La pitera

De Vilapedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pitera2.jpg
L'atzavara o pitera (Agave americana) és una planta pluriannual originària de Mèxic i cultivada arreu del món. Les seues fulles, de fins a dos metres de llargada, generalment de color verd clar o blavenques, carnoses i dures, creixen des del sòl mateix i formen una roseta que pot arribar a tenir un diàmetre de quatre metres.

Aquesta planta americana va ser introduïda a Europa a principis del segle XVI pels colonitzadors espanyols i des d'aleshores ha estat cultivada a casa nostra amb fins ornamentals, tot i que també creix de forma lliure en rocams i a les vores dels camins.

Etimologia

El nom amb el que es coneix a les nostres terres: atzavara prové de l'àrab magrebí aṣ-ṣabāra, que designa el sèver o suc de l'àloe. Està documentat des de l'inici del segle XVI. El nom científic agave és la forma femenina de l'adjectiu grec agauós, que significa "meravellós, admirable". La denominació pitera, que és la més habitual al País Valencià, fa referència a la pita, paraula de procedència antillana, que designa la fibra tèxtil que s’extrau de les fulles de l’atzavara.

Morfologia

La pitera és una planta robusta formada per grans rosetes de fulles grisenques molt gruixudes i suculentes que poden arribar a mesurar fins a dos metres de llarg i 0,25 m d'ample. Les fulles presenten el marge punxós i estan rematades per una forta espina. Se suposa que existeixen més de tres-centes varietats d’atzavara, però sols unes 200 han estat fins ara reconegudes i classificades.

L'atzavara només floreix una vegada al llarg del seu cicle vital (se considera per això una planta monocàrpica), i, quan ho fa, creix del seu centre una llarga tija coronada per una panícula floral. La planta mor després de la floració. El seu cicle vital sol durar uns 25 anys. Les flors apareixen a l'estiu sobre la tija llenyosa que pot assolir fins als deu metres d'alçada i s'agrupen en inflorescències en forma de raïm amb aspecte piramidal. Les flors són de color verd glauc i arriben a mesurar més de 7 cm. El fruit és una xicoteta anou d'uns tres cm. de llarg per un centímetre d'ample.

Aprofitament

Per destil•lació dels sucs fermentats de la tija de l’agave blau abans de la floració, de sabor ensucrat i coneguts popularment com a “pulque”, s'obté en terres mexicanes el mescal, que en general és el nom que reben els destil•lats d'extractes fermentats d'agavàcia, exceptuant el tequila, que és un destil•lat amb denominació d'origen d'un àrea concreta, fet a partir de l'espècie Agave tequilana (o Agave Weber). Els científics han trobat en aquest licor propietats medicinals per la seua gran riquesa en fructanes, uns compostos carbohidratats que no son assimilats gàstricament (com passa amb altres plantes amb fructana com la carxofa, la ceba i la xicòria), i molt beneficioses per a la flora intestinal la qual cosa converteix el suc de l’atzavara en un producte probiòtic amb moltes possibilitats per fomentar el creixement de bactèries beneficioses a l’organisme, i útil en el cas de les malalties del colon.

La pitera se cultiva per la fibra tèxtil que contenen les fulles, amb la qual una vegada marcida i assecada se fan cordes de color quasi blanc de textura aspra i de diversa grossària, així com xarxes i altres productes teixits. Al sud de la península s'aprofiten les seues tiges endurides per fer escales. Algunes varietats son molt acceptades en jardineria, especialment la marginata (amb la vora de les ulles d’un color blanc groguenc) i la medipicta (amb una banda clara al centre de la fulla).