Carrer de la Mare de Déu del Roser

• Carrer, entre el d’Onda i el de José Ramón Batalla.

• El nom del carrer consta, sense acord oficial del Plenari, al Llibre d’Actes de 1886 (AMV 1414)

• Retolació dedicada a la Verge Maria, sota una advocació de gran devoció a la ciutat, sobretot arran de la presència d'una comunitat de religioses dominiques que formen el monestir del "Corpus Christi". Amb la mateixa titularitat va ser bastida una ermita pel Consell de la vila, en commemoració del triomf de Llepant que, al 1578, va ser donada als frares alcantarins per a la seua conversió en monestir, on poc de temps després habitaria sant Pasqual Baylón.

• Aquest carrer i el de Santa Cristina sorgeixen en la zona Oest de la ciutat a partir d’un conjunt de xicotets habitatges coneguts a la segona meitat del segle XIX com “barri d’Araia” i, després de 1887 com “barrio del Rosario”. Els veïns del carrer demanaren al març de 1931 que la plaça formada al seu extrem (hui anomenada de Sant Ferran) portara el nom de “Libertad”.