Vernia Cabedo, Ernesto
 Ernesto Vernia |
Torejador de jònecs (1887-1981)
Va nàixer el 16 de novembre de 1887 i, des de molt jove va sentir l’afició pel toreig, contravenint les indicacions de la seua família. El seu debut, desprès d’algunes iniciatives a l’àmbit comarcal, va ser el 27 de setembre de 1908, a la plaça de bous de Castelló, amb jònecs d’Agustín Flores i tenint com a company a Emilio Cortel “Cortijano”. L’èxit assolit en aquesta primera experiència va provocar la formació d’un grup d’aficionats que es constituïren en empresa per tal de promoure noves corregudes on puguera actuar el vila-realenc.
Els anys 1909 i següents va ser contractat a Castelló, Vinaròs, Barcelona, etc. cimentant-se paulatinament una aurèola de torejador poderós i valent, culminada amb una esplèndida actuació a la plaça de València el 24 de setembre de 1910. No va tenir massa sort en la seua presentació a la plaça de Madrid a primers de setembre de 1912, degut a les seues deficiències amb l’estoc, però la seua carrera va continuar molt satisfactòriament en places d’importància tant a Espanya com a Portugal.
En començar a Castelló la temporada de 1914, va patir greus ferides en el segon bou, en una correguda que se presentava amb molt d’èxit, però va continuar encara actuant a Vista Alegre, València, Almadén, Toledo i Morella. Però el 4 d’abril de l’any següent, una nova cornada a la regió femoral rebuda a la plaça de Carabanchel el va retirar durant un període de l’activitat taurina, tot i que va poder tancar amb èxit la temporada amb una correguda a València. El seu major triomf va ser en aquesta capital, quan el 4 d’agost de 1916 va haver de matar quatre bous per l’incident que va afectar a un company de cartell. El músic vila-realenc José Goterris va composar aleshores un pasdoble en el seu honor i la premsa regional va exaltar amb admiració les qualitats del torejador amb la muleta i el capot.
Malauradament, una fractura de colze al setembre d’aquest any el va afectar de manera greu i la seua retirada definitiva es va produir a Castelló el 7 de juliol de 1918. A partir d’aquest moment, sols en esporàdiques ocasions i col•laborant en festivals benèfics va tornar a actuar Vernia en els cosos taurins, recolzant els inicis d’altres figures com Manolo Martínez, Vicente Barrera o el « Niño de la Palma ».
Fins a la seua mort, al 2 d’abril de 1981, Ernesto Vernia va portar una vida tranquil•la a la seua ciutat natal, dedicat a l’administració dels seus negocis.
Font: José Miguel Moliner Callergues, “Ernesto Vernia, maestro en la fiesta del toro” (“Cadafal, maig 2006).
