La taronja

La taronja és una fruita cítrica comestible obtinguda del taronger dolç (Citrus sinensis), antic híbrid asiàtic originari de la India, Vietnam o el sudest de Xina. És un hesperidi carnós de pell més o menys grossa i endurida, i la seua polpa està formada típicament por onze galls plens de suc, els quals contenen molta vitamina C, flavonoids i olis essencials.

És més menuda i dolça que el pomel o “toronja”, i més gran tot i que menys perfumada, que la mandarina. Existeixen nombroses varietats de taronges, essent la majoria híbrids produïts a partir de les espècies 'citrus maxima', 'citrus reticulata' (mandarina) i 'citrus medica' (cidre).

El seu nom europeu occidental, “taronja”, “orange”, “arancia” “taronja”, etc. prové en darrera instància del sànscrit narang ( नारंग ), derivat a al seu torn del tamil nari, que vol dir "fragància", i que va ser transmès pels àrabs i els perses. Una etimologia popular ja desacreditada, la relaciona amb l'expressió tamil orangu, (sis i cinc), per ser onze el número dels galls que la formen.

La taronja és una de les fruites més consumides al mon; es cultiva especialment en regions de clima temperat i húmid, i se diu que la seua ingesta diària ajuda a previndre l'arterioesclerosi. El fruit del 'citrus sinensis' s’anomena taronja dolça per a distingir-lo del “'citrus aurantium'”, la taronja amarga.

Varietats

Taronja pèrsica

La taronja persa, cultivada extensament al sud d’Europa després de la seua introducció a Itàlia al segle XI, era amarga. La taronja dolça va ser portada de la Índia al segle XV per comerciants portuguesos, va substituir molt ràpidament l’amarga i és en l’actualitat la varietat més comunament conreada. La taronja dolça creix amb diferents tamanys segons les condicions locals.

Els navegants portuguesos, espanyols àrabs i holandesos varen plantar arbres de cítrics a diferents llocs de les seues rutes comercials per tal de prevenir l’escorbut. En el seu segon viatge a les noves terres descobertes (1493) Cristòfor Colom va portar sements de taronges i llimones a Haití el Carib. L’explorador espanyol Ponce de León les va introduir la Florida, i els frares franciscans varen portar la fruita a Califòrnia i Hawaii al segle XVIII.

Taronja de melic o "navel"

Una singular mutació produïda al 1820 en una plantació de taronges dolces a un monestir de Brasil, va permetre el descobriment de la taronja de melic, o navel. La mutació consistia en que a la base del fruit es conforme una segona taronja menuda i atrofiada que li dona aspecte de melic. D’aquesta varietat, identificada en termes comercials amb la paraula anglesa navel (melic), se n’han derivat altres, com la navelina, híbrid de corfa molt fàcil de pelar, i la navelate o navel tardana.

Taronja valenciana

La taronja valenciana, València late, o València tardana, és una de las varietats emprades a Espanya per a l’extracció de suc. Per tenir la seua temporada després que altres taronges, el seu consum és popular una vegada passada l’època de les de melic. Malgrat el seu nom, aquesta varietat no és originària de les terres valencianes.

Taronja de sang

La taronja de sang, la "sanguina", té ratlles roges a la pell, i el suc és sovint d’un color borgonya obscur. La fruita s’ha fet un lloc com a una variació de color molt interessant per a la fabricació de melmelades al sud de la península i també pel seu sabor especial. El melic escarlata és una varietat amb la mateixa mutació diploid que la taronja de melic.

Producció

Segons la FAOSTAT, els majors productors mundials de taronges a començaments del present segle, eren en tones:

1.	Brasil	17.804.600
2.	Estats Units	8.393.276
3.	Mèxic	4.112.711
4.	Índia	3.100.000
5.	Xina	2.412.000
6.	Espanya	2.294.600
7.	Itàlia	2.201.025
8.	Iran	1.900.000
9.	Egipte	1.789.000
10.	Pakistà	1.579.900

Informació nutricional

TARONJA (fruita) Valors nutricionals per 100g
aigua: 86,75 g	cendres: 0,44 g	fibra dietètica: 2,4 g	valor energétic: 47 kcal
carbohidrats: 11,75 g	sucre: 9,35 g	proteines: 940 mg	lípids: 120 mg
OLIGOELEMENTS
potasi: 181 mg	calci: 40 mg	fòsfor: 14 mg	magnesi: 10 mg
ferro: 100 µg	zinc: 70 µg	coure: 45 µg	sodi: 0 mg
VITAMINES
vitamina C: 53,2 mg	vitamina B1: 87 µg	vitamina B2: 40 µg	vitamina B3: 282 µg
vitamina B5: 250 µg	vitamina B6: 60 µg	vitamina B9: 0 µg	vitamina B12: 0 µg
vitamina A: 225 UI	retinol: 0 µg	vitamina E: 0,18 µg	vitamina K: 0 µg
ÀCIDS GRASSOS
saturats: 15 mg	mono-insaturats: 23 mg	poli-insaturats: 25 mg	colesterol: 0 mg