La Panderola

El primer nom que va rebre aquest tren va ser "Tramvia a Vapor d’Onda al Grau de Castelló (TVOGC)", però aleshores ja va anar forjant-se el nom popular de "la Panderola". Així, aquest tren ha estat una de les infraestructures més importants de les comarques nord-valencianes, peça clau de l’economia d’aquest territori durant els seus 75 anys d’història.

El 1888, va prendre forma de tramvia a vapor un projecte que pretenia unir l’interior amb el litoral, o millor encara, amb el món exterior per a l’exportació. Si fem una ullada als "Estatuts de la Companyia del Tramvia a Vapor d’Onda al Grau de Castelló", comprovarem que els membres fundadors de la Panderola ja tenien contactes amb el món del ferrocarril, com ara la "Companyia del Tramvia del Baix Empordà" (entre Girona i Sant Feliu de Guíxols, ara convertit en Via Verda).

El traçat de les vies del ferrocarril “la Panderola”

El traçat d’aquest ferrocarril, com bé indica l'investigador almassorí Raül Pons Chust, al seu llibre sobre la Panderola (Editorial Brosquil), es va realitzar en diferents etapes o trams:

El primer va ser del Grau a Castelló (1888).

El segon, de Castelló a Vila-real, passant per Almassora (1889).

El tercer, de Vila-real a Onda (1890).

El quart, de Vila-real al Grau de Borriana, passant per les Alqueries (1907).

El cinqué i últim de tots, de Borriana al port de Borriana (1948).

El ramal de Vila-real fins al Grau de Borriana va obtindre una denominació específica: "Ferrocarril econòmic de Vila-real al Grau de Borriana". Les expropiacions d’aquest ramal ens indiquen que no es van aprofitar les vies públiques i el recorregut era quasi tot exterior, tot dibuixant una bella estampa en l’horta de la Plana.

“La Panderola” i la seua influència urbanística

A Vila-real, l’estació de la Panderola, el recorregut per la rodalia de la ciutat (actualment avingudes d’Alemanya i Itàlia) i l’antiga estació del Nord van ser els nuclis d’ubicació de magatzems de taronja. Els magatzems, les serradores i una fàbrica de sucs constituïren un altre pol de concentració empresarial alternatiu. Hui encara es pot intuir part d’aquell nucli industrial en algunes fàbriques abandonades.

De la Segona República fins el tancament el 1963

Amb la Segona República la Panderola passà a dependre de la 2ª Divisió de Ferrocarrils del Ministeri de Foment. Posteriorment es va aprovar un Consell Gestor de la línia, format per cinc membres que representaven les diverses institucions implicades: la Diputació Provincial, els ajuntaments, els obrers i la Delegació del Govern.

Amb el nou Estat sorgit del conflicte armat, els ferrocarrils es gestionen mitjançant una empresa estatal que no aportarà cap innovació al funcionament d’aquest tren. La Panderola va deixar de funcionar l’1 de setembre de 1963. Què hi va influir?: La gran crisi mundial de 1929, la Guerra Civil espanyola, les duríssimes condicions de la postguerra, poden ser les causes externes, afegides a la inadequació tècnica del material mòbil, els conflictes amb els municipis a causa dels excessius accidents i la manca d’inversions en millores.