Ortells Carda, Antonio

De Vilapedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Religiós jesuïta i matemàtic (1861-1951)

Fill d’Antonio i de Pascuala, va nàixer el 20 de desembre de 1861.

Manual geografia antonio ortells.jpg
Després dels primers estudis a Vila-real, al 1867 va marxar al seminari dels escolapis de València on va cursar els dos anys inicials de gramàtica. Als disset anys ingressa com a novici en la Companyia de Jesús i, una vegada emesos els primers vots, continua l’estudi d’Humanitats fins al 1883.

Completa els estudis de Filosofia als seminaris de Tortosa i Oriola i rep l’ordenació sacerdotal a Jesús-Tortosa el 30 de juliol de 1895. Després de fer a Manresa la tercera provació com a religiós jesuïta, al 20 de febrer de 1898, marxa a Argentina per a exercir l’ensenyament durant els dos cursos següents al Col.legi del Salvador de la capital de la república. Al 1900 la Companyia el destina a la ciutat de Córdoba per tal d’assumir la direcció del Col.legi San José i desprès d’un període (1902-1909) en què és destinat com rector de l’església Regina Martyrum a Buenos Aires, retorna a la capital de la província cordovesa per dirigir la construcció del col.legi noviciat de la Sagrada Família durant tres anys. Al 1914 es va integrar al claustre del col.legi de la “Concepción Inmaculada” de Santa Fe de la Veracruz, on va exercir l’ensenyament fins al 1932 com a professor de Cosmografia i Matemàtiques, matèria aquesta darrera que impartirà encara altres quatre anys als seminaristes Juniores al col.legi de la Companyia de Jesús a Córdoba.

Arribada al 1936 l’edat de jubilació en l’ensenyança, es va retirar com a capellà a la casa de repòs “Niño Dios” que els jesuïtes argentins tenen creada en una quinta de la zona residencial de Villa Carlos Paz, a 36 km. de Buenos Aires. Allí va continuar com a religiós observant durant quinze anys, fins el moment de la seua mort a Córdoba el 14 de juliol de 1951.

Acompanyant l’acció educativa, Antonio Ortells va escriure diversos llibres i textos d’ensenyança, començant (1906) per un “Manual de Geografía de la provincia de Córdoba” i un estudi sobre “La fachada del Templo de la Compañía en Córdoba”. Ja dins de la seua especialitat va publicar: “Tratado elemental de representación gráfica de las ecuaciones de primero y segundo grado” (amb 130 figures intercalades en el text), “Elementos de aritmética y nociones de álgebra” (en dos volums amb nombrosos exercicis pràctics), “Trigonometría elemental” (un volum de 477 pàgines i nombroses figures) i “Uranografía” (mètode per al reconeixement de les constel•lacions, la seua darrera obra al 1934). També va traduir del francès diverses obres de moral i ascètica, com ara “Las almas libres” o “La mujer cristiana: su misión, su formación y su defensa”.