Centre Social de la Caixa Rural (d'Eugenio Pedro Cendoya)
Amb tal objectiu va ser adquirit un vell immoble al carrer de Sant Antoni, a espatlles de la seu central, i encarregats els plànols a l’arquitecte Eugenio Pedro Cendoya, del que a Vila-real hi ha altres mostres de gran valor estètic com ara l’edifici de la Caixa d'Estalvis de Vila-real (actualment “Bancaixa”) o el domicili de la família Parra Roig, al carrer de Sant Jaume.
Aprovats aquests per la Directiva amb data 21 d’agost de 1927, va ser confiada l’obra als constructors locals Ramón Mata Goterris i Vicente Juan Eixea. El 8 de setembre de 1929 va ser inaugurada l’edificació pel President de l’entitat D. Manuel Candau Usó amb un solemne acte, al que va assistir l’Alcalde de la ciutat D. Vicente Sánchiz, el governador provincial Manuel Lillo i el bisbe de Tortosa D. Félix Bilbao que va procedir a la benedicció de les instal•lacions.
Estructura arquitectònica
L’edifici constava de quatre plantes sobre un solar de 10 metres de façana per 17,5 m. de profunditat. A la planta baixa quedaren situades la vivenda del conserge, a més d’un forn de pa i una tenda economat de comestibles. El primer pis va ser destinat a dependències administratives i els dos superiors a biblioteca i aules d’estudi per als socis del Sindicat. S’accedia des del carrer a aquestes plantes mitjançant una ampla escala decorada amb sòcol de taulells ceràmics d’estil tradicional i una molt interessant barana de ferro forjat que encara es conserva. Molt prompte les aules varen ser destinades a classes nocturnes graduades per a socis i fills dels socis, gràcies a la col•laboració de diversos mestres i preveres de la localitat.
El més important de l’edifici resulta ser la seua imponent façana, excel•lent mostra de l’estil eclecticiste de l’arquitecte Cendoya. Responent a la distribució interior poden observar-se en ella diversos nivells ornamentals. En el que correspon a la planta de carrer s’obren tres portes amb arcs de mig punt, la central dels quals és més gran i una decoració d’arrels neoclàssiques a base de columnes dobles amb capitells jònics i arc serlià amb cartella i anagrama de l’entitat en la clau. Les dues portes laterals estan més senzillament ornades a base de permòdols als quals se varen afegir posteriorment sengles relleus representant alegories de la Fe i de la Caritat.
Les finestres del primer pis, en número de cinc, s’alternen amb sis casetons rectangulars amb centre reeixit, de semblant tamany. Les dos plantes superiors, separades de l’anterior per una cornisa voladís, estan unificades exteriorment en un únic cos amb quatre pilastres d’estil toscà que repeteixen doblement l’esquema de la planta baixa, amb una finestra a cadascú dels laterals i tres més en la part central més ampla. Les dues pilastres centrals sostenen artístics fanals de ferro forjat amb l’anagrama coronat del Sindicat, i tot el conjunt culmina amb un nou voladís de grans dimensions que li proporciona un cert punt casticista.
Després de diverses remodelacions, en l’actualitat l’interior de la planta baixa està integrat en les instal•lacions del Casino de l’entitat i les tres plantes superiors adaptades com a sales d’exposicions temporals i altres usos culturals.
