La sargantana cuallarga

La sargantana cuallarga o sargantaner gros (Psammodromus algirus) es un rèptil que es pot trobar a la península Ibèrica, al sud de França i els territoris del Magreb.

Descripció

És una sargantana fàcilment identificable, a primer cop d'ull, per tindre la cua molt desenvolupada, tret que la diferencia de les altres sargantanes de la mateixa zona geogràfica. Els exemplars adults poden arribar quasi als 30 centímetres, essent la cua dues o tres vegades més llarga que el cos.

Les escates que recobreixen el dors i els flancs són aquillades i alhora imbricades, tret que també s'estén a les ventrals. Aquestes característiques descrites de les escates, ultra la llargària de la cua, permeten de diferenciar-la fàcilment de la sargantana roquera Podarcis muralis) i de la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), ambdues presents també als territori mediterranis.

La coloració del dors és bruna, amb dues ratlles grogues molt ostensibles en els flancs, entre les quals també n'hi ha de negres. El ventre, per la seua part, té un aspecte iridiscent i mostra tons blancs groguencs. Els mascles en zel tenen la gola i la zona temporal de color vermell ataronjat. D'altra banda, els mascles normalment exhibeixen puntets blaus a l'espatlla, cosa que és molt útil per a diferenciar ambdós sexes (dimorfisme sexual).

Un tret molt característic d'aquest petit saure rau en la capacitat d'emetre xiscles, fet que també es dóna en altres menuts rèptils peninsulars com ara el Psammodromus hispanicus i el Acanthodactylus erythrurus.

Hàbitat

Viu preferentment en llocs arbustius i herbacis, on, atesa la seua coloració, passa desapercebuda fàcilment dels seus depredadors. També freqüenta les pinedes degradades, on sovint se la veu enfilada als pins. És un saure característic dels llocs secs i assolellats, per la qual cosa no es troba a les zones altes i muntanyenques.

Es nodreix bàsicament de petits insectes, especialment ortòpters, que captura amb certa facilitat, gràcies a la seua agilitat de moviments. L'època de zel coincideix amb l'inici de la primavera, i a finals de juny o bé a principis de juliol les femelles ponen de vuit a onze ous de forma esfèrica i de menudes proporcions. Quan neixen, les cries ja són perfectament formades i comencen llur vida independent nodrint-se de petits artròpodes. Com la majoria de rèptils, és una espècie protegida per la legislació mediambiental.