Lloréns i Chiva, Joaquin

Terratinent i polític (1749- 1836)

Va nàixer a Vila-real el 25 d’octubre de 1749, al si d’una de les famílies més distingides de la vila, des de que el seu rebesavi, el gentilhome Francesc Geroni Lloréns Mayques, procedent de Nules se va casar am la vila-realenca Gerònima Cifré Bellot i s’estableix en la localitat a principis del segle XVII. Joaquim és fill de Vicente Lloréns i Soler, i de Josefa Chiva Sanahuja, natural de Puertomingalvo, on tenia extenses propietats agràries i casa pairal.

Després d’assistir a l’escola de Gramàtica de la vila, segueix a la Universitat de València estudis de Filosofia i de Dret, obtenint el doctorat en Lleis 18 anys i la llicència per a exercir com advocat al 1770. Tres anys desprès va ser nomenat assessor del Justícia i Ajuntament de Vila-real, càrrec que va ocupar almenys durant dues dècades.

Joaquim Lloréns va ser el major de huit germans. La seua germana Rosa va casar amb un altre gentilhome de Nules, Andrés Gamboa Aragón, introduint així a la vila el cognom del seu marit. La filla d’aquests Josefa, casarà José Font de Mora Molina i Sierra, aportant un altre cognom notable i als seus fills aniran les quantioses extensions de cultiu que finalment al segle XIX heretarà “La Mayorazga”. Un altre dels germans, José Antonio, s’ordenarà de sacerdot i com a administrador de les almoines destinades a la construcció de la capella del crist de l’Hospital mantindrà un fort conflicte amb el Consell municipal a causa del nomenament d’un segon depositari seglar, causa que serà decidida al seu favor pel prelat diocesà.

Al 1781 va servir com a Tinent de les Milícies urbanes de Castelló de la Plana, i nomenat instructor de disciplina i ús de les armes. En 1789 serà comandant de les Milícies del partit de Castelló i en 1794 capità de les Milícies provincials, fins que al 1799 deixa tots els càrrecs militars. A la vila, va actuar com a regidor degà al 1784 i 1792, i en ser elegit exercirà com a alcalde al 1778, 1787 i 1796. Va formar part de diverses comissions a les institucions del Regne de València: Justícia de la Real Audiència, Intendent d’Hisenda, així com a la Capitania General.

Casat amb la dama castellonenca Manuela Bàyer i Segarra (1775-1833) va tenir amb ella cinc fills (Joaquín, Josefa, Ramona, Pasquala i Ramona), amb casa familiar al carrer Major Sant Domènec. El fill Joaquín (1807-1863) va ser militar d’idees absolutistes i arribà igualment a ser regidor de Vila-real.

Va ser també membre de la Societat Econòmica d’Amics del País. Home il·lustrat i estudiós, i ell mateix afeccionat a la creació literària, interessat en els avanços tècnics i científics, i molt preocupat en les millores educatives i agronòmiques, va intentar la introducció de nous plans d’estudi a les escoles locals, incloent també les xiquetes, i potenciant les matèries instrumentals sobre les doctrinals. Així mateix va promoure la introducció de millores en les eines agrícoles com l’arada, màquines sembradores per al blat, i nous cultius com el del cacauet.

El bisbe de Tortosa el va nomenar “administrador de pobres i altres obres piadoses”, revelant els seus estrets contactes amb l’església, malgrat que també va mantenir ocasionalment alguns enfrontaments. El més important dels quals el mantingut amb el prevere Pascual Gil respecte de les competències de l’Ajuntament i el clergat durant la construcció de la nova església parroquial i la direcció de les obres d’aquesta. Conseqüència d’això va ser la interrupció de l’edificació i el fet que els altars quedaren inacabats fins a mitjans del XIX.

Durant el període de l’ocupació francesa, Lloréns i Chiva va ser nomenat pel mariscal Suchet, cap de l’exèrcit a València, com a membre de la Junta de Govern del partit de Castelló (1811) i a complir les seues ordres, com per exemple proporcionar aliments a les tropes napoleòniques, inclús comprant el blat fora de la població, fet que li portarà en acabat la guerra acusacions d’afrancesat i de col·laboracionista amb els enemics i la necessitat de presentar per escrit un testimoni de fidelitat a Fernando VII i el 1820 jurar la Constitució de Cadis davant l’alcalde de Castelló. Curiosament, ell mateix amb l'ajuda de l’advocat Francisco Insa i altres partidaris, havien emprat aquesta acusació d’afrancesat per tal de minvar la influència del seu enemic polític l’escrivà municipal José Carda Monfort.

Al 1832 trasllada la seua residencia a València, ocupant càrrecs municipals, però l’adscripció política del seu fill fa que, al 1836 (en el transcurs de la Primera Guerra Carlina), siga empresonat durant un temps i els maltractes patits empitjoren la seua salut de manera que poc després de ser alliberat mor el dia 23 de novembre de 1836.

En l’inventari per al repartiment de la seua herència entre els fills consten 300 fanecades de regadiu i 322 de secà als termes de Vila-real, Borriana, Castelló i Sant Mateu, de les quals 150 de regadiu i 217 de secà a la vila. Igualment a Vila-real consta la propietat de 14 cases i un pati-corral, a més de altres dues cases a Castelló i dues masies a Alcalà de Xivert. El valor total dels bens relacionats arribava als 450 mil reals, una elevada xifra que senyala la importància social i econòmica dels Lloréns.

Font: Pasqual Mezquita Broch, “L’herència dels Lloréns” (“Cadafal”, setembre 1994)

Documentació:

• Mª Dolores Molinos Recatalá, “Poder y patrimonio en el Antiguo Régimen”. (“Cadafal”, setembre 1999)

• Modest Barrera Aymerich, “Família, patrimoni i dona al Vila-real de l’Antic Règim”. (Ajuntament de Vila-real, 1993)