Troleibús
Fins a un any després, no s’aprova el projecte i se sol·licita del MOP (Ministeri d'Obres Públiques) la concessió. La línia uniria les poblacions de Benicàssim, Grau de Castelló, Castelló, Vila-real, Borriana, Nules i la Vall d’Uixó, quedant fora la circumval·lació per Almassora.
El projecte es va topar amb innumerables inconvenients i entropessons (tensió de la línia, falta de coure per a l’estés, impossibilitat de material nacional mòbil per a la primitiva tensió, estretor en algunes zones de pas i inclús carreteres…), el que va retardar fins a 1947-1948 l’atorgar la concessió de la línia. La sol·licitud del canvi de tensió per a usar troleibusos fabricats a Espanya, no va arribar fins a 1951, aprovant-se un nou pressupost que en una primera fase uniria les localitats compreses entre el Grau de Castelló i Borriana. Se sol·licita l’eixamplament de la carretera entre Vila-real i ourriana, que amb els seus cinc metres de calçada, fa impossible l’encreuament de troleibusos. Es replanteja la viabilitat i rendibilitat del projecte, màximament quan calia competir amb altres línies d’autobús i el tren de via estreta Onda-Grau, la popular “Panderola”.
En 1955-1956 s’adquirixen finalment quatre troleibusos (dels 10 inicialment previstos) Pegaso MACOSA, però les condicions d’explotació han canviat de forma notable. Els autobusos ja consumixen gasoil (en compte de gasolina) i són més econòmics, mentre que el ferrocarril és deficitari, però estatal Tot això fa que el projecte es retarde novament i no siga fins a 1959 quan s’anuncia el concurs per a l’explotació de la línia. Una vegada actualitzades les condicions, el 13 de setembre de 1961 s’adjudica el servei a “La Valenciana S.A.”, fent-li entrega del mateix el 16 de desembre d’eixe mateix any.
Els quatre troleibusos adquirits es van numerar 538 – 539 – 540 i 541. L’únic tram finalment preparat i explotat, va ser el de Grau de Castelló – Vila-real.
El 27 de maig de 1968, “La Valenciana S.A.” sol·licita transferir els drets d’explotació a “Autotransports Col·lectius Castellonencs S.A.”. El 31 de desembre s’accepta la dita proposada i el cinc de desembre de 1969 s’interessa la seua ratificació pel MOP.
Els successius inconvenients i molt principalment el derivat del trànsit dels troleibusos tant en l’interior dels cascos urbans com en carretera, situen en un moment difícil l’explotació. Al juny de 1969 es redacten diversos estudis i es presenten a la Diputació Provincial, acordant esta la possible substitució del material per autobusos. Com la concessió era per 30 anys (però comptant des de l’inici) i transcorreguts estos, tot l’actiu passava a ser un bé de l’Estat, es van ajustar les dates per a la substitució d’un servici per l’altre.
Així, en 1971 només quedava ja el record d’aquells troleibusos que podrien haver aportat nombroses solucions en 1941, però la seua entrada en funcionament 20 anys després els havia desfasat. El set de juny de 1974, es procedia a alçar la xarxa i les seues instal·lacions.
