Rubert Parra, Amèlia
Religiosa, Superiora General de l'Orde de la Consolació (1914-1994)
Durant el temps de novícia va seguir estudis de piano, revalidats posteriorment al Conservatori Oficial de València i, una vegada destinada el 22 de juliol de 1933 a la comunitat de monges de Nostra Senyora de la Consolació a la ciutat belga de Jupille, a prop de Lieja, va seguir perfeccionant els seus coneixements musicals, com alumna de la famosa concertista Juliette Folville. El 13 de març de 1938 va ser destinada com a professora al centre de la Congregació a la ciutat de Roma on va exercir tasques educatives i assistencials als anys de la guerra i durant la postguerra. Anys a venir, al 1963, i com a reconeixement a la seua gran acció pedagògica i espiritual, va ser nomenada Superiora del mateix Col•legi, un dels més destacats de la Orde de la Consolació.
Modernitzadora de la Congregació
Per aquells anys, l’Església Catòlica sota la direcció del Papa Joan XXIII i mitjançant l’acció del Concili Ecumènic Vaticà II, havia iniciat la seua tasca d’ajornament o posada al dia, renovant els elements més necessitats d’actualització, revisant el fons i la forma de totes les activitats. Sor Amèlia Rubert va ser l’encarregada de dur endavant aquesta tasca en la Congregació de religioses de la Consolació a partir del moment que va ser elegida Superiora General l’any 1969, càrrec per al que seria reelegida a l’estiu de 1975 al Capítol General de l’Orde celebrat a Tortosa. La seua tasca de regiment de la Congregació es va perllongar així fins a l’any 1981.
Una de les primeres accions, encomanada pel Capítol General de 1969, va ser la de sotmetre a estudi tot el patrimoni documental i la tradició de l’Institut, ja que les Constitucions per les que regien la seua vida dataven de 1933, i els seus costums no diferien de les conventuals d’aquella època ja superada. Aquestes Constitucions havien estat establertes quan sor Letícia Monzonís Andrés, primera Superiora General de l’Orde nascuda a Vila-real, havia estat al front de la Congregació (1930-1951). Anys després, la ciutat va tornar a tenir aquesta satisfacció en la figura de sor Emília Sebastiá Lloréns, elegida per aquest càrrec al Capítol de l’Orde celebrat a Roma el 14 de novembre de 2005.
Amb el regiment de sor Amèlia Rubert i seguint les directrius del Concili Vaticà II, va sorgir una Congregació més adaptada als temps presents, amb unes línies d’actuació encara vigents: un camí obert a la presa de consciència del valor de la persona i la recerca de la unitat en la diversitat; forta inversió en la formació de les religioses en tots els nivells (humà, espiritual, pastoral), i el compromís evangèlic amb les realitats ambientals. Entre altres aspectes més quotidians es va modificar la vestimenta fent-la més lleugera i moderna, i va començar a permetre’s que les germanes pugueren retornar a les seues cases per tal d’atendre els seus pares i familiars quan estigueren vells i malalts.
Expansió i reformes
Sor Amèlia es va interessar especialment per l’expansió de la Congregació arreu del mon. El 23 de febrer de 1973 va començar la primera missió a l’Àfrica, amb l’arribada de quatre religioses a Safané (Alt Volta). Amèrica va ser també un important focus d’evangelització, creant un nou noviciat a Xile (1980), i consolidant les comunitats ja existents a Argentina, Veneçuela i Brasil que col•laboraven amb les comunitats eclesials de base en tasques educatives, sanitàries i catequètiques. Durant el seu període de mandat va ser inaugurada una nova Casa Generalícia a Roma i, no oblidant els deures de formació, va expressar el seu pensament en el llibre “Dos mensajes a las Hermanas de Nuestra Señora de la Consolación” (Roma, 1977). El 8 de maig d’aquest mateix any el Papa Pau VI va beatificar a la fundadora de la Congregació, la Mare Maria Rosa Molas, un procés impulsat per sor Amèlia que va manar aleshores erigir el retaule sepulcre de la beata a la capella de la seu central de la Congregació a Jesús, Tortosa, obra escultòrica realitzada per l’artista vila-realenc Vicente Lloréns Poy.
Quan les reformes educatives a Espanya (Llei General de 1974) varen exigir la transformació dels centres regits per l’Orde de la Consolació, sor Amèlia es va implicar personalment en la construcció d’un nou Centre a Vila-real, que va obrir les seues portes al setembre de 1980. D’idees clares i fermes, acompanyades d’un caràcter afable, va preferir sempre convèncer amb discreció a imposar-se directament sobre els demés. De la seua senzillesa parla el fet que durant les estades que podia fer ocasionalment a Vila-real, preferia restar al centre del “Patronato”, convivint amb les religioses ancianes que allí residien. Sor Amèlia va passar els seus darrers anys retirada en la Casa Mare que la Congregació té a Tortosa, on va morir el 15 de desembre de 1994.
Font: José Miguel Moliner Callergues: “Sor Amelia Carmen Rubert Parra, modernizadora de las Hermanas de la Consolación” (Cadafal, setembre 2007).
