la del mateix director de l'entitat. Aquesta estratificació d'usos es reflecteix en la composició de façana, ordenada de forma clàssica.
Sobre el xamfrà, i separada per una zona de motllures horitzontals, s’alça una terrassa coberta que conforma un airós templet sobre columnes, pilastres i arcs de mig punt. El conjunt queda culminat per una escultura al•legòrica, obra de José Ortells, que representa en estructura piramidal les figures de l’Estalvi, protegint amb el seu mant el Treball Agrari i la Família.
Façana
El més destacable del projecte ho representa la preocupació demostrada cap a la decoració de l'edifici. No passa desapercebuda la clara intenció expressionista que posseeix l'entitat. Així, al costat d'una composició arquitectònica clàssica de l'edifici ens trobem amb un ampli programa iconogràfic que reuneix diverses corrents. La formalització clàssica de la façana es presenta a través de diversos elements. L’encoixinat gairebé gegant que descansa sobre un ampli sòcol i la modulació del cos central mitjançant columnes de tota la seua altura. Entre aquestes se situen les finestres dels dos pisos que abasta, amb profusió d'elements d'emmarcat i decoració intermèdia de paraments.
En planta baixa destaca l'especejament exagerat de les dovelles de les finestres que custodien l'entrada, molt acords a l'encoixinat de grans dimensions. Una sanefa antecedeix a la cornisa que separa els dos cossos. Per la seua banda, la rematada de la coronació presenta un templet amb arcs de mig punt coronats pel grup escultòric monumental, i al·legòric.
Interior
Però si la façana presenta una especial riquesa decorativa, en l'interior aquesta tendència s'eleva a l'enèsim grau. La grandiositat s'ensenyoreix de l'espai, amb un tractament escrupolós de tot tipus d'elements, des de l'emmarcat de portes fins als cels dels sostres. Un vestíbul de traçat el•líptic i amb paviment de mosaic, ricament ornamentat amb marbres i bronzes, dona pas a les oficines bancàries de l’entitat i, mitjançant una empinada escala de desenvolupament imperial amb treballada reixeria de forja incrustada en metalls, presenta l’accés principal a la planta superior on es troba el saló de sessions. Aquest té porta de cassetons i un espai interior rodejat de pilastres corínties i una decoració fortament classicista que incrementa la sensació de solemnitat molt adient a la funcionalitat del recinte. La resta de l’edifici es troba en l’actualitat adaptada a les necessitats organitzatives de les oficines bancàries.
