Pintures al fresc de Luciano Calado a l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia

Pintures al fresc de Luciano Calado. © Lorenzo Ruzafa

La construcció de la capella actualment existent a l'ermitori de la Mare de Déu de Gràcia té els seus inicis en la primera meitat del segle XVII, a partir del moment en què sembla haver estat impulsada pel clergat de la vila la devoció a la Mare de Déu en aquell paratge, substituint la menuda capella original situada a la part superior de la "coveta", lloc en què va ser trobada la imatge sedent d’estil protogòtic que, amb tota probabilitat, era usada per a la seua devoció per algun dels penitents que van freqüentar el lloc a finals de la Edat Mitjana.

El 1633, els escultors Ochando d'Almassora van rebre l'encàrrec de tallar el retaule de l'altar majo, per al qual un segle més tard, en 1742, realitzarà diversos llenços el pintor valencià Luciano Calado, així com la pintura per a un altar lateral dedicat a sant Cristòfol, mentre que altres membres de la mateixa família dels Ochando, amb un obrador encara en actiu, fan els retaules laterals dedicats a sant Antoni Abat, en memòria d’una altra ermita que va existir a la zona, i a la Visitació de Maria a santa Isabel. Les festes d’ambdues dedicacions, les més antigues conegudes a Vila-real, continuen encara celebrant-se, la primera el 17 de gener i l’altra el primer diumenge de juliol.

Totes aquelles obres han desaparegut, destruïdes al començament de la Guerra Civil de 1936, però queda el panell de l'Anunciació a Maria sobre l'arc de l'altar, daurat pels mateixos anys, i també el conjunt de pintures que el 1752 realitza Luciano Calado a l'absis de la capella a uns 6,75 metres d'altura, única manifestació de pintura al fresc conservada d'aquest artista, que es va especialitzar en decoracions ceràmiques per a les fàbriques taulelleres de Manises, entre les que destaca el ric sòcol barroc del refectori del convent jesuïta de Sant Domingo, avui Col•legi Diocesà a la ciutat d'Oriola, pintat per Calado en 1755 en la manufactura manisera de Vicente Navarro, la més famosa del moment, amb grans panells al·lusius a la vida al camp i al comerç naval.

El conjunt de l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia està format per huit representacions d'àngels adolescents flotant entre núvols i disposats radialment per parelles, al voltant d'un floró central daurat. Apareixen portant a les seues mans símbols de la lletania lauretana o de referències bíbliques en honor de la Verge Maria: Electa ut sol (brillant com el sol), Pulchra ut luna (bella com la lluna), Turris eburnea (torre de vori), Speculum justitiae (mirall de justícia), Sicut lilium inter spinas (com el lliri entre espines), Rosa in Iherico (rosa de Jericó), Ut palma florebit (florent com la palma), i Virga de radice Iese (vara de l'arrel de Jessè).

Encara que possiblement se li puguen retreure a l’autor alguns detalls en la desigual factura en el tractament anatòmic de les figures, l'àgil varietat de les posicions en escorç, la delicada composició cromàtica de les vestidures angèliques i en especial l'excepcionalitat de l'obra la fan un destacat testimoni de la pintura del segle XVIII al nostre entorn.