El carrer Major

• Carrer, entre el de Pere III i el de Vives.

• L’eix central de l’antiga vila, entre els portals de Castelló i de València, i ara dividit amb les dos denominacions que seguidament es descriuen, apareix ja enregistrat a la primera documentació conservada, com ara el Padró de Riquesa de 1360, (AMV 850, fol. 25 vº.): Francesch Balester “unes cases atinent den Pere Sentilari en lo carrer major”.

MAJOR SANT DOMÈNEC

La part compresa entre el carrer de Benedito i el de Vives, s’originava antigament a la plaça de la Vila. La seua denominació recorda l’existència, a l’espai urbà ara ocupat per la nova plaça Major, del convent de religioses del “Corpus Christi” i la capella que en ell existia, dedicada a sant Domènec de Guzmán, fundador d’aquella Ordre religiosa. Però la seua consideració com a eix de la vila medieval el constitueix com un del més antics dels topònims urbans, juntament amb els carrers d’Amunt i d’Avall, paral·lels a aquest.

La retolació que perdura correspon a un acord del Plenari municipal de 3 d’octubre de 1938, tot i que el nom ha tingut diverses modificacions en especials als dos darrers segles. Així al Padró de Riquesa de 1843 consta en tota la seua extensió amb la simple i tradicional denominació de “calle Mayor”, però al de 1887 se distingeix ja com a “Mayor Santo Domingo”. Al 1920 el carrer se dedica al polític castellonenc Fernando Gasset, per a tornar a ser “Santo Domingo” (1923) i “Mayor Santo Domingo” (1928). Al temps de la II República (1931) va ser denominat “Fermín Galán”, fins que com queda indicat, a la immediata postguerra va retornar a l’advocació de “Santo Domingo”, malgrat que el vell convent dominicà, antiga casa pairal dels Cucaló de Montull, no va tardar massa anys en ser enderrocat i desaparèixer la referència motivadora.

MAJOR SANT JAUME

Prolongació de l’anterior, entre l’antiga plaça porxada i el raval de Sant Pasqual, per ambdós va passar l’antic “Camí Real”, creuant els portals que s’obrien als dos extrems, el de Castelló i el de València, la ubicació dels quals encara ve marcada per les eixamples en arribant als respectius ravals de la vila. El nom procedeix del corresponent al sant titular de la parròquia de la vila, la qual honorava així al rei Jaume I, fundador de la població. Aquella primitiva capella, primera seu parroquial, estava situada a aquest carrer, al cantó del que ara es el carrer “de la Sang”: Padró de Riquesa de 1611 (AMV 857, fol. 30 vº.), Pere Ferrandis “una altra sitja a la cruellada de St. Jaume entre les dos sitjes de Bonanat de Guimerà”.

La referència confirma l’antiguitat de la denominació, tot i que, com passava en el sector oposat, també el nom ha tingut variacions. Al Padró de Riquesa de 1843 està designada simplement com a “calle Mayor”, al de 1887 “San Jaime”. El mateix que en el cas anterior serà “carrer de Gasset” al 1920, tornarà a la dedicació a sant Jaume al 1923, “Mayor San Jaime” al 1928, i novament “Gasset” al 1931, nom que serà substituït pel de “Luis Sirval” en 1936 fin que l’acord municipal del 3 d’octubre de 1938 el torne a la denominació present.