Les cartes àrabs a l'Arxiu municipal
La documentació la componen 58 cartes enviades, com a contestació a un requeriment dels jurats de Vila-real, des d’Artana, Benavites, Betxí, Eslida, Mascarell i Vall d'Uixó. Abasten des de 1468 fins a 1518 inclusivament, amb algunes llacunes. En la majoria dels casos la carta es redueix a un trosset de paper, en altres, la resposta s'escriu al dors de l'enviada des de Vila-real. Totes estan redactades en àrab, amb algun tret dialectal. La lletra és magribí, en alguns casos elegant i cancelleresca, molt poques vegades es vocalitza el text i de vegades s'ometen punts diacrítics.
Datació
D'aquests 58 documents 13 corresponen a Artana, 21 a Betxí, 18 a la Vall d'Uixó, 4 a Mascarell, un a Benavites i un altre a Eslida. En alguns casos la datació cronològica sembla inviable. Els amanuenses d'aquestes cartes àrabs no van seguir un sistema uniforme per datar: s'empren els anys cristians, els de la Hègira musulmana, alguns no indiquen l'any, altres ometen la data...Quan el document es data per la Hègira només s'indica la xifra. En una ocasió el amanuense dóna erròniament l'any 888 de l'Hègira (que seria el 9 de febrer de 1483), mentre la carta cristiana porta data 19 de novembre de 1492 i s'indica feta responsiva a XX del dit mes, per tant s'ha datat el document segons la data cristiana, és a dir 1492. L'any cristià apareix indicat amb l'expressió "dels ca‘yam" o bé "de la data del Messies" o "de la vostra data". Només en tres ocasions s'expressa la desena de l'any sense cap explicació. En un cas es dóna la data "875 i 1400 de la data del Messies", sistema de calendari que es pot posar en relació amb altre document en que l'any 893 es qualifica "dels cristians". En ambdós casos s'ha datat el text com de 1475 i 1493 entenent que l'escrivà considerava les desenes com a pertanyents a la cronologia cristiana.
Un cas curiós el presenta un document en què els números s'escriuen de dreta a esquerra induint a error a primera vista, ja que no es tracta del dia 12 de l'any 98 cristià, sinó del 21 de l'any 89, data que es pot reconstruir gràcies al fragment de la carta enviada des de Vila-real en què consta la data: Data índex Vila Reguali die XVII Mensis decembris anno a Nativitat Domini Ministeri. CCCCº. LXXXº. VIIIIº.
Contingut
La sèrie més homogènia és la corresponent a Betxí, seguida de la Vall d'Uixó i Artana, mentre que Benavites, Eslida i Mascarell tenen una representació molt reduïda. És lògic que Betxí i la Vall d'Uixó representin més de la meitat del total, ja que la proximitat dels seus termes als de Vila-real expliquen el assidu tracte de les dues comunitats. La sèrie s'interromp el 1518, pròxim ja el problema de les Germanies que culminaria amb la conversió en massa de les comunitats musulmanes. No vol dir això que fossin les Germanies la causa que no es troben més documents àrabs en l’arxiu vila-realenc, ja que els tractes i comunicacions entre aquells grups socials es van seguir efectuant i existeixen cartes oficials d'aquest tipus datades després del problema de la conversió forçada, encara que no a Vila-real.
El motiu d'aquestes cartes és sempre la reclamació del pagament de contribucions (peita, alfarda o sequiatge). Si es tracta d'una o altra contribució (per terres o regs) cal comparar tant el text àrab com el cristià quan aquest existeix. Finalment, dos fets han de ser ressaltats: d'una banda l'ús de la llengua àrab pels mudèjars, no només a nivell col·loquial sinó en el terreny de la "cooficialitat" amb el valencià, d'altra banda, la propietat de terres fora dels seus termes, com ja s'ha posat de relleu en alguns treballs. Tots dos fets posen de manifest la importància d'aquest tipus de documentació, a part de la purament filològica, perquè no es tracta de cartes familiars d'una minoria en decadència, sinó d'una correspondència de tipus oficial mantinguda per funcionaris, la diferència més acusada (religió) no impedia que cadascú s'expressés en la seua llengua i s'aplicara amb pulcritud el que establien les lleis forals.
Documentació: María del Carmen Barceló Torres, “Las cartas árabes de Vila-real. (Revisión del panorama mudéjar valenciano)”, Estudios Castellonenses nº 1, 1982, pp. 365-397.
