La sargantana
La sargantana ibèrica (Podarcis hispanica) és un rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures i de la família biològica dels lacèrtids que es pot trobar a molts indrets de la península ibèrica, el Mediterrani europeu i els territoris del Magreb. A les illes Columbrets pot trobar-se la subespècie endèmica Podarcis hispanica atrata.
Descripció
El seu cos és esvelt i presenta formes allargassades que, de vegades, esdevenen força comprimides. El cap, que és relativament menut, acaba amb un morro bastant punxegut. El dors és grisenc o brunenc, amb taques més fosques, l'esquema de les quals, però, és molt variable, si bé predominen els exemplars ratllats o puntejats. El ventre, per la seua part, és de tons blanquinosos, que, en els mascles en zel, solen esdevenir rogencs o ataronjats, alhora que hom pot observar punts blaus en els flancs.
El dimorfisme sexual no és molt patent a primer cop d'ull; això no obstant, els mascles adquireixen majors proporcions i presenten formes menys estilitzades que no pas les femelles, alhora que el cap és més gros i robust. Pel que fa a la coloració, aquesta és més viva i contrastada en els mascles, sobretot durant el període reproductiu.
Un tret molt característic d'aquest lacèrtid, tot i que també es dóna en altres saures, rau en l'autoapuntament caudal o autotomia, és a dir que es pot desfer de la seua cua, cosa que posa en pràctica si l'escomet qualsevol depredador. La cua, però, torna a regenerar-se i pot bifurcar-se i, fins i tot, en casos excepcionals, trifurcar-se.
Hàbitat
És freqüent en camps, murs enderrocats, ribassos agraris, parets d'edificis, marges de carreteres i, fins i tot, el podrem veure en els arbres. Per altra banda, també sovinteja en llocs propers als estatges humans, on, segons que sembla, les poblacions, pel fet de tindre pocs depredadors, poden ésser més nombroses i florents que no pas les que viuen al camp, en terreny descobert.
Es distingeix de l'espècie de sargantana Psammodromus algirus, o "cuallarga", també molt freqüent al nostre àmbit, en que aquesta és més menuda i té una cua proporcionalment molt més allargada. En algunes àrees és reemplaçada per la sargantana roquera (Podarcis muralis), bé que, es donen nombroses zones de contacte entre ambdues espècies.
Es nodreixen principalment de petits artròpodes, entre els quals destaquen els aràcnids, petits escarabats i altres coleòpters i larves de lepidòpters com les papallones.
En arribar el mes d'abril, les femelles ponen de dos a quatre ous allargassats i de color blanc, el diàmetre màxim dels quals fa uns dotze mm. Al cap d'uns dos mesos, aproximadament, les petites sargantanes trenquen la closca de l'ou, del qual surten perfectament formades i semblants als adults. Pot haver-hi encara una o dues postes més.
