Vila-real, segons el geògraf Alexandre Laborde (segle XIX)
Al moment de la Revolució Francesa, va ser enviat pel seu pare a Viena, prop de l'emperador Josep II. Nomenat capità al sisè regiment dels genets de l'antiga cavalleria lleugera a l'octubre de 1791, va lluitar l'any següent contra els exèrcits revolucionaris francesos. Després d'haver viatjat per Alemanya, Holanda i per Itàlia, va entrar al Ministeri de Relacions Exteriors amb Talleyrand, que el va prendre sota la seua protecció. Va treballar el 1800 a l'ambaixada de Madrid, però aquesta es va acabar amb la conclusió del tractat d'Aranjuez el març de 1801.
Laborde es va consagrar a l'edició de grans llibres sobre Espanya. Durant l'època de la seua missió diplomàtica, va tenir l'oportunitat de conèixer la bellesa del territori i de prendre interès per ell, que a més relacionava amb els orígens bascs de la seua família paterna. Va contractar un equip d'artistes, al capdavant del qual va romandre durant molt de temps. Ajudat per un grup d'autors entre els quals es trobava el seu amic François-René de Chateaubriand, va publicar l'Itinéraire descriptif de l'Espagne (Itinerari descriptiu d'Espanya) (1809, 5 volums i un atles) i Voyage pittoresque et historique en Espagne (Viatge pintoresc i històric a Espanya) (1807-1818, 4 volums). Va consagrar una gran part de la seua fortuna a la segona d'aquestes publicacions, que conté més de 900 gravats. Tot i l’interès per mantenir la màxima exactitud i erudició, en la seua visió romàntica de la realitat el llibre recull, juntament amb encertades valoracions, la major part dels tòpics sobre els territoris que descriu.
L’any 1808, l'emperador Napoleó el va dur amb ell a Madrid, com a bon coneixedor d'Espanya, mentres que la seua dona va ser nomenada dama d'honor de l'emperadriu Josefina de Beauharnais. Van quedar satisfets amb la missió de Laborde i va ser nomenat comte de l'Imperi el 9 de gener de 1810. Va acabar l'any 1818 el seu Voyage en Espagne (Viatge per Espanya) i va entrar al Consell d'Estat francès, triat com a Diputat en diverses ocasions, i membre de l'Acadèmia de les Ciències Morals i Polítiques, destacant en la vida cultural i política del seu país.
Heus ací alguns fragments dels seus viatges com a testimoni del pas per la Plana de Castelló, on destaquen especialment les referències a Vila-real de l'aspecte de la porta del raval de València, a principis del segle XIX:
"En sortir de Nules deixem a la dreta Mascarell, un poble que té el títol de marquesat, i descobrim Vila-real, a la qual s'arriba després de recórrer tres quarts de llegua.
Vila-real era originalment un lloc d’expansió construït per Jaume I, rei d'Aragó, el 1274. Es va incrementar en el transcurs del temps, i es va convertir en una vertadera vila, i va prendre el seu nom de vila del rei, o real i té ara el títol de marquesat. Aquest poble, que és de planta gairebé quadrada, conserva encara alguns vestigis de les seues antigues muralles, les restes de la fortificacions que van defensar els edificis estan prou perdudes; les portes són modernes, però estan als mateixos llocs on hi havia els antics portals.
Aquest poble, situat a la plana a la vora del Millars, té dos convents de frares descalços, un dels quals de franciscans, i l'altre gran de religiosos del Carme, un convent de monges, i una església parroquial, la torre de la qual és una bella construcció octogonal, molt alta. La població és de prop de 5.500 persones. Té dos ravals, entrem per un i sortirem per l'altre, creuant la ciutat a través d'un carrer molt regular al llarg, les cases del qual estan bastant ben construïdes. El primer raval condueix fins la porta de la ciutat, que és una estructura molt bella, amb dues pilastres dòriques, i amb un balcó gran, coronada per un pavelló. L’altre suburbi és potser més gran que la vila i el primer raval junts.
Francisco Juan Mas, un personatge de considerable eminència literària en el segle XVII, Gil Trullench, i Didac Mas, teòlegs, van néixer en aquesta ciutat.
A menys de mitja milla de Vila-real passem el Millars sobre un pont construït amb pedra, moblat amb seients a distàncies regulars, i adornat en els seus dos extrems amb dos petits espais circulars, on quatre inscripcions gravades en grans plaques de marbre negre ens informen que va ser acabat el 1790, i que va ser construït a expenses d'algunes ciutats del regne de València allí esmentades.
Comencen a percebre’s els campanars de Castelló de la Plana, i al mateix temps, a l'esquerra, el poble de l'Alcora, una població de prop de tres mil ànimes, i on hi ha una fàbrica de pisa de fang; a la dreta, entre la carretera i el mar, observem els pobles d’Almassora i de Borriana. "
